Entradas etiquetadas: Àlex Mitrani

 

Cicatrius del trauma: les respostes de l’art de postguerra (Curs en streaming

Impartit per l’Àlex Mitrani, Doctor en Història de l’Art

L’escultura d’Alberto Giacometti, amb els seus éssers filiformes i calcinats que caminen solitaris envoltats d’altres aïllaments, és una de les icones de la postguerra i, tal vegada, un paisatge possible de la nostra crisi actual. L’art de postguerra va suposar una resposta radical, sense concessions a l’engany, davant el desemparament i el trauma que va provocar la Segona Guerra Mundial. La humanitat entrava en una nova fase i malgrat que la societat es va embarcar, després de la reconstrucció, en els consols del consumisme, l’avantguarda va expressar una tragèdia moral i una necessitat de ruptura amb el passat que el fan, encara avui, suggeridor. En aquest curs analitzarem diferents tipus de respostes estètiques i expressives que l’art va saber, a vegades d’una manera contradictòria, articular en aquells anys.

Les sessions tindran una hora de durada.

PROGRAMA

Dilluns, 8 de juny: L’innombrable. Espant i angoixa al segle XX
La Primera Guerra Mundial suposa una ruptura respecte de les dimensions d’allò bèl·lic que artistes com Otto Dix reflecteixen amb duresa crítica. En altres casos, es manifesta una angoixa que porta a premonicions de mort que conviuen amb formes d’esperança o autoengany, com els neoclassicismes. Després de l’Holocaust, tota representació s’enfronta al trauma absolut, tal com s’aprecia en la descripció de l’inenarrable en Zoran Music o Ceija Stojka.
Dimarts, 9 de juny: L’existencialisme i el lloc d’allò humà
Paral·lelament a l’auge de l’existencialisme, la pintura i l’escultura reflecteixen d’una manera conflictiva l’enfrontament amb l’idealisme. Es produeix un debat entre el materialisme radical i la possibilitat d’una figuració d’allò humà. De Fautrier a Gruber o Buffet, amb Giacometti o Richier, el cos lacerat o el rostre demacrat expressen patiment i esquinçament interior.
Dimecres, 10 de juny: L’apocalipsi atòmic, la por i la utopia
La bomba atòmica és l’esdeveniment simbòlic que obre l’era real de l’apocalipsi i la por. L’informalisme es pot considerar, en certa manera, una onada expansiva de la seva explosió. El seu pessimisme profund conviu amb l’emergència de la utopia assajada per Le Corbusier o Jean Prouvé, potser també amb Charles i Ray Eames.
Dijous, 11 de juny: Espanya després de la Guerra Civil: l’avantguarda davant l’erm
La Guerra Civil deixa un rastre amarg i viciat davant el qual sorgirà una modernitat que ha de jugar amb l’ambigüitat per manifestar-se. El primitivisme de l’Escola d’Altamira, els erms de l’Escola de Vallecas o la dualitat dels germans Eduardo i Esteban Vicente preparen l’arribada del Grup El Paso, virulent i dramàtic.
Divendres, 12 de juny: Malsons i nostàlgia: el cas català
A Barcelona sorgeix l’influent grup Dau al Set, que va construir una iconografia nocturna i inquietant en la qual es fa exorcisme d’una situació opressiva. Paral·lelament, es desenvolupen marginalitats ferides com la de Josep Maria de Sucre, que manifesta l’esglai de la derrota, o els imaginats paradisos de Brotat, evocació d’una innocència perduda.
Bibliografia bàsica
BARREIRO, Paula. 2017. Avant-garde. Art and Criticism in Francoist Spain. Liverpool: Liverpool University Press.

BERTRAND DORLÉAC, Laurence; MUNCK, Jacqueline (dir.). 2012. L’art en guerre. France 1938-1947. París: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris.

CATASÚS, Aleix; PUIGDOLLERS, Bernat (eds.). 2018. Art i cultura de postguerra a Barcelona. 1939-1962. Barcelona: Àmbit.

CORREDOR-MATHEOS, José. 1996. Història de l’art català. Vol. IX. La segona meitat del segle XX. Barcelona: Edicions 62.

Diversos autors. 1995. Europa de postguerra. Art després del diluvi. 1945-1965. Barcelona: Fundació La Caixa.

Diversos autors. 1996. 1946. L’art de la reconstruction. Antibes: Musée Picasso.

Diversos autors. 2007. Bajo la bomba: el jazz de la guerra de imágenes transatlánticas. 1946-1956, Barcelona i Madrid: Macba – MNCARS.

Diversos autors. 2015. Arts a Catalunya. 1950-1977. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya.

ENZEVOUR, Okwui; SIEGEL, Katy; WILMES, Ulrich (eds.). 2016. Postwar. Art between the pacific and the Atlantic. 1945-1965. Múnich, Londres y Nueva York: Prestel.

GRANELL, Enric; GUIGON, Emmanuel (coord.). 1999. Dau al Set. Barcelona: Macba.

JIMÉNEZ-BLANCO, María Dolores; OCHOA DE ZABALEGUI, Teresa (eds.). 2016. Campo cerrado: arte y poder en la postguerra española, 1939-1953. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

FONTÁN DEL JUNCO, Manuel; VALLEJO, Inés. 2016. Lo nunca visto: de la pintura informalista al fotolibro de postguerra. Madrid: Fundación Juan March.

MARZO, Jorge Luis; MAYAYO, Patricia. 2015. Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas. Madrid: Cátedra.

MITRANI, Alex (ed.). 2006. Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

MITRANI, Alex (dir.). 2020. Pintura catalana. Segones avantguardes. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Totes les activitats de l’Escola Europea d’Humanitats són gratuïtes.

ALEX MITRANI

Alex Mitrani Martínez de Marigorta és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És professor al Centre Universitari de Disseny i Art Eina, adscrit a la UAB, i a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És conservador d’art contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, on dirigeix la construcció de la secció dedicada a l’art de postguerra. Ha comissariat nombroses exposicions sobre aquest període, com «Utopies de l’origen. Avantguardes figuratives a Catalunya, 1946-1960» (Generalitat de Catalunya, Palau Moja, Barcelona, 2006), «Art a Mataró, 1942-1958. Els anys de la represa» (Museu de Mataró, 2016) o «Joan Brotat. Paraíso melancólico» (Fundación Cristino de Vera, La Laguna, 2018). Ha dirigit el volum Segones avantguardes, de la col•lecció Pintura Catalana (Grup Enciclopèdia, 2020).

En l’àmbit del disseny destaca l’exposició «Alphonse Mucha. Seducció, modernitat i utopia» (Caixaforum, Barcelona i Madrid, 2008). Ja en el terreny de l’art contemporani, el 2016 va guanyar el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art per la seva exposició «La lliçó de Diògenes» (Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat).

Cicatrius del trauma: les respostes de l’art de postguerra
Dates: 8-12 juny, a les 18.00 h.
Organitza: Escola Europea d’Humanitats
INSCRIU-T’HI AQUÍ