200 anys sense John Keats
Londres, 31 d’octubre de 1795 — Roma, 23 de febrer de 1821
John Keats va ser un dels poetes britànics més importants del Romanticisme. La seva obra mestra és Oda a un rossinyol, la qual va ser escrita poc abans de morir a l’edat de vint-i-cinc anys de tuberculosi.
De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems (1817), que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres.
L’extens poema al·legòric Endymion (1818) significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat.
El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres grans odes: Ode to a Nightingale, Ode to a Grecian Urn i To Autumn, publicades en el volum Lamia and Other Poems (1820). Marià Manent féu una traducció catalana dels poemes de Keats: Sonets i odes (1914).
Agreujada la seva malaltia, es traslladà (1820) a Itàlia, on morí.
Shelley li dedicà la seva elegia Adonais (1821), però fins a mitjans del segle XIX, amb el prerafaelitisme, la seva poesia no fou valorada degudament.
També Julio Cortázar va escriure un llibre híbrid (biografia i assaig) sobre un dels seus referents creatius. En lloc de narrar de manera lineal la vida de Keats, l’autor de Rayuela analitza els passatges de la seva vida a través de les seves lletres; poemes, assajos i correspondència. «Me interesa este diálogo con un poeta, porque no puedo sentir a Keats en el pasado. No me lo encuentro en la calle, ni espero oír su voz en el teléfono (y qué hermoso hubiera sido oír su voz, verlo venir pequeñito y un poco compadre, riéndose por lujo) ».
Font: Enciclopedia.cat
A la Planta 1 de la Biblioteca Marc de Vilalba trobareu una selecció de l’obra d’aquest poeta anglès. Alguns dels títols són…
BRIGHT STAR
La vida de Keats va estar plena de tragèdies, foscor i malaltia; encara que al final de la seva existència el va acollir una llum: Fanny Brawne. Keats es va enamorar d’ella i li va dedicar tota la seva felicitat, els seus versos més intensos i una sensació d’afecció que mai havia experimentat. El veritable amor tràgic es va desencadenar quan el poeta va haver de distanciar-se de la seva estimada i va iniciar una correspondència d’amor, gelosia i mort.
El film “Bright Star” de Jane Champion, aborda aquesta relació determinant en la vida i obra de Keats.
- Fitxa de “Bright Star” amb apunts de la crítica internacional.
- Ressenya del film a càrrec de Lucía Tello Díaz (Todo es cine)
- Ressenya del film a càrrec d’Arantxa Acosta (El espectador imaginario).
Font: Cultura Colectiva
