“El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna, la vida des de ben jove, s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom”.

Araceli Segarra va ser la primera dona catalana ha pujar a l’Everest. Al llarg de la seva vida i trajectòria com alpinista, ha coronat un munt de cims i encarat desafiaments i reptes. Mitjançant les seves fites i de la manera com s’ha enfrontat amb la vida i la muntanya ens dóna les pistes de com aconseguir les nostres pròpies metes, els nostres propis cims. La vida és una muntanya que cal escalar per arribar sempre més amunt. Res és tan alt ni tan difícil.

Aquest és un llibre de protesta. S’hi narren diferents moments de vagues, i reivindicació de drets dels ciutadans, com per exemple el 15-M, les protestes de la PAH o la dels estudiants contra el Pla Bolonya. Parla del despotisme i la democratització, de la lluita del poder contra la llibertat. De la garantia dels drets davant dels poders opressors i una falsa democràcia. La bestia del poder concentrat, incontrolat, amenaça amb trepitjar llibertats guanyades amb esforç que només la mobilització ciutadana i la radicalització democràtica poder impedir. Magnífic document d’Asens i Pisarello.

El temps passa, i si tot va bé, envellim. Però, com envellim? Fer-se gran és un procés, igual que l’adolescència i la maduresa. El cos experimenta canvis, el cervell funciona diferent. Què ens passa des d’un punt de vista biològic? Quins mites i falses veritats s’han instal•lat en la societat? Susana E. Sommer ens ofereix aquest breu però interessant llibre on ens intenta explicar el procés d’envellir. Ho fa d’una manera clara, amena i sobretot propera i amb afecte cap aquells que ho viuen. Fins hi tot es pot dir que d’una manera càlida.

Tots, en algun moment, ens hem trobat amb l’anomenada obsolescència programada, en el moment en què una sola peça de la rentadora, la impressora, l’ordinador o qualsevol altra aparell, falla. I aquesta pràctica, només és costosa com a consumidors, sinó que és horrible per a l’ecosistema. La majoria de la població està acostumada a la paraula obsolescència, però se sap ben bé què vol dir? Quin és el seu origen? Quins són els seus límits i conseqüències? Aquest document pot donar algunes respostes.

Aquest llibre denuncia un fet del qual no se’n parla però del que les seves conseqüències són cada vegada més patents: el descrèdit del paper del pare, l’eclipsi de la paternitat i infravalorar la importància de la funció paterna en l’equilibri personal dels fills. Durant anys s’ha perseguit l’emancipació de la dona, i això ha provocat un efecte col•lateral amb que ningú comptava: certa indiferència, gairebé menyspreu, cap als homes i acabar-los desterrant a segon pla.

Aquesta obre és un llibre entrevista on es pot dir que Jaume Cabré es confessa. Per a tots aquells que estimin l’obra d’aquest gran escriptor, podran descobrir, una mica, què s’hi amaga darrera d’aquest taumaturg que amb les seves grans històries en fa oblidar i viatjar.

Aquest llibre pretén posar l’èmfasi en com cada persona pertany a un o diversos grups culturals i en com es forja la seva identitat. Per fer-ho proposem activitats que no promouen la renúncia al bagatge personal i cultural de ningú sinó que pretenen desenvolupar la capacitat de comprensió des de la convivència i l’empatia.

Un llibre sobre l’estudi que no parla de tècniques d’estudi, sinó d’actituds, d’estils, de maneres de fer. Per a pares i mares que volen ajudar els fills a estudiar i fer els deures de manera adequada i educativa. Un llibre fruit d’una xerrada on hi trobareu una resposta, suport, consol, ajuda… i també diversió.

Estiu de 1914. comença una guerra oberta fruit de la tensió entre els imperialismes europeus. Una de les guerres més salvatges de tota la història. L’escriptor espanyol Vicente Blasco Ibáñez, en aquell moment estava exiliat a França i va ser testimoni directe i narrador excepcional del conflicte. Aquesta obra va ser concebuda en diversos volums, i una vegada recuperada de l’oblit després que el règim franquista la fes oblidar pel seu caràcter antialemanya, es presenta en un sol volum que la recupera de manera abreujada. Un esplèndid treball periodístic.

El setembre del 2012, Joaquim Nadal va ser rellevat precipitadament en la direcció del PSC. Amb la llibertat i la distància que no tenia, però amb la mateixa passió serena de sempre, Nadal s’ha encarat a les anotacions del seu dietari i les ha encreuat amb alguns temes de fons. El resultat és un relat viu i interessant, de memòria personal i col·lectiva, que arrenca l’any 1995, amb la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, i s’acaba el dia que torna les claus de la seva bústia del Parlament.