I Edició, 2011

GUANYADORS DEL I CONCURS UBC DE MICRORELATS DE SANT JORDI, 2011

DE DRACS I CAVALLERS (primer premi)
-I el drac es va menjar a Sant Jordi d’una mossegada- va acabar el pare. El fill es va quedar pensatiu un moment.
-I si vingués un cavaller a matar-me?- va preguntar-li.
-Els cavallers només existeixen a les llegendes. Tapa’t bé amb les ales i dorm.
El pare se’l va quedar mirant des del llindar de la cova per assegurar-se que es quedava adormit. Quan va veure les petites columnes de fum sortir-li de les narius, va estendre les ales i va sortir volant a la llum de la lluna.
Francesc Ruiz i Rovira

JOSEFINA (segon premi)
“Ja l’he ben matat, aquest drac!”- cridava brandant l’escombra mentre la seva veu s’enlairava escales amunt. Ningú no sortiria a demanar què eren aquells crits un vespre d’abril perquè tothom sabia que la Josefina no hi tocava gaire i ja en tenia, sovint, de rampells. Però el que no sospitaven els veïns és que la portera havia aconseguit una gesta heroica que feia dies que li robava tot el seny: matar aquell coi de llangardaix que cada vespre passejava pel llum del sostre projectant la seva ombra damunt el llibre de lectura de la pobra dona.
Núria Gual i Gaju

LLIBRE DE LECTURA (tercer premi)
Duc un llibre que guarda la flaire del pa sortint del forn i el gust del cafè acabat de torrar i la fressa de la pluja als Escorrelots i els jocs de la canalla als Pinetons i l’emoció de la nostra pel·lícula a l’Esbarjo. Era en un racó oblidat: potser a la biblioteca, potser en una lleixa de cal llibreter, potser a la taula rere els vidres del cafè on veig passar els vespres i on algú se’l va deixar. Tant és. Avui que és el dia del llibre te’l vull regalar perquè fullegis la vida al meu costat.
Xavier Rofes Moliner

LECTURA?
– És possible.
– A hores d’ara, millor que no.
– Però, home, no ho refusis.
– Ja sé que és inrefusable als teus ulls.
– Tampoc cal creure-hi.
– No es tracta d’això.
– Doncs que et preocupa?
– Tan sols que ningú m’ha ensenyat a interpretar-ho.
– Només et cal un algorisme visual, i un decodificador de significats.
– Però si ni tan sols és binari.
– Reconec l’excés innecessari de símbols, però és un dels encants de la humanitat.
– No cal que els afalaguis, prou orgullosos que n’estan d’això que en diuen creació literària.
El·lipsi

CENSURA
Vet aquí un ésser herpetològic que vivia [—CENSURAT—] i atemoria tota la contrada. Diàriament s’acostava al poblat i [—CENSURAT—].
Com que ningú s’atrevia a enfrontar-s’hi, [—CENSURAT—] que els fes arribar ajut.
Aquella albada, ell arribà, cavalcant [—CENSURAT—], exsudant de valentia. S’encomanaren a ell a l’instant i li explicaren la missió. No dubtà.
L’ésser herpetològic tenia múltiples estratègies però, per damunt de tot, [—CENSURAT—]. L’encontre entre ambdós [—CENSURAT—], i per això [—CENSURAT—].
[—CENSURAT—] [—CENSURAT—] [—CENSURAT—] D’aleshores ençà, la situació continua inalterada.
El·lipsi

LA SEVA VERSIÓ
Estava trasbalsada i parlava sola.
“Per què ho van fer? No perdonàven que fos de fora, que jo m’hagués fixat en ell, ni tan sols que tingués halitosi. I no van parar fins que van enredar aquell babau que es va empassar totes les històries que li volgueren contar.”
Els seus ulls avellana ploraven.
“Que si primer seria jo i després tot el poble. Que si el meu pare havia claudicat per evitar que s’emprenyés i la pagués amb tots … i després de matar-lo, aquell ximplet encara es volia casar amb mi!”
Ens vam allunyar, avergonyits.
M Gorrindo

LA ROSA, EL JORDI I ELL
Tots li tenien fàstic. I por. Un dia se’m va acostar. “Estima’m” em va dir amb la seva boca pudenta.
Li vaig dir al meu pare. El meu pare també li tenia por. Li vaig dir al Jordi.
El Jordi se’n va anar cap a ell tot decidit. Quan va tornar s’havien fet amics.
Ara veuen el futbol a casa, amb el meu pare. Jo he marxat a viure amb la meva cosina però quan els truco per telèfon tinc la sensació de sentir el seu alè pudent.
M Gorrindo

EL PROCÉS
• Arribo a la sala, els llums estan encesos i el que serà el meu llit durant unes hores està al seu lloc de sempre, no sento res més que la mateixa monotonia de sempre. La infermera, que ja em coneix, fa la mateixa cara de pena de cada any, com compadint-se de les meves regulars visites, pensant que encara que em faci les visites tots els anys o mesos seguiré amb els mateixos problemes de sempre…
• Miro per la finestra i veig una arbre vell balancejant-se i resistint la duresa del vent i no puc deixar de pensar en ell .. en el molt que va lluitar per viure uns dies més, en com es consumia lentament, però no cessava de lluitar amb aquell somriure a la boca. I sense poder-ho resistir, dues llàgrimes cauen lentes i silencioses. . Sento uns passos a l passadís, torna la infermera i em tranquil•litza per començar el procés.
MSAN

TRES GOTS CAP PER AVALL
Li agradava apartar-se els cabells del front quan ell arribava. I així es feia la despistada quan li preguntava pels tres gots cap per avall que hi havia sobre el marbre de la cuina. Era un joc al que últimament no li venia de gust jugar. Ara ja no guanyava mai. Abans era divertit veure la seva poca destresa amb els gots, deixant-la guanyar cada cop que se li escapava l’amor.
Sabia que des de feia alguns mesos l’ estafava, que ja no hi havia gens d’amor en cap d’aquells tres gots. Tot i així, quan ell l’ enganxava fent-se la despistada i la reptava a jugar-hi, ella encara ho apostava tot. Per ell, tot.
JMENG

MILIONS DE SOMNIS
Milions de somnis em miraven amb els ulls ben oberts, premsats en l’espai reduït de la meva habitació. Vaig intentar agafar-ne un, però em va relliscar de la mà. L’últim em va fer una ganyota mentre obria la finestra. Deia que si els volia, e…ls havia de perseguir
JMEN

UNA AROMA
La meva roba i la meva habitació feien olor d’aquesta aroma tan especial, una aroma que et feia arribar al nirvana, era l’única cosa que em relaxava ,era… això del que costa tant desenganxar-se un cop que ho has provat… jo en tenia d’això dia sí i dia també, era millor que el cafè, millor que el cafè un dia de pluja, fins i tot era millor que el cafè aquell que porta la nata per sobre … era … era … què era? no me’n recordo com es diu … fa molt que no estic enamorada…
pco

ESTAR EN EL LLOC INADEQUAT, EN EL MOMENT INOPORTÚ
La història i el temps s’han entestat a fer d’ell un superheroi, però en realitat tot va ser pura casualitat. S’havia desviat del camí habitual perquè necessitava que ferressin el cavall quan va sentir els crits d’aquella dona. La bèstia va aparèixer de sobte i la llança se li va clavar al pit.
La resta, ja la coneixeu.
Momon

MIMETISME
Des que va matar el drac que el cavaller Sant Jordi té malsons; nit rere nit reviu la lluita ferotge, les grans flamarades a punt de devorar-lo i aquelles urpes brandades enlaire com punyals esmolats.
I cada matí, quan es desperta, té un tros de pell més que s’ha transformat en escates.
Momon

MITES
La llegenda sempre ha castigat el drac a mort. Quina obsessió, any rere any, d’explicar allò que no va ser. Perquè la princesa de qui es va enamorar va ser del drac, i sant Jordi, mogut per un atac de gelosia, el va matar.
A qui deu interessar que no se sàpiga la veritat?
Momon

SILENCI CÒMPLICE
Quan el cavaller s’enfronta al drac, li descobreix als ulls una espurna de tendresa i dubta uns segons; però la història ja ha decidit els destí de tots dos i, mentre li clava l’espasa al mig del cor, assaboreix el plaer de la mort.
Aquella maleïda rosa li recorda, any rere any, que ell no és més bo que la bèstia; però no desfà el malentés i continua apareixent als ulls de tothom com un heroi.
Momon

MATÍ D’ABRIL
La llum clara i neta llisca dolça per la finestra. Unes mans menudes i rodanxones dibuixen a l’atzar. Tres mallerengues xerrotegen desenfadades en una branca que rebrota. Comenten el perfum suau de la rosa que es desclou aquest matí. Dues llesques de pa salten, rosses i cruixents, mentre escampen una tòrrida olor. El setrill s’hi aboca i vessa gargots de fil d’or. La mare esmorza el pa untat amb un formatge blanc i tou. Les mans que dibuixaven, ara premen el dit índex de la mare. Un somriure travessa totes les parets i s’escapa cel enllà com el cavaller triomfant.
Tresa

AL PORTAL
Arribo al carrer de casa carregada: m’ha fet gràcia comprar un parell de novetats però també aquell llibre tan graciós d’un autor de no massa lluny. La bossa de pa plena, la jaqueta de primera hora del matí que ara fa nosa, les roses dels partits que busquen vots, i els peus empolsinats d’haver ballat sardanes a la plaça.
Davant del portal clisso un colom acoquinat, que amb prou feines es mor. Se’m fa difícil l’operació rescat. Potser el cavaller podria dedicar-se també, a recollir coloms ferits, de les urpes de la gata que ja el nota coll avall.
Colometa

DE DRACS I CAVALLERS
_ I el drac es va menjar a Sant Jordi d’una mossegada_ Va acabar el pare.
El fill es va quedar pensatiu un moment.
_ I si vingués un cavaller a matar-me?_ Va preguntar-li.
_ Els cavallers només existeixen a les llegendes. Tapat bé amb les ales i dorm.
El pare se’l va quedar mirant des del llindar de la cova per assegurar-se que es quedava dormit. Quan va veure les petites columnes de fum sortir-li de les narius, va estendre les ales i va sortir volant a la llum de la lluna.
Ferran Roca

MILLOR UN ROSER
Passejo per les parades, ostres no sé què comprar, hi ha roses vermelles, roses grogues, roses blanques, fins i tot blau-granes, aquesta fa més olor, aquesta és més formosa, aquesta porta un bombó !
Oh! mira, això m’agrada, durarà més dies i qui sap si fins i tot fins l’any que vé o per sempre…
És original i està pintat a mà ! quin artista !
– Perdona noi, posa’m aquest roser en aquest test tant xulo, ho pintes tu?
– Si senyor, jo mateix…
– Doncs m’agrada molt i preu per preu sabates grosses.
– Espero que la seva princesa quedi contenta
– Bon sant jordi
GIP

JORDI SOLIDARI
El drac de l’egoisme no s’amaga dins una cova sino en el nostre interior. El jove Jordi Solidari, veu difícil guanyar-lo però no impossible. No es veu la lluita perquè és interna, però sí els resultats. Deixa el seu drac fora de combat. Les armes emprades són la solidaritat i l’autocrítica. Jordi arrabassa els punxents esbarzers de l’egocentrisme. Per les punxades, vessa la pròpia sang. Per efectes de la sang vessada surten roses vermelles on abans hi havia esbarzers. Jordi n’ofereix una a la seva princesa Regina. Aquesta, li regala un llibre biogràfic d’ell, escrit per ella.
Illenc

SOMIANT
Cada nit en Roc es posa al llit com de costum. Últimament sempre somia el mateix. És St. Jordi damunt del seu cavall blanc lluitant amb aquell caram de drac que toca els nassos a la princesa; i quan la sang degota terra avall…
St. Jordi es desperta tot astorat i acovardit. Aquesta nit ha somiat que es deia Roc i passejava damunt d’un drac de ferro descapotable i sorollós. L’acompanyava una noia a mig vestir fent voleiar un tros de roba groga i vermella i picant-li l’ullet exclamava amb veu clara i joiosa: VISCA CATALUNYA!!!!
El romaní i la col

KAMASUTRA
La ensisadora mirada de la Rosa va fer que ell deixés de llegir el llibre que tant encertadament li havia regalat. De reüll, i sense atrevir-se a res més per la vergonya, en Jordi li va preguntar: Vols practicar tot el que ensenya?
Ella li va respondre: Per moltes maneres que hi hagi d’estimar jo només voldré aquella que el teu cor em mostri.
Ell, aixecant-se amb la rosa a la mà i sense dir una sola paraula, la va abraçar amb tendresa i junts van transformar tot un llibre en una pàgina d’amor.
Lucas