La mentida ha existit sempre. Les informacions falses també. Amb Internet i l’aparició de les xarxes socials s’ha donat un nou impuls a la NO veracitat de la informació. Les Fake News, nom que identifica el fenomen de la divulgació de notícies falses tendencioses o malicioses, s’han estès al llarg de tot el planeta i posa en perill el dret de la ciutadania a tenir informació veraç i de qualitat. Les xarxes socials permeten als seus usuaris ser alhora consumidors i productors d’informació i esdevenen un gran trampolí per a la difusió de contingut fals.
En l’entorn de la societat de la post-veritat, on la mentida repetida una i altra vegada no esdevé certa, però es converteix en una certesa assumida inconscientment pels individus que conformem la societat; en un entorn on l’objectiu és tenir el poder polític i econòmic de la societat, les fake news esdevenen l’eina per controlar i manipular opinions, accions i vots en un sentit determinat.
La Intel·ligència Artificial ha ajudat a reforçar el fenomen de les notícies falses, sobretot en la creació d’imatges. Si voleu jugar una estona i posar a prova la vostra intuïció, aquesta web us proposa endevinar quines imatges son reals i quines creades per IA.
Així doncs, per anar fent camí i conèixer l’enemic, des de la Biblioteca de Cardedeu us presentem alguns recursos:
- Bibliografia per entendre el perquè ens volen manipular, el com ens manipulen i qui hi ha al darrera.
- Recursos per treballar la desinformació a l’escola.
- Selecció d’agències verificadores d’informació.
Bibliografia
Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions—o els monopolis d’informació equivalents a cada època — n’han fet sempre un ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i reformes normatives que s’estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i no els mitjans tradicionals? I que no advoquin per tallar el problema de soca-rel, sinó que pretenguin imposar als ciutadans retallades de la llibertat d’expressió i informació?
El filòsof Byung-Chul Han descriu la crisi de la democràcia i l’atribueix al canvi estructural de l’esfera pública al món digital. També dona nom al concepte infocràcia definit com el règim de la informació que esdevé la nova forma de govern
Dos filòsofs i un periodista parlen de la responsabilitat política i social envers la veritat. Les noves tecnologies han sigut els mitjans que ha permès als poders econòmics i polítics emetre missatges fets per condicionar el pensament social. L’era de la postveritat, on el món actual identifica veritat amb “allò que volem que sigui veritat“
L’autor és enginyer informàtic i víctima d’espionatge en l’afer catalangate. Ens introdueix al capitalisme de vigilància de les gran tecnològiques i ens mostra com ho han aprofitat les agències de seguretat per crear un registre permanent de l’activitat dels ciutadans i les conseqüències que aquests fets tenen per a la democràcia.
El periodista Marc Amorós exemplifica les males praxis periodístiques i l’ús malintencionat de les xarxes socials a partir de notícies aparegudes als mitjans digitals. Les fake news són responsables de fer mal a persones concretes, canvien l’orientació política, generen odi, canvien el pensament social i, com es va demostrar en la pandèmia, canvien el pensament racional envers la medecina, el que es va conèixer com la Infodèmia.
Tots nosaltres estem afectats per aquest nou concepte conegut per Fake News. Sovint són difícils de detectar, per molt que creguem ser prou llestos com per destriar la veritat de la mentida. Amorós explica què motiva la seva existència? a qui li interessa que existeixin? Com es fabriquen? Què volem creure i què no volem creure?… Un manual fàcil per conèixer els nostres propis errors a l’hora de llegir notícies.
Argemí desmunta l’auto-creença del “a mi no m’enganyen!” dels qui ens creiem capaços de detectar les notícies falses a qualsevol mitjà que tinguem al davant. En el seu llibre descriu set actituds molt habituals en les persones que creuen estar ben informades, i que en realitat som preses fàcils per a les fake News.
Dos científics ens ofereixen en aquest manual les eines que ens han d’ajudar a detectar les informacions falses i a pensar amb claredat en un món ple de notícies falses i dades errònies. A partir de la seva experiència estadística, els autors mostren exemples d’informacions confuses aparegudes a partir d’anàlisis esbiaixats de les dades estadístiques.
L’autor reuneix nombrosos exemples de notícies falses recents aparegudes en xarxes socials i mitjans de comunicació i analitza els motius irracionals que fan que nosaltres les fem virals. El conjunt de la proposta pretén immunitzar-nos i convertir-nos en crítics davant d’informacions falses.
En aquest llibre es repassen les principals mentides, rumors i boles que han generat més debat i han tingut més conseqüències sobre les persones: creacionisme, les vacunes, terraplanisme, clonació d’éssers humans. En època d’infodèmia es tracten algunes de les fake news més recents relacionats amb la COVID-19. També s’analitzen els motius pels quals a les persones ens atrauen les teories de la conspiració.
Per entendre com s’ha arribat al context actual s’analitza la relació entre els mitjans de comunicació i les empreses tecnològiques on en una comunitat tecnolocal les grans corporacions s’han convertit en agents de poder informatiu. En aquesta simbiosis l’autor analitza les conseqüències per al desenvolupament i la millora de la qualitat democràtica dels països.
El científic cognitiu Hugo Mercier exposa en aquest llibre com l’evolució de l’espècie ens ha equipat amb sofisticats sistemes de vigilància que ens fan estar atents a qualsevol informació poc fiable, però a la vegada aquests sistemes que duem incorporats ens mantenen prou oberta la ment per canviar d’opinió si els arguments se’ns presenten prou convincents.
Mapa dels vicis mentals humans: informació equivocada, prejudicis, mitologies, enganys i falsos coneixements on les persones ens agafem per explicar-nos la realitat. Mitjançant l’exposició de mites científics, fal•làcies i teories de la conspiració, aprendrem a diferenciar la ciència de la pseudo-ciència. Reforçarem el pensament crític i a rebatre les teories de la conspiració, els falsos raonaments i el pensament supersticiós.
Recull extens de falses creences, rumors que s’han assentat en el nostre imaginari i que poden ser desmuntats mitjançant dades estadístiques i informes fiables. Idees com: l’impacte ambiental del cotxe elèctric, els Estats Units un país d’oportunitats, l’elevat índex de suïcidis als països nòrdics, les guerres del Pròxim Orient pel petroli, la previsió anticipada de la pandèmia del Coronavirus…
Ramonet fa una radiografia de la irrupció dels mitjans digitals en la tradicional premsa escrita on les referències teòriques i pràctiques, fixades durant anys pel periodisme, deixen de ser adequades per a unes pràctiques que han de perseguir un periodisme lliure i independent.
ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Maecenas porttitor congue massa. Fusce posuere, magna sed pulvinar ultricies, purus lectus malesuada libero, sit amet commodo magna eros quis urna. Nunc viverra imperdiet enim. Fusce est. Vivamus a tellus.
Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada fames ac turpis egestas. Proin pharetra nonummy pede. Mauris et orci.
Escrit l’any 2009 i reeditat l’any passat. La majoria de nosaltres considerem que, després de llegir el diari o veure el telenotícies, està informat de l’actualitat internacional, sense tenir en compte que tant sols és una versió del fets. Aquest llibre fa un recorregut a diferents notícies d’impacte mundial, mostrant -mitjançant entrevistes amb experts, bibliografia especialitzada i consultant mitjans alternatius- que, dels fets que es relaten en un mitjà, no sempre s’ajusten a les moltes altres veritats del mateix fet.
Recursos a la xarxa
UNESCO. Periodismo, “noticias falsas” & desinformación: manual de educación y capacitación en periodismo. Unesco, 2020 [En línia]European Journalism Center. Manual de verificación: una guía definitiva para verificar contenido digital al cubrir emergencias. [En línia]
Learn to Check; Digital Future Society. Guía para la alfabetización mediática en verificación digital. Digital Future Society y Learn to Check, 2021 [En línia]
Altres llibres per ampliar el concepte de desinformació:
Bassets, Lluís. El último que apague la luz: sobre la extinción del periodismo. Taurus, 2013
Boczkowski, Pablo Javier; Mitchelstein, Eugenia. La brecha de las notícias: divergencia entre las preferencias informativas de los medios y el público. Manantial, 2015
Castells, Manuel. Xarxes d’indignació i d’esperança. UOC, 2013
Ganyet, Josep M. La democràcia mor al núvol: del Watergate al Catalangate. La Magrana, 2023
Pérez-Soler, Susana. Periodismo y redes sociales: claves para la gestión de contenidos digitales. UOC, 2017
Sáez, Albert. El periodisme després de Twitter: notes per repensar l’ofici. Edicions 3i4, 2015
Tascón, Mario; Quintana, Yolanda. Ciberactivismo: las nuevas revoluciones de las multitudes conectadas. Catarata, 2012
