De segur que haureu sentit a parlar aquestes darreres setmanes sobre el ChatGTP. El ChatGTP és un prototip de xatbot d’intel·ligència artificial desenvolupat l’any 2022 per OpenAI, especialitzat en el diàleg. Realment, aquesta aplicació és una de les múltiples vinculades a la intel·ligència artificial, que es troba més integrada en la nostra vida quotidiana del que ens imaginem.
Comencem pel principi, què és la intel·ligència artificial (IA)? La IA es defineix en el context de les ciències de la computació com “una disciplina i un conjunt de capacitats cognoscitives i intel·lectuals expressades per sistemes informàtics o combinacions d’algoritmes, la finalitat de les quals és la creació de màquines que imiten la intel·ligència humana”. Caldria matissar el fet que, a diferència de la intel·ligència sintètica, la IA no té la finalitat substituir als humans, sinó més aviat, millorar significativament les capacitats i les contribucions d’aquests.
Una manera de comprendre les implicacions de la IA són veient casos pràctics. En camps com en la salut, l’educació, les finances, el sector comercial, la logística i transport… La IA ha influït considerablement, suggerint-nos productes, preveient patrons de mercat, fent pronòstics, evitant col·lisions o retencions, tot optimitzant el tràfic, etc. Així, la IA inclou tota una varietat de subcamps. Algunes de les intel·ligències artificials més conegudes i utilitzades en l’actualitat inclouen a Alexa, l’assistent de Google, traductor automàtics, xatbots com ChatGPT, creadors d’art d’IA com Dall-e, i Stable Difusion, inclús vehicles autònoms com Tesla Autopilot.
Altres aplicacions vinculades amb la IA que poder coneixeu són: Frase.io (per a generar paraules clau), Grammarly (corrector ortogràfic) o Synthesia (generació de vídeos d’IA).
Des de la biblioteca, el dia 31 de maig a les 18 h es realitzarà en el marc del projecte ExperimentiAI, una sessió en la qual es farà una breu introducció a la percepció visual en el marc de la IA. La percepció d’una màquina és “la capacitat de fer servir l’entrada de sensors (com càmeres d’espectre visible o infraroig, micròfons i sensors tàctils, entre altres) per entendre aspectes del món”. Així, la visió artificial és la capacitat d’analitzar la informació visual, que pot ser ambigua, el que requereix que la intel·ligència artificial jutgi la racionalitat de les diferents interpretacions: Què passa si un objecte té els mateixos píxels que un altre? Es pot enganyar a una màquina?
Com a conclusió, hem preparat una selecció bibliogràfica per si us voleu iniciar en la IA. Alguns dels exemplars que trobareu a la biblioteca són els següents:
Henry Brighton. Inteligencia artificial: una guía ilustrada. Tecnos, 2019
Susan Schneider. Inteligencia artificial: una exploración filosófica sobre el futuro de la mente y la conciencia. Kōan, 2021
Xantal Llavina. #Somdigitals: quins seran els protagonistes de la revolució digital?. Profit Editorial, 2020
Ignacio G.R. Gavilán. Robots en la sombra: RPA, robots conversacionales y otras formas de automatización cognitiva. Anaya Multimedia, 2021
Óscar Peña. Metaversos: la gran revolución inmersiva. Ediciones Anaya Multimedia, 2022
Charles Thibout. ¿Quién mandará en la inteligencia artificial?. La Vanguardia, octubre-diciembre, 2020
Gianni A. Sarcone i Marie-Jo Waeber. Les Millors il·lusions òptiques. Brúixola, 2019
Intel·ligència artificial: decisions automatitzades a Catalunya. Autoritat Catalana de Protecció de Dades, 2020
Donald D. Hoffman. Inteligencia visual: cómo creamos lo que vemos. Paidós, 2000
