GUANYADORS DEL IV CONCURS DE MICRORELATS DE SANT JORDI, 2014
El jurat compost per David Terrades (Badallibres), Àngels Solé (Compàs), Pau Urgell (Espai 31), Eloi Vila i Carla Besora han dedidit els tres millors relats. Són aquests:
DESERTORS (primer premi)
Un guerriller guerxo guaita garratibat com el guareix el petó coquetó d’una bella donzella de Marsella. I s’enamora d’ella. I guilla, guimbant, la parella. “Mai més la guerra!”, l’amor ja els en desferra…
Montse Russinyol Costa (Sils)
AMOR ROMA (segon premi)
Tu lluites per un país i jo per un amor; jo tracto d’arrencar-te una paraula, tu tractes d’evitar-la; tu camines per un horitzó, jo camino en el paral•lel; jo sols busco un petit pessic de tendresa, tu l’ignores; jo tinc ànsies de besar-te, tu tens massa paciència; jo lluito per poder reconstruir la guerra del nostre trist amor i tu sols lluites per poder vèncer la guerra d’aquest país.
Roger Ribas Amill (Montblanc)
MODA (tercer premi)
Soldat de l’amor, duia una guerrera de vint-i-un petons.
Cesc Alexandri i Muchart (Cardedeu)
VERMELL
Abraça aquell cos pàl•lid encara calent, embolcallat amb mantes esparracades i brutes de fang i sang, i el cobreix de petons. Té els ulls negats de llàgrimes. La gola, desfermada, retruny l’eco d’un profund i salvatge “ja n’hi ha prou, d’aquesta guerra, prou!”.
Una onada de ràbia l’alça i, empesa per la temeritat i la desesperació dels que ja ho han perdut tot, desafiant, la llança a la boca de l’escopeta que encara l’apunta, ara vacil•lant. Hi introdueix una rosella vermella de sang, la primera i la darrera que haurà collit per al seu fill… Tot just despuntava la primavera.
Luthien Tinúviel
UNA ALTRA GUERRA
“Atureu la guerra de ploms, volem guerra de petons!”. I, per un instant, el món es detura.
Somiatruites
DESERTORS
Un guerriller guerxo guaita garratibat com el guareix el petó coquetó d’una bella donzella de Marsella. I s’enamora d’ella. I guilla, guimbant, la parella. “Mai més la guerra!”, l’amor ja els en desferra…
Saltimbanqui
LA GRAN AVENTURA
Espera secretament que el noi agafi el llibre i es deixi seduir per les pàgines i les aventures que hi bullen. Les seves aventures. Mostrar-les-hi, acompanyar-lo en el viatge, atrapar-lo amb les seves històries.
Espera expectant des de dins el llibre estant, envoltada de lletres i traços, ara quiets i silenciosos.
Per fi es pot tornar a delectar observant aquells ulls espurnejants lliscar àvidament entre les línies…
Fins que decideix llançar-se a l’aventura més valerosa: reuneix forces, llança un crit de guerra, agafa impuls i salta des del llibre per a demanar-li un petó. Aquells ulls…
Salicària
LA PRIMERA VEGADA
o” “cccccc” “aaa”. “Coca”. En Rami llegia la seva primera paraula. Feia dies que interpretava el so de cada lletra, però fins aleshores no en feia paraules.
Acabava de presenciar el moment “clac” de quan algú comença a llegir. Em semblava impressionant com el balbuceig d’un nadó, el primer “per què?”, el seu primer petó d’adolescent… O la seva investidura com a President de la Generalitat! Em sentia com es deuen sentir els parents d’un astronauta quan l’acomiaden abans de viatjar a la lluna.
Havíem guanyat una batalla però la guerra per fer-ne un gran lector tot just començava!
Muixerra
LA SAVIESA DEL SOLDAT
Donar el primer petó és com guerrejar –va dir el vell soldat-: Cal tant de valor com d’inconsciència!
Marelo
AMOR ENTRE RUÏNES
Es besaven amb passió entre les ruïnes del que havia estat la seva casa. Volien amor, necessitaven amor… Estaven farts de tanta guerra!
Marelo
RETIRADA
Quan anava a clavar la baioneta a l’enemic que havia sorprès desarmat i endormiscat, ell el va abraçar i li va clavar dos petons ben forts, un a cada galta. No va saber què fer… Va llençar el fusell, va saltar fora de la trinxera i es va retirar a la carrera mentre cridava: “Puta guerra, puta guerra, puta guerra…!”
Marelo
PROMESES
Aquell bes llarg, intens, febril era una promesa mútua: Avui tindràs guerra!
Marelo
MODA
Soldat de l’amor, duia una guerrera de vint-i-un petons.
Octubre
DARRERS INSTANTS
A pocs metres davant seu, l’amic acaba de caure ferit de mort. Corre cap a ell i li passa el braç per darrere l’esquena per incorporar-lo. Veu com la sang comença a brollar del costat esquerra i com el cap li va d’una banda a l’altra. Nota que intenta dir-li alguna cosa. No l’entén. S’hi acosta fins a tocar-lo amb la seva orella: “Fes-me un petó, un petó” sent que repeteix el moribund. Li prem els llavis amb els seus i s’adona que la vida s’escapa d’aquest home jove i fort, el seu company durant tots els combats. Maleïda guerra!
Setembre
GUERRA I AMOR
Les gotes de pluja esquitxen la finestra, a través d’ella veig partir les tropes de soldats que marxen cap a la guerra. El pas dels militars es veu interromput per una mare que es llança als braços del seu fill soldat, ell orgullós de la seva condició i convicció no s’atura, segueix pas ferm.
A la mare agenollada a terra amb la faldilla plena de sang, només li queda amb llàgrimes als ulls, enviar-li un petó amb la mà, sense saber si serà l’últim.
Víctor
L’EMBOSCADA
El dia que me’n vaig anar al front, em vas dir que si tornava em faries un petó de veritat. Una nit, tots els soldats, arraulits a la trinxera, vam sentir “La bomba ya petó”. No hi havia perill, podiem sortir. Tots van arrencar a córrer, menys jo, que l’únic que havia sentit era “petó, petó, petó…”. Endormiscat, em vaig enfilar en un somni on tu m’esperaves amb aquells llavis de color rosella, aquell petó que era el final de la guerra. L’endemà al matí, vaig veure tots els meus companys morts. “La bomba ya petó” era la trampa.
Enblanc
CONFUSIÓ
Aquell acostament sigil·lós cap als teus llavis em recordava a l’apropament de la guerrilla cap a les tropes enemigues. L’esguard temerari, un cos a punt de col·lidir amb un altre. La lluita humida, sota la pluja, dins la boca. El foc a les armes i a dins el cor. Aquell moment…on tot comença i tot acaba. Tot és un intent de conquesta. Les mans que tremolen, les cames que flaquegen, el cor que batega. La retirada lenta, allunyant-me de puntetes, el record esdevé més nítid que la realitat. Ja no sé si parlava de la guerra o d’aquell bes.
Enblanc
NO TOT EL QUE SEMBLA ÉS REAL
En Miquel, des que va anar a viure amb la Marta, era l’home més feliç del món. De sobte, tot se’n va esvair. La marta s’havia tornar arisca, un xic esquerpa, sempre estava en peu de guerra. L’ambient es va tornar fosc i hostil. En Miquel sospitava que havia altre home.
De sobte sona el despertador, es dona la volta i ella estava ahí, en el seu costat. Fa un sospir. Torna a la realitat. Li fa un petó i s’aixeca alliberat.
jonega
QUEIA AIGUA
Queia aigua incessantment. Feia hores que intentava dormir, però aquell soroll el neguitejava. Imatges, pensaments, records… voltaven pel seu cap despert. L’endemà es presentaria a la feina com si vingués de la guerra.
Quan ja clarejava la son el va vèncer, just un moment abans que la seva dona li fes l’habitual petó de comiat i li digués que havia de trucar a algú que vingués a reparar la gotera de l’habitació.
Aiguamarina
COSES DE MARES
He vist el teu cotxe en sortir de l’escola. Granat. Quatre rodes. No recordo si cinc o sis marxes. Recordo la mà a la cama, abans del peatge, dits entre cuixes abonant l’ import. Et recordo, cercant un indret prou fosc.
Seients que s’abaixen, fàcilment, com les calces. El glop consternat. La guerra amb el canvi de marxes. Xiscles, petons. Riallades després d’un orgasme. Vestir-se de pressa per si un conill dòcil ens descobrís. Descarregats de la urgència, servits, enganxats a la pell del seient.
—De què rius, mama?
—De coses de mares. —he dit, somrient.
Fiòdorovna
LA FADA I L’ELF
La petita fada avançà fent saltirons entre els tous núvols fins arribar al cau on dormia el seu amic, l’elf del bosc. Amb alegres petons el despertà i junts es dedicaren a jugar, córrer, botar… tot sense parar de cridar i de riure. Però sobtadament van parar en sentir:
– Nens, ja està bé de donar guerra! Endreceu l’habitació i traieu-vos les disfresses, que és hora de sopar!
Xarxet
MALSON
La foscor començava a guanyar la batalla. La por s’enfrontava amb el meu escut d’esperança i llibertat. Sabia que si no trèiem el punyal de pau les tenebres clavarien la bandera del poder infernal.
Quan la suor començava a gotejar entre els llençols de mitjanit l’àvia em besà una galta mentre amb dolces paraules m’apartava d’aquella guerra regnada pel terror inconscient del poder del pensament.
Abril
AMOR PROHIBIT
Mentre intercanviava aquelles mirades passionals amb el soldat, la guerra envaïa la ciutat. Tenia ganes de besar-lo i abraçar-lo fortament o simplement estimar-lo.
Olor
AMOR ROMA
Tu lluites per un país i jo per un amor; jo tracto d’arrencar-te una paraula, tu tractes d’evitar-la; tu camines per un horitzó, jo camino en el paral•lel; jo sols busco un petit pessic de tendresa, tu l’ignores; jo tinc ànsies de besar-te, tu tens massa paciència; jo lluito per poder reconstruir la guerra del nostre trist amor i tu sols lluites per poder vèncer la guerra d’aquest país.
Sol
CARTA D’AMOR
Els meus pensaments m’impulsen a somriure, la meva mirada pot veure la força del teu amor, les orelles poden escoltar-te, comprendre’t… el nas pot olorar el teu esplèndid perfum, el gust vol fer un tast de la dolçor del teu feliç caràcter, el meu tacte té ganes d’abraçar-te i els meus llavis sols busquen un petó d’amor.
Dies després de rebre la carta ell va morir fonent en mig d’aquella guerra una ànima enamorada.
Fugaç