GUANYADORS DEL V CONCURS DE MICRORELATS DE SANT JORDI, 2015
El Jurat compost per: David Terrades (Badallibres), Àngels Solé (Compàs), Pau Urgell (Espai31), Xavier Bravo (Tècnic de cultura). Després de valorar els 45 textos presentats per 25 autors han decidit els següents guanyadors:
1r. Premi és per Carme Cinca Castells (Cardedeu) pel seu relat
El primer llibre
Havia escoltat amb delit, a les vesprades dels llargs hiverns, les rondalles de l’àvia. Havia llegit, com qui trenca un jurament, les cartes d’amor de la mare, trobades dins d’un calaix secret. Havia llegit, a les migdiades de la calor de l’estiu, els llibres prohibits, arrenglerats a la lleixa de les golfes. Havia sentit els homes parlar de les aventures de la crua guerra, amb una sensació de tristor que li amarava el cor. Havia viscut la seva pròpia vida. I amb tot això esmicolat, ara, havia escrit el seu primer llibre.
2n premi és per David Dot i Cervera (Vilafranca del Penedès) pel relat
Lluny de les primerenques expectatives
Així com els artistes assalten els combois i un cop els passatgers s’han acomodat desenfunden els instruments, tu anuncies el títol de la novel·la. N’hi ha que et reconeixen i no creuen que hagis perdut el senderi, conscients potser que els pot acabar tocant una dissort semblant. Enderrocada la frontera de la ridiculesa, et limites a entaforar la mà a la motxilla, extreure’n el llibre i començar-ne la lectura, en veu alta, sense deixar de deambular, en fràgil equilibri, pel passadís del tren, resignat, però no vençut, mentre el paisatge s’esguerra, accelerat, rere les llunes.
3r. Premi: Gloria Planas i Bas (Cardedeu) pel relat
Llibertat
Va caure enmig del pas de vianants. Es va quedar arraulit, planxat, destarotat, de través entre dues ratlles blanques i a mercè de les soles de sabata i els pneumàtics gastats. Hauria pogut intentar moure’s gràcies al vent o a algun trepig proper, però va preferir gaudir uns instants la llibertat del cel obert, abans de perdre la consciència tot recordant les paraules escrites a les confortables pàgines del darrer llibre on havia fet de punt.
Microrelats que van concursar a la V edició del Premi de Microrelats de Sant Jordi 2015
El meu cel s’ha fet miques — Pseudònim: Sin-F
L’havia pintat en un ou d’estruç, amb els colors més bonics que pot tenir un cel… Moltes nits ocupava tot el firmament i jo rodava pels seus blaus, roses, liles, taronges…
El tenia al prestatge, amb els meus llibres favorits: els que m’han agradat especialment, els que han editat les meves amigues i els que m’han dedicat els escriptors que vénen al taller d’escriptura. Avui, en agafar un llibre ha caigut l’ou… he perdut l’equilibri per esquivar aquells fragments, barreja de la meva ànima i el meu preciós cel…
Paraules: 89
***
Un senyal per decidir-se — Pseudònim: Sin-F
Li va semblar un senyal que, just el vint-i-tres d’abril, una poncella del seu jardí esdevingués la rosa dels seus somnis. La tallà, i amb la rosa, el llibre de poemes que, durant anys, li havia anat escrivint i els batecs del seu cor retrunyint-li a les temples, va córrer a trobar-lo per dir-li que l’estimava des de sempre…
Paraules: 59
***
Petjades — Pseudònim: Empremta
Passa a passa cada tecla expressava el meu desig.
Paraules: 9
***
Pàgines en blanc — Pseudònim: Muralla
Caminava sense un final omplint les pàgines mica en mica. Mai mirava enrere ni tenia ànsies de mirar endavant, simplement tenia ganes de disfrutar el present. Era màgic saber que aquell moment era únic i per això m’agradava viure’l.
Paraules: 39
***
Les lletres del tipògraf — Pseudònim: Patufet
Quan el seu vell amic tipògraf li digué que es jubilava, i que aquelles lletres ja no li servirien per res, sentí un sotrac dins seu i va saber que després d’anys treballant al petit taller de calidoscopis desitjant crear-ne un que fos únic, avui, per fi, li havia arribat el dia. Empès per un ressort féu un bot, recollí aquelles lletres, les ficà amb cura dins un calidoscopi encara buit, el tapà i se l’acostà a l’ull: a cada gir hi llegia una pàgina, a cada sacseig un text diferent. Gràcies al tipògraf, havia creat el llibre etern, infinit.
Paraules: 100
***
Seducció — Francesc Gran
Li agradava el joc de seduir. Jugar a les paraules mig dites, a les intencions velades. Les mirades insinuants.
Era un mestre en l’art de proposar escenaris que provocaven el desig. Sabia com fer-ho i cada conquesta, un triomf. Un autèntic caçador. Pero aquella era la peça mes ambiciosa mai cobrada. La mes difícil, la mes apetitosa, la mai assolida. Era el seu triple mortal sense xarxa. I ho tornaria a fer, tornaria a vèncer, com a bon caçador de propòsits. Escriuria la seva primera novel·la. Seria un èxit. I en el primer full en blanc, primera trompada.
Paraules: 99
***
Nostàlgies — Pseudònim: Record
M’encantaria poder repetir aquells petons a les persones que ja no hi són.
M’encantaria olorar de nou l’aroma del pit de la mare.
M’encantaria tornar a assaborir la màgia d’una nit de reis.
Mencantaria escoltar una cançó de bressol que em fes adormir suaument.
M’encantaria tornar a llegir amb detall cada lletra acolorida de la meva dolça innocència.
Paraules: 58
****
Perspectives — Pseudònim: Ulls
Volava amb gentilesa sense deixar-se perdre. Cada ment noves idees. No volia ser llegida, volia ser el sabor, la olor, el tacte i la brisa suau de cada lletra. Necessitava aprendre de cadascun d’ells per poder captar la passió de la seva mirada.
Paraules: 43
***
Al bell mig — Pseudònim: josócjo
Una cadira blanca de plàstic al bell mig del jardí, acaronada pel sol de migdia. El gat gros i ratllat s’hi frega els costats i ella es deixa.Una mosca, negra i fastigosa, s’hi atura, s’hi
passeja i, tot seguit, emprèn el vol.Un núvol blanc cobreix el sol i li fa ombra. Ben plantada al mig de la gespa, el sol primaveral la torna a escalfar.
M’hi acosto i m’hi assec amb calma.Que bé que s’hi està veient la vida passar al bell mig del jardí!
Paraules: 85
***
Amic meu — Pseudònim: Viola
Et tinc a les mans. De moment, tancat. Pressentint el que em diràs. T’obro a poc a poc. Només començar a llegir-te, m’aturo a la primera frase: “Aquell dia jo estava ben perdut…”
Quants dies estem tots perduts!
Paraules: 38
***
Deu-vos guardi — Pseudònim: Francesc Gran
– Deu vos guard
– Que voldria?
– Miri, tinc uns estalvis i hi ha algunes coses que voldria fer de manera urgent: voldria viatjar a països exòtics, visitar platges paradisíaques, conèixer gent excepcional, viure apassionades histories de amor. Voldria tenir sexe com mai l’he tingut i també voldria menjar plats refinadíssims, exquisideses que mai fins ara he tastat. I també , visitar els museus mes importants del mon. Que em recomanaria?
– Vagi al carrer Lluna, 27.
– Que hi ha allà, una agència de viatges?
– No. Hi ha la biblioteca municipal.
Paraules: 99
***
El llegat — Pseudònim: Roc Cavador
Tot i que a la Filla no li va donar mai la gana de dedicar-se a la política, el Pare-President va aconseguir perdonar-la i morir en pau. En herència li deixava la casa pairal i un sac ple de diners. Va trobar així, tot sol, la manera de reconciliar-se amb ella. Enrere quedarien els disgustos i els conflictes paternofilials.
El que no arribaria a saber mai és que, de tot aquell llegat, el que més acabaria valorant la Filla-Lectora seria la biblioteca del mas històric.
Avui, la Filla-Lectora-Regidora, inaugura una nova biblioteca al municipi, que porta el nom de l’Àvia-Escriptora.
Paraules: 100
***
L’instant — Pseudònim: Merla
El dia s’ ha fos. Hi ha un gran silenci. Els mal de caps, preocupacions i inquietuds s’esvaeixen. És aquell instant sense obligacions. Tot és calma i serenor. Ell fa estona que dorm, ha tingut un dia feixuc. Jo també em sento cansada però vull vèncer la son… encara que sigui per uns minuts. Em poso el pijama. És ara. Ja el tinc a les mans. Recordo les darreres paraules d’ ahir. Aquella història que em té captivada. Vull despullar aquell relat, fulla a fulla, paraula per paraula. Sento que m’endinso novament. Obro el llibre i començo a llegir.
Paraules: 99
***
Formiguer de lletres — Pseudònim: Badoc
L’una darrere l’altra, les menudes formigues desfilen, negre sobre blanc, fent drecera per travessar l’esplanada de paper blanc esgrogueït i arribar al punt d’haver acabat el llibre. I en mans d’una mirada perduda encara en la lectura feta, s’endinsen de nou al rebost de les grans històries.
Paraules: 47
***
Llibertat — Psudònim: Laiona
Va caure enmig del pas de vianants. Es va quedar arraulit, planxat, destarotat, de través entre dues ratlles blanques i a mercè de les soles de sabata i els pneumàtics gastats. Hauria pogut intentar moure’s gràcies al vent o a algun trepig proper, però va preferir gaudir uns instants la llibertat del cel obert, abans de perdre la consciència tot recordant les paraules escrites a les confortables pàgines del darrer llibre on havia fet de punt.
Paraules: 76
***
A mi m’agrada — Psudònim: Francesc Gran
A mi m’agrada fer-ho de tant en tant.
A mi no, a mi sovint, molt sovint.
Doncs jo prefereixo al llit.
No fotis, jo al llit no. M’agrada mes a llocs inesperats: la cuina, la terrassa.
Ah, hi ha de ser una cosa inesperada, com un rampell, res de planificació i previsió. “Aquí te pillo aquí te mato”, que diuen.
Ostres, no, no, jo necessito el meu ritual, roba còmoda, el gin…..musica suau.
Escolta, i el teu, dura molt?
Hi ha de tot. De vegades molt, de vegades, menys. I el teu?
Uff, moltíssim: aquest 1.500 pàgines
Paraules: 97
***
O si — Psudònim: Francesc Gran
Havia ocupat bona part de les seves hores, del seu temps. Tenia la capacitat d’escriure hores i hores.
Havia estat, de sempre, escriptor empedreït.
Alguns llibres editats, alguns opuscles publicats i la seva ultima obra, pendent de sortir. Era la seva culminació
Devorador de llibres, molts. Llegir era allò que mès li agradava. No en tenia mai prou.
I ara, aquella visita al oftalmòleg, aquella sentència en el millor moment: estava perdent la vista.
Escriure ja no ho feia.
I llegir, ara…………
Mirant al cel, respirant profund.
Llegiria amb els dits
Paraules: 91
***
Romanç a l’oficina — Pseudònim: Ying Fa
Mentre m’acosto al meu escriptori puc veure que hi ha quelcom fora de lloc. Un llibre. Però no qualsevol. És el que porto mesos buscant i que cap llibreria té. Juntament amb una nota, sense remitent. El que ella no sap és que reconeixeria la seva lletra a milers de quilòmetres.
“Feliç dia de Sant Jordi, estimat company…”
Així que agafo llapis i paper i escric un parell de frases i m’afanyo a deixar-li amb la rosa al seu escriptori. I des del meu lloc observo el seu somriure tímid però brillant. Sí, definitivament m’agraden aquestes festivitats.
Paraules: 97
***
Potser — Pseudònim: Francesc Gran
Deuria tenir l’alè dels que no viuen. Deuria viure sense alè.
La màgia de les ombres, dansen , en els plecs del cor.
I les vides viscudes, els milers de vides viscudes, atrapades entre les insondables pàgines escrites en els fulls d’aquell univers personal de llibres.
Potser eren les vides de cada un d’ells, potser eren les vivències xuclades de les seves pàgines.
Ara, cansat, envellit, adormint els anhels en somnis de negre sobre blanc.
Paraules: 75
***
Mans — Pseudònim: Francesc Gran
Aquelles mans havien estat les seves eines, durant molts anys.
Febrils en la feina de lligar el pensament, el saber i escriure-ho.
Mans de savi, que havien estat instruments per aguantar els llibres devorats amb voracitat incontrolable, tants i tants anys.
Ara, la salut li havia fet la traveta i en el llit de la espera, renombra tot allò viscut, i anomena les paraules en les estàncies plenes dels records.
Les parets de llibres, llibres a la tauleta, llibres al cor, vida al cor dels llibres.
Ara, les mans, entrelligades als pensaments, esperen.
Mentre, la vida escriu l’últim capítol.
Paraules: 99
***
El secret — Pseudònim: Gerani
Els propietaris, sabent que els requisarien la masia, van construir una paret amb els objectes de valor dins; els soldats la tiraren a terra. Sortí roba brodada, coberts de plata… i una carta que no va voler ningú. Jo no hi estava d’acord, però tampoc m’hi vaig oposar y me la vaig endur… segur que, quan tornés de França, la portaria als amos d’aquell mas.
Durant el viatge la vaig llegir:
Estimat fill:
El de més valor és dins la bota de vi del 1910.
Només jo sabia que ens l’havíem venut al mossèn de Sanaüja.
Paraules>: 96
***
Emigrant — Pseudònim: Flor daurada
En Jordi és enginyer. La princesa no vol que marxi a Alemanya. Li ha proposat que publiqui un llibre de cupcakes o de receptes, però ell només sap fregir dracs.
Paraules: 30
***
L’home dels gats — Pseudònim: Trespertes
Li agraden els gats, però també els llibres. A casa seva, cada gat té un nom de llibre:
Hi trobem en Lorca, en Hemingway, en Capote i en Sangfreda. El més negre es diu Edgar. També hi ha el Wilt d’en Tom Sharpe. I el ros, elegant, que és en Gastby. A una gateta eixerida li diu Capmany. A l’esquifida i provocadora la crida per Colette; ella, amb la cua, li refrega les cames, a veure si cau una llaminadura. L’últim que ha arribat és l’Elliot, un tafaner. A ell li agrada la Higtsmith, perquè es fa l’esquerpa.
Paraules: 98
***
El primer llibre — Pseudònim: Trespertes
Havia escoltat amb delit, a les vesprades dels llargs hiverns, les rondalles de l’àvia.
Havia llegit, com qui trenca un jurament, les cartes d’amor de la mare, trobades dins d’un calaix secret.
Havia llegit, a les migdiades de la calor de l’estiu, els llibres prohibits, arrenglerats a la lleixa de les golfes.
Havia sentit els homes parlar de les aventures de la crua guerra, amb una sensació de tristor que li amarava el cor.
Havia viscut la seva pròpia vida.
Paraules: 80
***
El llibre — Pseudònim: Trespertes
Era la propera estació. Va baixar. Va arribar a casa i s’adonà que havia oblidat el llibre que estava llegint. Li va doldre la pèrdua. L’endemà va agafar el tren, com cada dia. Portava un altre llibre, encara no l’havia obert, va sentir una veu …
–Ahir te’l vas deixar,
–Gràcies.
–Aquesta nit, no he dormit, m’he llegit tot el llibre d’una tirada. L’he trobat molt interessant i el final sorprenent.
Era la propera estació. Va baixar. Va arribar a casa i va obrir el llibre. A l’última pàgina, havien escrit un nom i un telèfon.
Paraules: 96
***
Les lletres de l’abecedari — Pseudònim: Trespertes
Eren totes les lletres de l’abecedari, arrenglerades i ordenades al teclat de l’ordinador.
Unes estaven ben avorrides, unes altres mig adormides, i unes altres entremaliades, esperaven que les seves companyes s’espavilessin, doncs tenien ganes de sortir d’aquell repòs i volien jugar.
Com podien jugar? Elles ho sabien, podien combinar-se entre elles, vocals i consonants, guionets, punts i comes i, amb tot això, fer un mot, una paraula, una idea, un concepte, una història o un poema.
I aquell escriptor, amb la seva imaginació, emplena de lletres els fulls blancs de pap
Paraules: 91
***
Història — Pseudònim: Rye
Les sirenes van començar a sonar a dos quarts de nou. El soroll dels motors dels avions van arribar deu minuts més tard. La Joana cridava al seu marit: corre Miquel! Corre! Que aquest cop volen matar-nos! Volen destrossar el poble! Anem al refugi ! Va! Corre!
Ja començava a ser fosc, però en Miquel encara podia veure el què estava escrivint a la llum de l’espelma.
De la seva ploma brollaven els fets viscuts els darrers dies, però al seu cap només hi tenia una paraula: història! Història! HISTÒRIA!
Paraules: 92
***
Meravella infinita — Pseudònim: rhye
El nen va entrar a l’habitació després de dinar, amb el regal d’aniversari. Va estirar-se al llit i el va obrir amb els ulls brillant d’emoció. Va passar algunes pàgines. Va llegir el títol. I es va decidir a començar.
I es va veure immers en les històries més fantàstiques mai viscudes. Va travessar oceans amb vaixells de vela, va arribar al nucli de la Terra, va viatjar per l’espai i va conèixer éssers indescriptibles i mons inexplorats. Va riure. Va plorar.
Des de la cuina, la mare va cridar: a sopar!
Paraules: 92
***
NY — Pseudònim: Apol·lo
Eh lletra ¡ D´on véns? Vas sola voltant com si no sapiguessis a on aturar-te?
No voltis, ni busquis més, pots quedar-te entre nosaltres.
Jo soc la lletra N
Vine, acosta´t! Seré la teva amiga, no aniràs sol per aquest mar de lletres
T´ha agrada la idea!
Formarem un dígraf per tú. Quin so farem?
Será rialler, simpàtic , amb sonoritat , sense dificultat a l´hora de cridar-te. Estaràs content, tindràs una companya.
Tothom et coneixerà, seràs buscat des de els més petits relats fins els grans escrits de la història de la Humanitat.
Ens fem una selfie!
Paraules: 98
***
Exemplars —Pseudònim: M’he deixat les claus
Vaig anar a la biblioteca a consultar un exemplar de la Declaració Universal de Drets Humans i un altre de l’Estatut dels Treballadors per a realitzar la tesi doctoral. Vaig preguntar a la bibliotecària on els podia trobar. Les seves indicacions em van conduir a la secció de ciència ficció.
Paraules: 50
***
Lluny de les primerenques expectatives — Pseudònim: Sr. Reading
Així com els artistes assalten els combois i un cop els passatgers s’han acomodat desenfunden els instruments, tu anuncies el títol de la novel·la. N’hi ha que et reconeixen i no creuen que hagis perdut el senderi, conscients potser que els pot acabar tocant una dissort semblant. Enderrocada la frontera de la ridiculesa, et limites a entaforar la mà a la motxilla, extreure’n el llibre i començar-ne la lectura, en veu alta, sense deixar de deambular, en fràgil equilibri, pel passadís del tren, resignat, però no vençut, mentre el paisatge s’esguerra, accelerat, rere les llunes.
Paraules: 96
***
Metamorfosi — Pseudònim: Avi
Seguia arrossegant-me entre les prestatgeries. Ningú em cercava. Notava que les meves lletres no tardarien a lliscar entre les pàgines començant a oblidar la meva història.
De cop i volta aquelles mans tan tendres van retornar-me el meu desig de llibertat quan en obrir-me vaig poder tornar a volar i mostrar amb gentilesa uns colors plens de vida i unes ales brodades de màgia.
Paraules: 64
***
Tarda d’aventures — Pseudònim: Taronja
– Romeu què has fet aquesta tarda a la biblioteca?
– Primer he anat amb en Peter Pan a volar per l’aire, després he visitat a la Blancaneus a un món molt petit i finalment he anat a despertar a la Bella Dorment d’un terrible encantament.
Paraules: 46
***
Històries que t’emplenen — Pseudònim: Ying Fa
En una biblioteca poden passar les coses més inverosímils. Pots viatjar a mons paral•lels. Visitar llocs on no has estat mai. Viure històries tan vívides com irreals. Històries de reis, princeps o herois que salven al món. Històries d’amor, de terror, d’aventures… històries que et fan pensar, reflexionar o rumiar. Mons on els personatges et fan riure, plorar o enfadar. Històries que t’arriben a l’ánima.
Paraules: 66
***
L’amor pels llibres — Pseudònim: Ying Fa
La nostra passió pels llibres va ser el que ens va unir. El fet pel qual ens vàrem conèixer. Alguns li diuen destí, d’altres, coincidència. Jo, personalment, crec que en aquest món no existeixen les casualitats. Només allò inevitable. I el fet d’haver escollit aquella hora i no una altre per anar a la biblioteca només prova el meu punt. El fet que anéssim a buscar el mateix llibre al mateix lloc.
Paraules: 72
***
Pastitx — Pseudònim: Enblanc
Lo somni d’Aloma són les cròniques de la veritat oculta que va veure en un mirall trencat: uns cavalls cap a la fosca dirigint-se al Canigó. Totes les bèsties de càrrega, galopant per terra baixa, es dirigien en búsqueda de l’home que es va perdre. Aquest, en solitud, buscava la filla del mar. Amb el cor quiet, escribia cançons d’amor i de pluja a aquella noia amb la pell de violí. Va passar la primavera, estiu,… fins que van trobar un poema en ondes hertzianes, escrit per ella, que deia “Te deix, amor, la mar com a penyora”.
Paraules: 98
***
Llegeix-me — Pseudònim: Fandango
“-Llegeix-me”
Llegeixo delerós, amb fruïció, àvidament, fins i tot amb obsessió. Percaço l’èxtasi a cada sintagma. M’hi fonc.
Com m’agraden les teves metàfores!
Paraules: 22
***
Primeres paraules — Pseudònim: Hedra
La primera paraula apresa pel primer alienígena que arribà amb la seva aeronau per primera vegada a la Terra fou LLIBRE.
Havia aterrat sobre la teulada d’una biblioteca.
Paraules: 28
***
Laberint de somnis — Pseudònim: Júlia Serra
M’endinso a l’edifici de la Biblioteca i ja puc ensumar aquella olor tan especial. Inhalo aroma d’alegria, d’aventures, de pors, de guerres, d’amors… però, sobretot, d’esperança.
Giro el passadís a mà esquerra i, tancant els ulls, imagino Romeu obrint la seva ànima a Julieta… Dante Alighieri tot just acaba d’iniciar el seu descens a l’Infern i Frankenstein desperta amb un electroshock.
Continuo travessant prestatgeries inacabables que s’entortolliguen en un ordre de codis alfanumèrics i gaudeixo del moment.
És un instant màgic dins un laberint de somnis… la imaginació de tota una humanitat.
Paraules: 92
***
L’Anima del llibre — Pseudònim: Pere Rieret
T’estic esperant al meu racó de sempre, desitjant altre cop sentir els teus ulls davant meu. Encara que jo no pugui parlar amb tu, puc sentir perfectament allò que les meves paraules provoquen dins teu, és màgic, però tard o d’hora tornaré a sentir la mateixa soledat, en el moment en que els teus llavis pronunciïn al punt final de la meva historia i torni a l’oblit d’aquell vell prestatge.
Es Allà on esperaré en silenci per descobrir un altra mirada, la d’algú de tots vosaltres…Els lectors.
Paraules: 87
***
Tot té un preu — Pseudònim: Sin-F
Ja no venen convidats… uns dies es menjava salat, l’altre oliós, l’altre cremat o cru… L’estòmac se’n ressentia, les analítiques ho corroboraven… L’Angústies es prenia una tisana i els feia callar.
A L’Epaminondas li agradava cuinar. Ho va descobrir aquell dia que, estant al taller d’escriptura, va sonar el mòbil preguntant:
_Com es fa la beixamel?
_Mira en el llibre que estic llegint, la recepta em fa de punt: “s’enrosseix la ceba amb mantega, s’hi tira la farina, s’hi va afegint llet fins que es lligui tot”
Algun preu havia de pagar per acabar la biografia…
Paraules: 96
***
Un tresor amagat — Pseudònim: Sin-F
Un dia va notar un frec que l’enlairava i el van encabir entre aquells volums de “geografia mundial”. Mai va tornar a sentir les carícies d’unes mans ni unes pupil·les lliscant per les seves línies, buscant tendresa…
Començava a perdre l’esperança, a acceptar el seu destí. Quan l’alliberaren li semblava imposible tornar a sentir l’aire que dóna sentit a cada mot.
_Mama: mira que bonic!
_Què dius princesa?
_T’ha caigut “El pe-tit prín-cep”
_Oh! és el llibre de l’àvia, pensàvem que s’havia perdut!
_L’àvia? Puc quedar-me’l? Potser el va amagar per donar-me una sorpresa!
Paraules: 95
***
L’examen laboral de cada dia — Pseudònim: Lost in translation
―Va arribar xino-xano i fent ziga-zagues, vestida pengim-penjam. Allò semblava can seixanta! Feia dies que aquell poti-poti feia xup-xup…
En plena presentació, tots els usuaris nipons es van girar i van observar l’individu de la corbata groga, que –amb uns ulls com taronges i completament emmudit– fitava irat l’escriptor català.
―El nyic-i-nyac era constant: l’estira-i-arronsa li produïa un rau-rau que el trastocava.
Encara ressonen ara els esgarips i improperis que proferia el traductor de la corbata groga quan marxava capcot de la sala d’actes de la biblioteca… L’havien acomiadat!
Paraules: 89
***
Concentració — Pseudònim: Hemera
Asseguda davant les meves notes, entre les prestatgeries de llibres, em concentro a memoritzar dades. Algú seu al meu davant, però no aixeco els ulls del paper. He de mantenir la concentració. Desplega el seu ordinador al meu davant, amb moviments lents. Les seves mans es mouen amb seguretat. Comença a treballar. Té el cabell negre, molt curt. Sobre la pantalla uns ulls castanys molt clars concentrats al que escriuen les mans. Els llavis ben perfilats, insinuants. No puc deixar de mirar-lo. Els ulls s’aixequen de la pantalla i es fixen sobre els meus. On és la meva concentració…?
Paraules: 99
***
El Llibre de la vida — Pseudònim: Hemera
Escriuré el llibre de la teva vida. Això em vaig proposar quan vas fer 7 anys. Sense saber perquè, van començar a arribar records. Els teus primers somriures, les primeres paraules. Volia escriure per no oblidar-ho. Escriuria la teva història des del dia que vas sortir de dintre meu.
Però els propòsits s’abandonen, i les intencions es perden. I així va ser com el llibre es va quedar sense començar. I així les paraules van convertir-se en dies, i els dies van convertir-se en històries, i les històries esdevingueren emocions… emocions que escriurian el llibre de la meva vida.
Paraules: 99
***