GUANYADORS DEL II CONCURS UBC DE MICRORELATS DE SANT JORDI, 2012
LA NOVA FITA DE SANT JORDI (primer premi)
El cavaller Sant Jordi no s’ho podia creure. Era allà palplantat davant la gran porta de la fortalesa del regne de Camelot, quan no feia ni una hora que amb la seva espasa havia mort el famós drac. No havia tingut gairebé temps d’acomiadar-se de la princesa, però la crida del deure era més important que l’amor.
Restava esperant el senyal que l’indiqués el moment d’emprendre una nova aventura: una petita vibració en tot el seu cos.
El meu fill havia passat de nivell en el nou joc de la consola.
Soraya García Escorihuela
HISTÒRIA DE LA DESTRUCCIÓ (segon premi)
El dia de Sant Jordi, la rosa li arribà en una capsa hermètica que la conservava en perfectes condicions. Poc importava que fos una creació sintètica, una copia d’els originals que una vegada varen existir. Tampoc que el seu aroma no fos exactament el mateix. ¿Qui recordava ja a què feien olor? Ella va respondre amb un missatge electrònic: Història de la destrucció. Un llibre electrònic. Com la resta de llibres era un clàssic. De fet, ja no existien obres modernes des que l’home s’extingí. Ella, però, seguiria les tradicions per les que va ser programada.
Samuel Aran i Pou
UNA LLEGENDÀRIA CASUALITAT (tercer premi)
Va aixecar l’espasa assenyalant el cel i va tancar els ulls mentre sentia com tota l’energia anava introduint-se lentament en el metall, fent-lo indestructible. La princesa, garratibada per la por, observava atentament com el seu salvador invocava les energies de tots els éssers de la contrada per poder fer front a la bèstia mentre de reüll veia com el drac s’anava llepant els bigotis.
Que el drac s’entrebanqués i es clavés l’espasa produint-li una ferida mortal és una altra història…
Jordi Llopis Baladas
ÒNDIA JORDI!
>Ei, Jordi! No et posis l’ armadura! No val la pena fer un viatge tant llarg per trobar la princesa dels teus somnis… Atura’t!
Però el cavaller, sense escoltar el drac, entra a la càpsula i prem el botó.
Una llum intensa el desperta. Obre la portella i surt. El que veu el deixa bocabadat.Una donzella de cabells llargs i vermells, amb roba estrafolària, (texans estripats), ferros al nas, llavis i celles (pearcings), li somriu.
-Ondia, titi! Tu sí que t’ has currat la disfressa! Vens a la festa? Ah! I em deixes el móbil? No tinc saldo ni pasta…
En Jordi al.lucina mandarines.
Al.lucina
L’ADN DEL DRAC
L’Ingrid intentava desxifrar des del seu laboratori l’ADN d’aquella rosa tant estranya que li havien regalat. Impossible. El codi genètic d’aquella flor no tenia res a veure amb cap altra de les que havia estudiat. Incomprensiblement, aquella seqüència d’ADN havia de pertànyer a un animal, no a una flor. Era d’un rèptil. Segur.
Desesperada, va desar les eines i va marxar a casa. Allà, va preguntar al seu marit d’on havia tret aquella flor. Amb mitja rialla a la boca, i eixugant-se el que semblava un regalim de sang de la mà, en Jordi va ser taxatiu: “És un secret.”
Sibidi
DIA 23
– Jordi, quin dia és avui?
– avui? 23 …
– 23? no pot ser, no hi és aquí el 23!
– Què vols dir?
– Doncs que no hi ha més dies, el calendari s’acaba el dia 21…
– Però què dius?
– Si no em creus, mira-ho tu mateix.
– A veure princesa, vols fer el favor de mirar el calendari del mòbil i no el dels maies?
gip
FOC DE SANT JORDI
El llibre va caure de les mans d’ell. Els pètals de la rosa, vermells intensos, es desfeien abans de tocar el terra. Res no importava. Ella mirava els seus ulls. Ell es desfeia sota la seva mirada. Ella sentia bullir la sang. Aquell Sant Jordi a Cardedeu lluïa el sol. Les flors omplien els balcons. La gent corria pels carrers. I aquells amants morien junts. La invasió havia començat. Els làsers ho destruïen tot.
Leumas Narauop
LA NOVA FITA DE SANT JORDI
El cavaller Sant Jordi no s’ho podia creure. Era allà palplantat davant la gran porta de la fortalesa del regne de Camelot, quan no feia ni una hora que amb la seva espasa havia mort el famós drac. No havia tingut gairebé temps d’acomiadar-se de la princesa, però la crida del deure era més important que l’amor.
Restava esperant el senyal que l’indiqués el moment d’emprendre una nova aventura: una petita vibració en tot el seu cos.
El meu fill havia passat de nivell en el nou joc de la consola.
Dàlia
LA FI DE LA CONSPIRACIÓ SUBTERRÀNIA
“Vindrà un jove a desafiar-te. No dubtis en trinxar-lo, i la Terra serà per fi dels éssers del subsòl”. Les ordres arribaren de molt lluny i ressonaren al cervell de la bèstia. Es preparà; havia de complir la seva missió. Quan el sol començà a banyar el prat amb la seva llum mandarinosa, una noia aparegué tallant l’horitzó. El drac pensà que era aquesta l’amenaça que el seu superior havia advertit des de les profunditats de la Terra, així que feu ús de totes les seves forces en una flamarada que salvà la distància i cobrí per complet a la silueta. Immediatament sentí una fiblada de dolor al llom. Es girà: rere seu, un jove muntant un cavall blanc es disposava a cobrir-lo de fletxes. Era una trampa…
Larrousse
SANT JORDI DELS CATALANS
Corria l’any 2040, l’era de les consoles s’havia acabat, tots teníem a casa uns jocs virtuals per entretenir-nos, els contactes amb els amics eren inexistents, el món i la nostra forma de viure, havien canviat, l’avorriment s’havia instal·lat i no sabíem què fer. Repassant un antic calaix varem trobar una estampa de Sant Jordi, darrere un escrit que deia, ‘Patró i guardià dels catalans’. Si això és cert, dóna’ns quelcom per distreure’ns. De sobte, del cel varen començar a ploure llibres: llegiu i feu servir la imaginació, és l’únic que us farà créixer, i ser lliures.
Una mica tard
LA INVASIÓ DELS MUTANTS
El Sol rebotava sobre les seves escates, i automàticament el llangardaix s’inflava i agafava volum, convertint-se en una bèstia monstruosa. Jordi i Sandra ho havien descobert feia poc, i per això van decidir atacar abans que sortís el Sol. Enfilaren la muntanya amb els primers rajos il·luminant les seves espatlles. Trobaren a la bèstia amagada entre els arbres, iniciant la metamorfosi. Cavalcaren fins on era, la rodejaren, i enfonsaren les seves armes dins la dura carn. L’animal es fongué amb un bram que ressonà per les muntanyes, i un roser ocupà el seu lloc.
Larrousse
01.D RAC ÓISREV
La Princesa es preguntava: com podria fugir d’aquesta faula?
Farta ja de les trobades virtuals, decidí anar al teatre per veure al Drac-qüin que actuava aquell vespre.
S’hi va acostar, el va mirar i ell, en veure-la, va sentir una poderosa energia que l’atreia.
En apropar-se es trobà que un cavaller, de sobte, s’interposà entre ells. Llavors, la princesa, fidel al seu ideal per la no-violència, demanà a en Jordi que marxés.
En acabar l’espectacle, fonent-se tots dos en una infinita abraçada que alliberava qualsevol prejudici, sorgí la rosa que segellaria la seva amistat eterna.
Sargantana
NeoJordiA+ CONTRA DRACBANK2.0
Any 2304. Els androides de Dracbank2.0 es fan amb el control de la colònia d’humans CatSio. L’objectiu és l’extracció dels seus recursos tot manipulant llur voluntat. La situació s’agreuja des que la princesa tecnòcrata Alice_SK – meitat humana, meitat màquina – decideix donar suport als androids per continuar fabricant la interfície que fa dependents als CatSionencs vers el Sistema Central.
En NeoJordiA+ haurà de piratejar la interfície Dracbank2.0 per alliberar-los i extirpar-ne el centralisme amb l’ajut d’ERClau, el creador de claus. Podrà defugir l’heroi el vessament de la seva pròpia sang i, si no, en renaixerà d’aquesta una nova CatSio?
Patrick
EL DRAC HA TORNAT A ATACAR
Qui ho havia de dir! En ple segle XXI apareixia un drac. Devorava llibres i més llibres. Les biblioteques ja estaven buides i ara tocava a les cases. Així poble rere poble. Cardedeu era dels pocs que li quedaven. Aconseguiren fumigar tota vila. A l’arribar no va olorar res. Abatut es va ajeure davant la BMV tot bramulant. Els bombers no el pogueren reduir. Uns joves li van projectar un preparat dins la gola. L’endemà la premsa deia: “A Cardedeu han capturat el drac!” El trasllat amb avioneta cap al zoo va ser espectacular.
Gràcies, cardedeuencs! Visca sant Jordi!
Tots som Sant Jordi i Santa Jordina
SANT JORDI A MATRIX
Escoltant-se de fons l’encomanadissa musiqueta èpica de l’smartphone, la mare inconscientment la taral•lejava sens parar des de feia dies i, encara no sabia ben bé per què, però ho feia, folklòrica, recordant vells temps passats quan sortia per l’antiga Montblanc del segle XXIII buscant petits llangardaixos que donessin sentit a la seva existència. En tornar dels seus pensaments, cridà:
-Jordi a sopar!
-Ja vinc, que gairebé el tinc! Que gairebé el tinc! – cridava el noi envalentit per la situació.
I és que, qui diu que els autèntics cavallers del futur no salvaran donzelles des del seu terminal mòbil?
Neo
HISTÒRIA DE LA DESTRUCCIÓ
El dia de Sant Jordi, la rosa li arribà en una capsa hermètica que la conservava en perfectes condicions. Poc importava que fos una creació sintètica, una copia dels originals que una vegada varen existir. Tampoc que el seu aroma no fos exactament el mateix. ¿Qui recordava ja a què feien olor? Ella va respondre amb un missatge electrònic. “Història de la destrucció”. Un llibre electrònic. Com la resta de llibres era un clàssic. De fet, ja no existien obres modernes des que l’home s’extingí. Ella, però, seguiria les tradicions per les que va ser programada.
Leumas Narauop
LA BATALLA DEL 23 D’ABRIL
La sang li brollava de l’abdomen. La vista se li feia borrosa mentre les naus abandonaven la terra. ¿Com era possible que li passés això a ell? La seva raça era molt superior. Tenien armes làsers que ho cremaven tot. Per això no varen tenir en compte que el seu primer explorador no tornés. Hauria tingut una averia mecànica. Ara però, un jove l’havia abatut. S’estava morint. Les escates de la seva pell draconiana perdien el lluentor. A la llunyania escoltava els crits d’alegria de l’humà que l’havia ferit. –Sóc en Jordi – deia- I he matat un drac!
Leumas Narauop
UNA LLEGENDÀRIA CASUALITAT
Va aixecar l’espasa assenyalant el cel i va tancar els ulls mentre sentia com tota l’energia anava introduint-se lentament en el metall, fent-lo indestructible. La princesa, garratibada per la por, observava atentament com el seu salvador invocava les energies de tots els éssers de la contrada per poder fer front a la bèstia mentre de reüll veia com el drac s’anava llepant els bigotis.
Que el drac s’entrebanqués i es clavés l’espasa produint-li una ferida mortal és una altra història…
Doris J. Pillo
EL MISTERI D’EN BERNAT
El cavaller Bernat cada dia passava pel costat del jardí de palau. El jardiner li va dir que aquella zona era perillosa, que hi havia un drac, que desapareixien coses i que deixés de passar per allà.
El dia en què el jardiner va desaparèixer, en Bernat va enfrontar-se al drac i el va matar. Es va endur la princesa amb ell al seu castell. L’endemà va desaparèixer el cavaller…
El pobre drac
FER CAURE LA FERA FEROTGE
Vet aquí que una vegada l’holograma d’un drac, com la fera ferotge de l’Ovidi, ens aniquilava a tots, l’un darrera l’altre, encara que hi hagués qui no ho volia veure fins que li tocava el seu torn.
Semblava que no podia ser, però un dia, @santjordi, un hacker activista d’Anonymous, el va fer caure, provocant-li un curtcircuit amb espurnes que ens recordaven que cal que neixin flors a cada instant.
La princesa de la revolta va aprendre que el seu viatge interestel·lar tot just acabava de començar. Una batalla guanyada, d’una guerra espacial molt dura. Però que guanyaríem!
Fins a Masmolets
LA “PLAY” VUIT
El rebombori i les explosions procedents de dalt varen espantar la mare, que va pujar les escales ràpidament. Allà, va trobar un espectacle dantesc. Mobles a terra, llengües de foc, fum i al mig d’aquell camp de batalla el seu fill, en Jordi, lluitant contra un drac.
Enfadada, va escridassar-lo, va tancar la porta i va baixar. De seguida, en Jordi va seguir-la per escoltar com el renyava la mare: “No m’agrada que juguis a aquests jocs tan violents amb la consola”. “Perdó”, va contestar en Jordi mentre li regalava una rosa que feia una estranya olor a sutge.
Sibidi
LA MARE D’EN JORDI
-Mare, mare! He matat un drac!
-Sí, clar fill. Ara els dracs existeixen i tu n’has matat un! Que no t’ho inventes?
-Vols dir que faig ficció? Això és ciència! T’ho puc demostrar! Mira quines roses han sortit de la seva sang!
-Ai Jordi, fill, tu sempre mescles ciència i ficció. Agafa els llibres i posat a estudiar que mai faràs res a la vida. Ets un beneit!
– Un beneit? De tant que aguanto sóc un sant, mare, un sant.
Leumas Narauop