Com que tots nosaltres estem passant uns temps estranys, poc fàcils, de restriccions i moltes incerteses hem pensat a buscar solucions per suavitzar-ho amb una proposta de lectures que ens han tocat l’ànima. Malgrat que tota novel·la necessita un element dramàtic, al voltant del qual es desenvolupa tota la narració, l’autor/a pot fer actuar els personatges, reflexionar al voltant dels esdeveniments, fer anar la història en un sentit o en un altre, utilitzar el sentit de l’humor, etc. Confegint-li a la història un ànim més humà o menys, més emocional o menys, més optimista o menys… Per presentar-vos aquesta selecció hem fet una cerca, en el nostre propi historial lector i triant allò que un cop llegit ens ha deixat un bon sentiment cap a la humanitat, històries esperançadores, algunes escrites amb sentit de l’humor, amb personatges propers… Esperem que la tria us serveixi d’orientació per trobar eines lectores per suavitzar les estones més intranquiles!
Eva Baltasar. Permagel. Club Editor, 2018
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.
Alessandro Baricco. Seda. La Magrana, 2007
Aquesta és una història d’amor exòtic entre un home del món occidental que viatja a orient a la recerca de tresors i una dona oriental. A orient troba la seda i altres experiències, passions i situacions complicades que modificaran la seva vida. Cal dir que la història passa al segle XIX, en aquell moment que el món industrial d’occident s’expandeix a la recerca de nous materials per comercialitzar.
Aquesta és una història d’amor exòtic entre un home del món occidental que viatja a orient a la recerca de tresors i una dona oriental. A orient troba la seda i altres experiències, passions i situacions complicades que modificaran la seva vida. Cal dir que la història passa al segle XIX, en aquell moment que el món industrial d’occident s’expandeix a la recerca de nous materials per comercialitzar.
Alan Bennett. Una lectora poc corrent. Edicions 62
La Reina d’Anglaterra descobreix, passejant pels límits dels jardins del Palau de Buckingham la biblioteca mòbil de Westminster. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida.
La Reina d’Anglaterra descobreix, passejant pels límits dels jardins del Palau de Buckingham la biblioteca mòbil de Westminster. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida.
Cristina Campos. Pan de limón com semillas de amapola. Booket, 2019
Pan de limón con semillas de amapola és una novel·la d’introspecció personal per aclarir els interrogants que ens pertorben: secrets, cerques personals, familiars i de temps perdut. Cerques que porten a les dues dones protagonistes d’aquesta novel·la a recuperar allò que no van fer en el passat, superar les seves pors i viure de veritat. Però també hi trobarem l’amor, l’amistat, la lleialtat, el respecte, la llibertat…
Pan de limón con semillas de amapola és una novel·la d’introspecció personal per aclarir els interrogants que ens pertorben: secrets, cerques personals, familiars i de temps perdut. Cerques que porten a les dues dones protagonistes d’aquesta novel·la a recuperar allò que no van fer en el passat, superar les seves pors i viure de veritat. Però també hi trobarem l’amor, l’amistat, la lleialtat, el respecte, la llibertat…
Cirino, Linda D. La venedora d’ous. La Magrana, 2001
Novel·la breu ambientada en la conflictiva Europa de la Segona Guerra Mundial. Una grangera del sud d’Alemanya que viu sola a causa de la Guerra, descobreix amagat al seu galliner un jove jueu que fuig de les atrocitats. Eva, la grangera, adaptant-se a la nova situació i jugant amb les feines rutinàries de la granja per dissimular davant els soldats que l’assetgen, encobrirà el jove. La solitud dels dos els unirà fins a deixar-se estimar.
Novel·la breu ambientada en la conflictiva Europa de la Segona Guerra Mundial. Una grangera del sud d’Alemanya que viu sola a causa de la Guerra, descobreix amagat al seu galliner un jove jueu que fuig de les atrocitats. Eva, la grangera, adaptant-se a la nova situació i jugant amb les feines rutinàries de la granja per dissimular davant els soldats que l’assetgen, encobrirà el jove. La solitud dels dos els unirà fins a deixar-se estimar.
Paolo Cognetti. Les vuit muntanyes. Navona, 2018
En Pietro, un dels protagonistes d’aquesta novel·la, fa un recorregut de la seva infància i joventut al costat del Bruno. Amb en Bruno, descobreix la muntanya, la viu, i en descobreix la passió per pujar-la fins al cim. Però, a part d’aquesta passió, és una història d’amistat entre ells dos, i com la muntanya que tan els havia unit de joves, els ofereix vides molt diferents un cop són homes adults.
En Pietro, un dels protagonistes d’aquesta novel·la, fa un recorregut de la seva infància i joventut al costat del Bruno. Amb en Bruno, descobreix la muntanya, la viu, i en descobreix la passió per pujar-la fins al cim. Però, a part d’aquesta passió, és una història d’amistat entre ells dos, i com la muntanya que tan els havia unit de joves, els ofereix vides molt diferents un cop són homes adults.
Laetitia Colombani. La trena. Salamandra, 2018.
Històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van fomant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió. [/su_colum]
Alba Dalmau. El camí dels esbarzers. Angle, 2019.
Història ambientada en un petit poble, inventat, dels Estats Units, Sandville on hi viuen un seguit de veïns tranquils i amb vides quotidianes senzilles. L’autora ens va dibuixant els seus habitants amb experiències passades, que condicionen les presents, i els lligams que estableixen entre ells, com s’ajuden, com s’entorpeixen, com s’estimen, com s’odien, què desitgen, què busquen … El resultat final no és pas un retrat senzill d’un conjunt de veïns. Vaja… Com la vida mateixa.
Història ambientada en un petit poble, inventat, dels Estats Units, Sandville on hi viuen un seguit de veïns tranquils i amb vides quotidianes senzilles. L’autora ens va dibuixant els seus habitants amb experiències passades, que condicionen les presents, i els lligams que estableixen entre ells, com s’ajuden, com s’entorpeixen, com s’estimen, com s’odien, què desitgen, què busquen … El resultat final no és pas un retrat senzill d’un conjunt de veïns. Vaja… Com la vida mateixa.
Erri De Luca. Montedidio. La Magrana, 2002
En el barri vell de Nàpols, Montedidio, un nen de tretze anys, deixa l’escola per entrar a treballar a casa del mestre Errico com a aprenent de fuster. Començarà una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l’adolescent viu el seu primer amor, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.
En el barri vell de Nàpols, Montedidio, un nen de tretze anys, deixa l’escola per entrar a treballar a casa del mestre Errico com a aprenent de fuster. Començarà una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l’adolescent viu el seu primer amor, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.
David Foenkinos. La Biblioteca dels llibres rebutjats. Edicions 62, 2017
Aquesta biblioteca existeix en realitat i es diu The Brautigan library. És una biblioteca oberta als manuscrits fracassats. Quan els seus autors es resisteixen a acceptar que la seva obra no mereix ser editada després de ser rebutjada per nombrosos editors, tenen l’opció de deixar el seu manuscrit en aquesta biblioteca a l’espera que algú el descobreixi. Al voltant d’aquesta idea gira aquesta història d’intriga, en una biblioteca ficticia amb els mateixos objectius que la Brautigan Library.
Aquesta biblioteca existeix en realitat i es diu The Brautigan library. És una biblioteca oberta als manuscrits fracassats. Quan els seus autors es resisteixen a acceptar que la seva obra no mereix ser editada després de ser rebutjada per nombrosos editors, tenen l’opció de deixar el seu manuscrit en aquesta biblioteca a l’espera que algú el descobreixi. Al voltant d’aquesta idea gira aquesta història d’intriga, en una biblioteca ficticia amb els mateixos objectius que la Brautigan Library.
Kent Haruf. Cancò de la plana. Edicions del Periscopi, 2017
Retrat d’una comunitat de veïns d’un petit poble americà. Descobrim els seus anar i venir, els seus dia a dia, els seus problemes… L’autor en fa un relat generós dels seus personatges i del conjunt de la comunitat; i manté en el lector l’espurna viva de voler-ne saber més. A la novel·la Cançò de la plana, el segueixen dos títols més Capvespre (2018) i Benedicció (2019). Cal legir-los en aquest ordre.
Retrat d’una comunitat de veïns d’un petit poble americà. Descobrim els seus anar i venir, els seus dia a dia, els seus problemes… L’autor en fa un relat generós dels seus personatges i del conjunt de la comunitat; i manté en el lector l’espurna viva de voler-ne saber més. A la novel·la Cançò de la plana, el segueixen dos títols més Capvespre (2018) i Benedicció (2019). Cal legir-los en aquest ordre.
Theodor Kallifatides. Otra vida por vivir. Galaxia Gutemberg, 2019
L’autor Theodor Kallifatides retorna a la seva Grècia natal després de tota una vida vivin a Suècia. En el seu retorn cerca el contacte amb la seva llengua materna, però també una nova exploració i reconciliació amb la vida. Kallifatides explora en aquest bell text la relació entre una vida amb sentit i una feina amb sentit, la reconciliació amb la vellesa, però també les tendències preocupants, político-socials d’Europa.
L’autor Theodor Kallifatides retorna a la seva Grècia natal després de tota una vida vivin a Suècia. En el seu retorn cerca el contacte amb la seva llengua materna, però també una nova exploració i reconciliació amb la vida. Kallifatides explora en aquest bell text la relació entre una vida amb sentit i una feina amb sentit, la reconciliació amb la vellesa, però també les tendències preocupants, político-socials d’Europa.
Hiromi Kawakami. El cel és blau, la Terra blanca: una història d’amor. Quaderns Crema, 2009.
Dos personatges singulars i solitaris coincideixen en un punt del Japó. Comencen a veure’s sovint, sense més intenció que fer-se companyia per menjar, per fer alguna escapada, i sobretot prendre sake. Mica en mica es va trenant una relació més íntima, amb sensualitat, amb suavitat i amb la mateixa naturalitat amb què floreixen els cirerers.
Dos personatges singulars i solitaris coincideixen en un punt del Japó. Comencen a veure’s sovint, sense més intenció que fer-se companyia per menjar, per fer alguna escapada, i sobretot prendre sake. Mica en mica es va trenant una relació més íntima, amb sensualitat, amb suavitat i amb la mateixa naturalitat amb què floreixen els cirerers.
Yasmina Khadra. El que el dia deu a la nit. Edicions 62, 2009.
És una història de personatges compromesos i generosos amb ells mateixos. Situada en la dramàtica situació d’Algèria als anys 30 del segle passat i protagonitzada per uns joves que no volen renunciar a les seves arrels, als seus origens, als seus amics i amors. L’autor aconsegueix convertir el fatalisme del moment en humanisme. El que el dia deu a la nit, la va portar al cinema el director Alexandre Arcady l’any 2012 sota el mateix títol Ce que le jour doit à la nuit que també us recomanem.
És una història de personatges compromesos i generosos amb ells mateixos. Situada en la dramàtica situació d’Algèria als anys 30 del segle passat i protagonitzada per uns joves que no volen renunciar a les seves arrels, als seus origens, als seus amics i amors. L’autor aconsegueix convertir el fatalisme del moment en humanisme. El que el dia deu a la nit, la va portar al cinema el director Alexandre Arcady l’any 2012 sota el mateix títol Ce que le jour doit à la nuit que també us recomanem.
McEwan, Ian. El Somiador. Destino, 1995
En Peter és un nen de nou anys que viu embadalit en les seves pròpies fantasies. Fins al punt que un matí, just abans d’anar a escola, observa el seu gat, un animal vell i peresós que dorm tot el dia al lloc més calent de la casa. En Peter desitja amb tanta força ser el seu gat que ambdós pateixen una metamorfosi i s’intercanvien els papers. Novel·la curta, entranyable i que es llegeix amb un somriure permanent.
En Peter és un nen de nou anys que viu embadalit en les seves pròpies fantasies. Fins al punt que un matí, just abans d’anar a escola, observa el seu gat, un animal vell i peresós que dorm tot el dia al lloc més calent de la casa. En Peter desitja amb tanta força ser el seu gat que ambdós pateixen una metamorfosi i s’intercanvien els papers. Novel·la curta, entranyable i que es llegeix amb un somriure permanent.
Arto Paasilinna. El moliner udolaire. Edicions 62, 2004
El moliner udolaire és una novel·la de plantejament clàssic sobre el tema de l’estranger que arriba i remou les aigües quietes de la vida quotidiana: la comunitat és tancada i rep l’estrany amb recel i desconfiança. El moliner udolaire és una de les històries més belles sobre el dret a la diferència. També explica amb senzillesa els mecanismes universals de la infàmia [Lluís Anton Baulenas].
El moliner udolaire és una novel·la de plantejament clàssic sobre el tema de l’estranger que arriba i remou les aigües quietes de la vida quotidiana: la comunitat és tancada i rep l’estrany amb recel i desconfiança. El moliner udolaire és una de les històries més belles sobre el dret a la diferència. També explica amb senzillesa els mecanismes universals de la infàmia [Lluís Anton Baulenas].
Per Petterson. Sortir a robar cavalls. Club editor, 2016
Narració en primera persona d’un home de setanta anys que rememora un estiu d’infantesa en un petit poble a Noruega. Així com els conflictes dels adults que observa al seu voltant sense entendre què passa. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor.
Narració en primera persona d’un home de setanta anys que rememora un estiu d’infantesa en un petit poble a Noruega. Així com els conflictes dels adults que observa al seu voltant sense entendre què passa. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor.
José Luis Sampedro. La sonrisa etrusca. Destino, 2002
Salvatore Roncone es trasllada a la ciutat per viure amb el seu fill i la seva família. Els seus costums d’home de poble i pagès entraran en conflicte amb l’estil de vida urbana del seu fill. En aquest entorn hostil trobarà refugi en el seu net de tretze mesos. Al voltant d’aquests eixos plens de contrastos, el vell Salvatore explica el seu procés de transformació cap a una vida més plena i trobarà, en la unió dels contraris, un gran lliçò de vida.
Salvatore Roncone es trasllada a la ciutat per viure amb el seu fill i la seva família. Els seus costums d’home de poble i pagès entraran en conflicte amb l’estil de vida urbana del seu fill. En aquest entorn hostil trobarà refugi en el seu net de tretze mesos. Al voltant d’aquests eixos plens de contrastos, el vell Salvatore explica el seu procés de transformació cap a una vida més plena i trobarà, en la unió dels contraris, un gran lliçò de vida.
Dai Sijie. Balzac i la petita modista Xinesa. Edicions 62, 2001
La novel·la ambientada a la Xina durant l’època de la Revolució Cultural de Mao Zedong, quan s’aplicava el concepte “Reeducació” a les persones que suposaven un possible perill revolucionari per al règim de Mao. En aquest ambient dos joves considerats “intel·lectuals burgesos” són enviats a Sichuan. Allà coneixeran la Petita Modista Xinesa i tots tres iniciaran un camí de descobriments.
La novel·la ambientada a la Xina durant l’època de la Revolució Cultural de Mao Zedong, quan s’aplicava el concepte “Reeducació” a les persones que suposaven un possible perill revolucionari per al règim de Mao. En aquest ambient dos joves considerats “intel·lectuals burgesos” són enviats a Sichuan. Allà coneixeran la Petita Modista Xinesa i tots tres iniciaran un camí de descobriments.
Mirar disponibilitat del llibre Mirar la disponibilitat de la pel·licula
Irene Solà. Canto jo i la Muntanya balla. Anagrama, 2019
En aquesta novel·la, de la que els mitjans se n’han fet molt de ressó i que ha rebut diversos premis, els elements naturals i fantàstics del Ripollès són els que ens expliquen què els passa a les persones, les seves alegries i desgràcies. De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit:
«El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País);
«L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).
En aquesta novel·la, de la que els mitjans se n’han fet molt de ressó i que ha rebut diversos premis, els elements naturals i fantàstics del Ripollès són els que ens expliquen què els passa a les persones, les seves alegries i desgràcies. De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit:
«El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País);
«L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).
Magda Szabó. La porta. La Magrana, 2005
Aquesta autora hungaresa és poc coneguda al nostre país i poc traduïda. La porta, és una análisi molt fina de la relació entre dues dones, la senyora i la criada. Entre totes dues existeix una tensió, en part interessada interessada per les dues parts, i mantenen en el seu dia a dia una relació invertida de poders. La criada és qui marca les normes domèstiques i la metressa la deixa fer, sovint en contra de les seves pròpies comoditats.
Aquesta autora hungaresa és poc coneguda al nostre país i poc traduïda. La porta, és una análisi molt fina de la relació entre dues dones, la senyora i la criada. Entre totes dues existeix una tensió, en part interessada interessada per les dues parts, i mantenen en el seu dia a dia una relació invertida de poders. La criada és qui marca les normes domèstiques i la metressa la deixa fer, sovint en contra de les seves pròpies comoditats.
Olga Tokarczuk. Un Lloc anomenat Antany. Editorial Proa, 2020
L’autora va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 2018. A Un lloc anomenat Antany ens hi descriu un poble de la seva Polònia natal al llarg de quatre generacions i explica com els esdeveniments els transformen per bé o per mal, els seus habitants i els seus costums. Per fer-nos una idea del tipus de novel·la, molts crítics l’han comparat a Cien años de soledad de Gabriel Garcia Márquez, però escrit per una dona i la història ubicada a Polònia
L’autora va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 2018. A Un lloc anomenat Antany ens hi descriu un poble de la seva Polònia natal al llarg de quatre generacions i explica com els esdeveniments els transformen per bé o per mal, els seus habitants i els seus costums. Per fer-nos una idea del tipus de novel·la, molts crítics l’han comparat a Cien años de soledad de Gabriel Garcia Márquez, però escrit per una dona i la història ubicada a Polònia
Virginia Woolf. Flush. L’Avenç, 2017
En Flush és un gos de raça cocker spaniel nascut en plena natura, però adoptat per una poetessa anglesa que viu a la ciutat. Descobrim d’una manera inusual els esforços del gos per adaptar-se a les exigències de la ciutat i la menera de viure de la seva mestressa. Ambdós, gos i mestressa, acabaran entenent-se malgrat les barreres comunicatives de l’un i l’altra. L’autora construeix una biografia imaginativa i original de la vida a ciutat des de la mirada d’un gos.
En Flush és un gos de raça cocker spaniel nascut en plena natura, però adoptat per una poetessa anglesa que viu a la ciutat. Descobrim d’una manera inusual els esforços del gos per adaptar-se a les exigències de la ciutat i la menera de viure de la seva mestressa. Ambdós, gos i mestressa, acabaran entenent-se malgrat les barreres comunicatives de l’un i l’altra. L’autora construeix una biografia imaginativa i original de la vida a ciutat des de la mirada d’un gos.
