Altres Dimensions 50
Cavalls salvatges de Jordi Cussà
Recomanació de Núria Busquet
La nostra literatura és tan petita i en canvi tan prolífica, que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segura d’haver valorat com caldria molts dels seus escriptors. Un d’aquests no prou valorats, tot i que és, a dreta llei, un autor de culte, és Jordi Cussà, un berguedà prolífic, autor, entre altres, de Cavalls salvatges, publicada en segona edició revisada a Edicions L’Albí el 2016.
Cavalls salvatges és una de les poques novel·les en català que s’endinsen en el submón marginal dels addictes a l’heroïna dels anys 80 i 90. Es tracta, en paraules de l’autor, d'”una novel·la sobre el dolor de l’addicció i de no poder abandonar l’heroïna: s’explica des dels ionquis que no se’n van sortir”. La novel·la no només crida l’atenció pels temes que tracta. L’estructura formal és ambiciosa i Cussà fa servir recursos molt interessants: un cor de veus que desfilen per la narració i que la fan calidoscòpica i molt agradable per a la lectura, o poemes i cançons de l’època, que ens situen en el context. Cavalls salvatges és una novel·la de transgressions i de matisos, de capes. I, a més, té una segona part no oficial, molt més optimista, Formentera Lady, publicada a LaBreu el 2015 i que és ja a la quarta edició.
Ens trobem davant d’una obra mestra de la nostra literatura, un clàssic modern on no hi sobra ni hi falta res: el món que descriu l’autor té tot el que demana un lector per mantenir-se enganxat a la novel·la: un/s protagonista/es que estimes i odies a parts iguals, un tema universal i una concreció poc sovintejada: la droga i les classes baixes han parlat poc en català, la qual cosa no vol dir que no existissin, simplement no s’havien explicat. És un retrat molt visual i gens optimista d’un món particular en una llengua viva, clara i gens pensada. Cussà fa de la llengua un vehicle i l’utilitza amb absoluta llibertat, començant per la puntuació, i passant per les expressions, o les frases llargues i breus, segons s’escau. Una novel·la d’extrems que és també un goig per a la lectura, un diàleg entre la vida i la mort i tot el que hi ha entremig.
Els qui no coneixen Cussà, quedaran meravellats; els que ja el coneixen, saben de què parlo.
