El viento se levanta

El dissenyador de l’avió “Zero”, Jiro Horikoshi, i el seu antecessor italià Gianni Caproni persegueixen un mateix objectiu, amics de debò a través del temps i l’espai. Tant l’un com l’altre superen molts de fracassos, volent fer realitat els seus somnis infantils. A l’era Taisho japonesa (1912-1926), un noi de pagès vol convertir-se en dissenyador d’avions. Es deleix per construir-ne un que voli com el vent. De jove, va a la Universitat de Tòquio, convertint-se en enginyer d’elit de la gran indústria militar. El seu talent  brolla i aconsegueix crear un avió bonic que deixarà petja a la història de l’aviació: el Mitsubishi A6M1, que després serà el Navy Type 0 Carrier Fighter, més conegut com el caça “Zero”. Durant tres anys, des de 1940, el caça “Zero” va ser el millor avió de combat del món.

(..) El nostre protagonista, en Jiro, participa en el disseny d’avions en un moment que l’Imperi del Japó va cap a la seva destrucció i enfonsament final. Tanmateix, la intenció d’aquesta pel·lícula no és condemnar la guerra, ni es tracta de sacsejar els joves japonesos explicant-los les excel·lències del caça “Zero”. No tinc cap pla per a defensar el nostre personatge principal, com ara dir que ell el que realment volia fer eren avions civils. Vull retratar una persona devota que va perseguir el seu somni. Els somnis tenen alguna cosa de bogeria i aquest verí no ha de ser amagat. Anhelar res massa bonic pot destruir-te. Vorejar la bellesa té un preu. En Jiro serà maltractat i derrotat, la seva carrera de dissenyador, tallada. No obstant això, en Jiro era un individu d’originalitat i talent enormes. Això és el que farem tot el possible perquè quedi representat en aquesta pel·lícula.

El títol ve d’una novel·la homònima de Tatsuo Hori. En Hori va assumir una ratlla del poema de Paul Valéry, “Le vent se lève, il faut tantrer de vivre”, que va traduir al japonès com “Kaze tachinu, ikimeyamo iza”, és a dir, “El vent s’aixeca. Hem de mirar de viure”. La nostra pel·lícula combina Jiro Horikoshi i l’escriptor Tatsuo Hori, dues persones reals de la mateixa època, en una sola persona com en “Jiro”, el nostre personatge central. És un treball inusual, absolutament fictici, que relata la joventut a la dècada dels anys trenta. La nostra història gira al vontant del després mitificat caça “Zero”, amb un jove enginyer anomenat Jiro i la bonica i malaguanyada noia, la Nahoko. Mentrestant, el nostre vell Caproni, corre per allà, per a donar un xic de color a la història.