Altres Dimensions

Corren els dies de Nadal mentre escric aquest article i em ve al cap una idea que comença amb les paraules buscada o no buscada. Un adjectiu que ho canvia tot si abans va la paraula soledat, que cobra especial importància durant les festes nadalenques.

Basada en la novel·la d’Elena Ferrante La filla fosca —publicada en català el 2006 per Navona i traduïda per Anna Carreras—, la pel·lícula The Lost Daughter (en anglès, «La filla perduda»), és el debut en la direcció de Maggie Gyllenhaal.

El balanceig constant entre fantasia i realitat, barrejar aspectes mítics i fantàstics amb aspectes morals i realistes, les descripcions i l’ús de la natura són els aspectes que més em captiven de la forma d’escriure de Selma Lagerlöf, la primera dona que va guanyar el premi Nobel de Literatura.

El nou gènere rei és el corrido tumbado, del tot inesperat, s’ha de dir, però que, ben mirat, es troba en total consonància amb els fenòmens glocal que van apareixent en tots els àmbits artístics.

Com a noia de vint-i-un anys no hi ha dia que passi en el qual no parli, pensi, comparteixi o busqui amb la mirada l’amor. És a tot arreu. I si no, en el seu lloc hi ha desamor, que vulguis o no n’és l’altra cara de la moneda.

M’agrada el teatre. M’agrada el teatre en general, però, sobretot, aquell teatre que em fa recordar…

Laforet explica en aquests articles tot allò que explicaries a una amiga a qui estimes: les coses importants i les que no ho són tant, les que et preocupen i les que t’omplen d’alegria, les que t’enfaden i les que et diverteixen. Les converses entre dones –i sobretot entre dones que són amigues–, ja ho tenen, això…

Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador…

M’agrada llegir tot tipus de literatura. Recordo els llibres que m’han fet plorar i els que m’han fet riure. Però també, i sobretot, els llibres que m’han fet recordar…

Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella…

Doncs sí, aquesta vegada vull parlar de la meva experiència de traductor, de pont entre llengües i cultures, que en part també és una experiència d’escriptor, perquè sens dubte cada traducció és única i té el segell personal del traductor…

Has sentit mai la paraula “PA-TA-FÍ-SI-CA”? Et sona? La coneixes? Penses que sona com una bro-ma? Doncs bé, una mica ho és, com una broma. La patafísica és la ciència de les solucions imaginàri-es i estudia les lleis que regeixen les excepcions…

No és habitual sentir aquesta pregunta maniquea sobre les adaptacions de les peces teatrals: «Què t’ha agradat més, l’obra o la pel·lícula?». De fet, sembla que si es pren com a material base un text teatral, el cinema ho veu com un motiu d’avergonyiment.

L’escriptora francesa Charlotte Delbo va sobreviure als camp d’extermini nazis. Els seu i altres testimonis de dones alliberades d’Auschwitz els recull a ‘La mesura dels nostres dies”…

Venècia al 1499 és una ciutat bull. És en aquesta Venècia on Aldo Manuzio instal·la la seva impremta…

L’absència que pateix la literatura nòrdica traduïda a Catalunya la ve a omplir una editorial nova amb el suggeridor nom de Nits Blanques, dirigida per l’escriptora Mònica Batet.

“La poesia visual no és un dibuix ni una pintura, és un servei a la comunicació”, deia Joan Brossa.

Davant la invitació que us faig de llegir l’última novel·la d’Hélène Gestern, El olor del bosque, aviseu familiars i amics que no us busquin, que tindreu tots els dispositius desconnectats, que durant uns dies (el que trigueu a devorar les gairebé 770 pàgines) estareu immersos en un viatge en el temps que us deixarà fora de la realitat quotidiana…

Ara que es parla de Mart com un destí a considerar, ens estranya que Bradbury ja l’adoptés com a tema dels seus contes i, en canvi, no s’hagués enamorat de la lluna, que té tanta tradició literària…

Segona part del treball d’Albert Pijoan sobre un dels gèneres més desconeguts temps enrere i que experimenta en l’actualitat un fort creixement de lectors, títols i nous talents.

Primera part del treball d’Albert Pijoan sobre un dels gèneres més desconeguts temps enrere i que experimenta en l’actualitat un fort creixement de lectors, títols i nous talents.

La construcció del llenguatge arriba acompanyada de carícies i rodolins. I qui no en sap és perquè no vol. Cada llengua en té centenars i segur que a la biblioteca disposen de reculls de qualitat…

Ja ho deia Joyce: “La imaginació no és altra cosa que l’elaboració dels records. La imaginació és memòria”. Així doncs, si escriure és recordar, la memòria és l’eina primordial per a qualsevol escriptor de ficció.

Sèneca va escriure que la fama és horrible perquè depèn del judici de molts. Dalí, en canvi, va dir que el més important és que parlin de tu, tant és que sigui bé com malament. Ser famós no només és cansat, sinó que pot esdevenir perillós…

La nostra literatura és tan petita i en canvi tan prolífica, que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segura d’haver valorat com caldria molts dels seus escriptors. Un d’aquests no prou valorats, tot i que és, a dreta llei, un autor de culte, és Jordi Cussà…

Una excel·lent forma de conèixer l’imaginari de Jan Strnad, però sobretot una magnífica introducció al grafisme de Corben, tràgicament desaparegut a finals del 2020. Llegir “Mundo Mutante” és un perfecte homenatge a un autor que marca un abans i un després de la història del còmic.

Si poguessis escollir, en quina època i en quin lloc t’hagués agradat viure? Quines persones del passat escolliries per tenir una estona de conversa, si tinguessis l’oportunitat de viatjar en el temps? Quins esdeveniments històrics hauries volgut presenciar en directe in situ?

La poeta nord-americana, Mary Oliver, guanyadora del premi Pulitzer (1983) i coneguda a Catalunya per l’encert de Godall Edicions (Ocell Roig, 2018), reverencia dos mons que de vegades es intersequen i d’altres es sobreposen. Son el món natural i el món de l’escriptura…

Per transformar la societat en què vivim, segurament és imprescindible dotar-se d’una bona dosi d’optimisme i d’idealisme. Ara bé, és possible fer-ho sense caure en una certa ingenuïtat? Podem fer efectius els nostres somnis d’un món millor des de la bonhomia?…

Abans que Aldous Huxley imaginés el seu món feliç, o George Orwell arribés a 1984, Ievgueni Zamiatin ja havia estat castigat per haver gosat descriure un món en el qual un ens invisible i comú gestiona els sentiments i les emocions humanes…

Coincideixen al prestatge un al costat de l’altre. Com passa amb Dupond i Dupont, solament els separa una lletra. Tots dos els trobareu adscrits a la novel·la negra o novel·la policíaca; i ens han deixat una llarga llista de llibres protagonitzats per investigadors de nom curiós…

Inside Llewyn Davis és una pel·lícula dirigida per Joel i Ethan Coen, estrenada l’any 2013. Ambientada a l’any 1961, ens mostra les vivències al llarg d’una setmana gèlida d’hivern d’un cantant de folk nord-americà que tracta d’obrir-se camí a les sales del Greenwich Village de Nova York. El cantant, anomenat en el film Llewyn Davis… 0 comments-->

Darrerament es parla d’autoficció com si aquest fos un gènere acabat d’estrenar, quan tot escriptor sap que l’autoficció neix amb els inicis de l’escriptura i la literatura. Des d’unes memòries a la ciència-ficció tots els escriptors utilitzen les seves pròpies vivències per escriure, sigui de manera més o menys generosa o més o menys explícita…. 0 comments-->

Els gèneres literaris populars, com la novel·la negra, la ciència ficció o el misteri, van començar a ser patrimoni de la humanitat quan el cinema va posar en imatges i va convertir en llenguatge comú aquells relats que, fins al moment, només havien tingut vida en la imaginació dels lectors més inquiets. Aquesta viralització avant… 0 comments-->

Pot la inauguració d’una modesta llibreria en una petita comunitat tradicional suposar un perill? Per què? Per a qui? Quin mal pot fer obrir una botiga per vendre uns objectes “tan inofensius”? La llibreria és una pel·lícula dramàtica coproduïda per Espanya, el Regne Unit i Alemanya que va ser estrenada l’any 2017 i dirigida per… 0 comments-->

Fa temps, en una taula de la biblioteca, vaig veure un llibre obert, La gramàtica del amor, de Rocío Carmona, editora i cantant del grup Nikosia, nascut a la vila de Gràcia. Em van cridar l’atenció les cites que n’havia subratllat la persona que el llegia: “En una hora d’amor hi ha una vida sencera”… 0 comments-->

Va ser el 1908 amb les traduccions de Sherlock Holmes que, probablement, el gènere de novel·la negra va introduir-se de forma popular a Catalunya. Malauradament, de forma sotliterària. En el 1918 Carles Riba va traduir Els crims del carrer de la Morgue d’Edgar Allan Poe (Editorial Catalana) i no va ser fins a mitjans del segle XX que… 0 comments-->

Com podem fer reaccionar les institucions quan considerem que no estan treballant com caldria en la defensa dels nostres interessos? Quins mitjans és lícit fer servir i quins no? Fins a quin punt ens hem de mantenir passius quan les forces de l’ordre policial mostren desídia o incapacitat davant la situació d’indefensió que patim? Com… 0 comments-->

Ara que els defensors dels valors de la pàtria omplen diaris, escons i tertúlies, és un bon moment per recordar que, com va dir Rainer Maria Rilke, l’autèntica pàtria d’un home és la seva infantesa. Dit en altres paraules, que allò que ens identifica no és tant el lloc on vam néixer, per més himnes… 0 comments-->

Per als qui ens agrada llegir novel·les, contes i de tot, hi ha un grup de llibres molt interessant que són les cartes, la literatura epistolar.  Generalment aquestes obres no han estat escrites per ser publicades i moltes vegades no tenen una intenció estètica: són senzillament cartes,  trossos de la vida privada dels escriptors, expressió… 0 comments-->

Sona l’obertura de l’òpera Tristany i Isolda, de Richard Wagner. Estem situats al bell mig d’un final apocalíptic sorprenentment tranquil. Colors foscos, cel negre, un vent estrany, molt lent, un camp electromagnètic dibuixa la pell dels humans, que es mouen lentament en una fugida impossible. Cauen ocells, com pluja. Dos planetes que s’estimen i s’acosten… 0 comments-->

            “L’amor és un munt de fems. I jo sóc el gall que s’hi enfila a escatainar”             (Ernest Hemingway) Sempre m’he considerat contista i amant de la comèdia i de l’humor, gèneres que se solen considerar menors, mentre que la novel·la i el drama tothom els pren més seriosament, un prejudici que també funciona… 0 comments-->

La naturalesa de la conducta humana és complexa. Tot i això, hi ha gent que prova de retratar-la en contextos concrets, per a entendre-la millor. Hi ha un llibre que ho recull: L’informe de Brodeck, de Philippe Claudel. No em sentiria honesta si no advertís que és una història dura. Impactant. S’ubica just en els mesos posteriors a… 0 comments-->

La literatura eròtica catalana té una herència antiga que comença amb l’amor trobadoresc i els seus triangles amorosos, amb la dama, el trobador i el marit (el gilós), en una època en què la infidelitat era molt habitual a causa dels matrimonis concertats per conveniència i l’amor cortès triomfava. D’aquesta època, els pioners van ser… 0 comments-->

Alan Kent Haruf va néixer a Pueblo, a l’Estat de Colorado, EUA. Va estudiar a la Universitat Wesleyan de Nebraska i a la Universitat de Iowa. Va treballar en una granja de pollastres, en un hospital, va fer de professor d’anglès a Turquia, abans de dedicar-se a escriure. Va viure un temps a Yuma, Colorado,… 0 comments-->

Fa temps vaig veure la pel.lícula L’enfonsament (Der Untergang, 2004), basada en les memòries de Traudl Junge, secretària personal d’Adolf Hitler i protagonitzada per un magnÍfic Bruno Ganz en el paper del dictador. Segur que heu vist alguna de les paròdies que s’han fet de l’escena de Hitler esbroncant els seus generals al búnquer, quan… 0 comments-->

  Intentar posar en un mateix article a Frankenstein i Truman Capote pot semblar un exercici atzarós de creació literària, però amb aquestes línies em proposo convèncer-us. De pas, afegiré algun altre monstre més de la literatura universal, algun dels quals, us hi podríeu topar pel carrer i estar segurs,  a simple vista, que amb… 0 comments-->

L’Àfrica Fanlo és una creadora compulsiva. Ho fa en forma de vídeo, trencaclosques, titelles… Però de totes les seves creacions, voldria destacar les il·lustracions extraordinàries per llibres. Imatges potents i subtils a la vegada. És capaç de sintetitzar sentiments i convertir-los en figures impactants i omplir la resta de la pàgina amb històries i personatges… 0 comments-->

Cadascú, sigui o no poeta, té a dins seu un paisatge. Aquest paisatge intern, que sovint ve definit pel paisatge real i palpable que ens ha envoltat mentre creixíem, és el que el poeta treballa. El que ens atrau d’una persona pot ser, de vegades, allò que la fa única i diferent de nosaltres. Aquest… 0 comments-->

“D’acord, precisem”. Així és com la poeta Wislawa Szymborska va accedir a entrevistar-se amb les seves biògrafes, Anna Bikont i Joanna Szczesna, després que haguessin fet una minuciosa investigació de la seva vida a través del que tenien a l’abast: els seus poemes, les seves Lectures no obligatòries publicades a la Revista Życie Literackie (Vida… 0 comments-->

Manuel de Pedrolo i Molina (L’Aranyó, Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) és un dels autors més prolífics de la història de la literatura catalana. Va escriure poesia (poesia visual inclosa), obres de teatre, relats, novel·les, dietaris i articles, a banda de dur a terme una inestimable tasca com a traductor. En total, més de 120… 0 comments-->

Diuen que la veritat és dolorosa, i moltes vegades és cert. No tant la que hem de dir als altres (que també), sinó la que hem d’acceptar davant nosaltres mateixos. Com a prova d’això tenim les inabastables variants en l’art de l’autoengany que hem practicat des de temps immemorials. Amb Un monstruo viene a verme,… 0 comments-->

Quan faig un esforç per imaginar-me els lectors del futur llegint sobre la Barcelona d’avui (amb ebooks, Kindles, xips integrats a la retina i només algun old school, nostàlgic i esnob, encara en paper)  per intentar fer-se una idea de com era la ciutat a principis del segle XXI, intueixo que el retrat més comú… 0 comments-->

Buscant informació per escriure aquest article he descobert que des del 1975 se celebra als Estats Units la Convenció Mundial de la Fantasia, que té com a objectiu atorgar a escriptors i artistes els Premis Mundials de Fantasia. Com d’un pensament fugaç, d’una idea imaginària, d’un petit detall que passaria desapercebut als ulls de molta gent,… 0 comments-->

Fins fa poc desconeixia aquest terme, autoficció, neologisme creat el 1977 per Serge Doubrovsky (crític literari i novel·lista francès) per denominar un gènere que practiquen autors que, partint de la seva pròpia biografia, elaboren ficcions que tenen molt d’experiència viscuda, amb pinzellades d’invenció, fantasia i impostura. Després de Bukowski, he descobert una sèrie d’autors (Auster,… 0 comments-->

Blade Runner 2049 fa un pas més enllà respecte de l’original de Ridley Scott en l’exploració d’aquesta frontera entre els humans i les creacions que han fet a imatge seva. El final de Blade Runner presenta un món on l’empatia i els sentiments ja no són útils per a diferenciar què és una creació humana… 0 comments-->

L’estrena de Blade Runner 2049, dirgida per Denis Villenueve i seqüela de Blade Runner, és una excusa immillorable per indagar com el cinema reflecteix les inquietuds que ens generen les infinites possibilitats de la ciència i la tècnica del segle XXI. Per fer-ne un anàlisi de campanya, agafem el díptic Blade Runner i confrontem-lo amb els dos títols… 0 comments-->

És sabut per a qualsevol que conegui lleugerament la indústria literària que els editors, normalment, prefereixen les novel·les que els reculls de contes i, si és així, és perquè el públic en general també ho prefereix. La novel·la ven més, perquè el lector tendeix a pensar que és més literària, que està comprant un producte… 0 comments-->

D’entre totes les categories de llibres, una de les més incompreses és el llibre il·lustrat per adults. La primera reacció de qualsevol adult mitjà en trobar-se un d’aquests artefactes a les mans, és la d’encaixar-lo ràpidament entre els volums de llibre infantil o col·locar-lo a les mans d’algun nen que passegi per la vora. Però… 0 comments-->

“Un matí, a les vuit, un jove es va aturar davant la porta d’una casa solitària i d’aspecte elegant. Plovia. “Gairebé em sorprèn haver portat un paraigua”, va pensar. Perquè durant els anys anteriors no n’havia tingut cap”. Així comença la novel.la L’ajudant, de l’escriptor suís Robert Walser, “un geni” segons els lectors que el… 0 comments-->

Una societat rica en escriptors, és una societat culturalment forta? La professió d’escriptor requereix de llarga trajectòria abans d’entrar a categoria de clàssic literari. La trajectòria s’aconsegueix amb constància, reinventant-se i  provant noves maneres d’expressió. La majoria dels autors que presentem són joves, nascuts més tard de l’any 1977 i fa temps que breguen en… 0 comments-->

Un dels meus temes predilectes quan faig cursos d’escriptura creativa és quan explico com escriure a través dels cinc sentits. A diferència del cinema, on la càmera només és capaç de captar imatge i so, la literatura té el privilegi de captar olors, sabors i textures. És precisament per això que poso en dubte la… 0 comments-->

Ella… Maj Sjöwall Maj Sjöwall va néixer a Suècia (1935). Va estudiar periodisme i arts gràfiques i, molt aviat, als dinou anys, va començar a traduir de l’anglès. Feina que va compaginar amb altres feines: directora d’art i reportera per a diverses marques de la premsa sueca i com editora a l’editorial Wahlström and Widstrand…. 0 comments-->

Dos dies enrere amb prou feines disposàvem d’un parell de restaurants japonesos al país. Avui, en canvi, com si res, els nens es posen a preparar maki a la cuina de casa (el maki és aquella combinació d’arròs amb coses enrotllat dins d’una alga). El Japó queda més a prop. Els primers dibuixos animats d’allí… 0 comments-->

L’estiu de 1816 a Indonèsia va erupcionar el volcà Tambora. Aquesta violenta explosió va provocar grans anomalies climàtiques a tot el món. Durant l’estiu de 1816 no va sortir mai el sol. Una colla d’amics i coneguts, degut als dies freds, humits i plujosos d’aquell temps enrarit van decidir reunir-se uns dies a la vora… 0 comments-->

Aquest estiu vaig conèixer una senyora que anava sempre amb un e-book sota el braç. Si aquest instrument electrònic hagués pesat tant com tots els llibres que duia a les entranyes, no l’haguéssim pogut arrossegar ni amb carretó. La dona s’aferrava al llibre electrònic com l’única manera per continuar llegint ara que a casa seva… 0 comments-->

A vegades quan hem d’escollir una lectura, tenim ganes de submergir-nos en el llibre en qüestió i que només obrir-lo, la primera línia ja ens faci dibuixar un somriure a la cara i si pot ser també que, de tant en tant -o tan sovint com l’art de narrar ho permeti-, se’ns escapi una riallada,… 0 comments-->

Reconec, no pas sense acotar una mica el cap i ajuntar les puntes dels peus –de vergonya-, que mai m’han fascinat els animals. M’han posat cadells menuts com boles de llana a les mans, m’han acariciat la cara amb gatets d’angora i han provat d’entendrir-me amb peixos de colors, però res. Recentment, però, en un… 0 comments-->

Quan vaig anar a comprar l’última novel·la de Víctor del Árbol, Un millón de gotas, tenia clar que era una decisió d’alt risc; havia sentit dir que el llibre posseïa l’art de tenir-te atrapada fins al final i, potser, justament per aquesta possible amenaça, vaig acceptar el repte i vaig assumir la meva decisió fins… 0 comments-->

L’Eloi Vila, escriptor de Palautordera i autor de capçalera de la Biblioteca Marc de Vilalba, va participar a la tertúlia del 3 de setembre passat. Els tertulians s’havien llegit el seu llibre Una paraula de més. Hi narra una història trepidant, que comença a Lisboa. Troben un cadàver al port. La trama inclou periodistes, policies, criminals, i un fotògraf que ha deixat la fotografia per dedicar-se a les drogues. El dibuix que surt de tot plegat és molt més complicat del que es preveia. Es converteix en una tempesta perfecta que arrossega la màfia ucraïnesa, un quadre de Picasso, amors no correspostos, fugitius dels nazis, l’especulació immobiliària a la costa catalana. I sense ni una pausa. Sense temps per respirar.

Imagina’t que és un matí d’agost, i t’acabes de despertar amb els llençols enganxats a les cames i al costat tens un coixí amb la cara enfonsada d’algú que et sembla que comences a estimar i que fa una estona, no pas gaire, se n’ha anat. T’aixeques, vas a esmorzar i a la nevera, subjectada amb un imant, et trobes aquesta nota:

Primer pas: posar música d’acordió, o de Charles Aznavour, o de Jacques Brel. La cançó acaba amb un “Laisse-moi devenir l’ombre de ton ombre, l’ombre de ta main, l’ombre de ton chien” (“Deixa’m ser l’ombra de la teva ombra, l’ombra de la teva mà, l’ombra del teu gos”, que ja em diràs si et poses… 0 comments-->

Aquest és un llibre em va arribar a les mans per casualitat. No és gaire llarg. És senzill de llegir, però és d’una qualitat literària extraordinària. Em va cridar l’atenció per motius personals. William Styron (1925-20016) és un gran escriptor, ha escrit grans obres com  La decisión de Sophie (1979) on narra la història de… 0 comments-->

Després de llegir L’escriptor més gran del món de Ramón Montón, la història d’un escriptor bloquejat en plena lluita contra les distraccions quotidianes, he rebuscat en un d’aquells calaixos de la memòria que amb el temps he anat omplint d’informacions curioses (escenes de pel·lícules de les que n’acabo oblidant el títol però no l’anècdota, frases memorables de llibres perduts per les prestatgeries de casa els amics…