Noticies

El passat dimecres 29 de març de 2023, vàrem celebrar el Dia Mundial de la poesia. L’artista convidat enguany fou Levico i el guitarrista Víctor Vico. Levico és un artista local, especialitzat en Hip Hop i llenguatges creatius de l’art urbà: Breakdance, Rap, Graffiti, etc. Organitza esdeveniments i projectes amb el col·lectiu Erol Urbà vinculant l’art del carrer amb el treball comunitari.

Levico va fer una part introductòria explicant el seu concepte de la poesia, des d’una perspectiva molt oberta i amb la finalitat última que serveixi de cadena de transmissió de les emocions personals íntimes amb les que cadascú, d’una manera o d’una altra, s’hi pot sentir representat, interpel·lat, al·ludit… És en aquest moment que s’estableix entre poeta i lector un fil de connexió.

L’exercici poètic és a l’abast de tothom i per això ens va convidar al joc  “El Cadàver Exquisit“. Per a qui no hi estigui familiaritzat us deixem la definició extreta de la Viquipèdia:

 

Cadàver Exquisit 1

No sé separar un inici d’un final…
Doncs tot té inici i final.
Rimes o remes? li va dir la barca al poeta.
Suro! damunt de l’aigua fèrtil d’onades,
i em capbusso a dins.
M’enfonso! És això el final?
o l’inici d’una nova vida?

Cadàver Exquisit 2

El desordre de l’ordre
Hi ha un ordre dins el desordre del caos?
el caos ho és tot!
Però tot i així, el caos és un misteri
que quan desaspareix
deixa una nova apertura
a l’ordre de la natura.
Vivim l’ordre dins el nostre desordre,
intentant aperellar els mitjons desamparats
Desempatats a la pròrroga de la solitud.

Cadàver Exquisit 3

M’estires i m’arronses com un acordiò.
Com la pròpia vida, cadena eterna!
No me sueltes
Perquè en la caiguda encendré
el meu cor com una gran foguera
Y volveré a ser yo
I et compartiré el meu …SO
…TO
…DO.

Cadàver Exquisit 4

Perquè eres aquí,
i jo no et buscava.
I quan et vaig deixar de veure
el temps va deixar d’existir.
Perquè l’univers ens ha fet trobar,
i aquesta vegada no vull marxar
dame la mano, déjame hasta el final
em trobaràs on et vaig deixar
el viatge, massa lluny per començar.

Cadàver Exquisit 5

Sóc aquí per amor,
per l’amor que es té a una filla.
Els fills son la continuació
son la flama i l’amor
Els fils es filen i perfilen,
fins que es trenquen files
Y se llevan el alma mía
volando, volando por la vida
i continuaran el amor.
Ser fill no sempre és fàcil
pot fer mal a aquell amor incondicional
que et dona la vida.

Cadàver exquisit 6

A cada segon neix un misteri
continua en el temps i marxa.
Que l’arbre (Exercici físic)
no t’impedeixi
veure el bosc (Moviment)
i les seves fulles caiguin en silenci
sobre la terra humida.
Per molts segons,
plens de misteris, que neixen
i marxen…
com la vida mateixa.
Con la misma mirada, la eterna.

Cadàver exquisit 7

L’eternitat infinita m’atreu a casa seva.
És la seva mirada plena de vida
La que m’atreu a casa seva.
i un dolç somriure d’aire marí
bufa enllà de l’horitzó.
Eternitat, mirada, somriure; un
conjunt quasi perfecte.
Una espiral de finestres, on,
amb una mica de sort,
poguem veure el sol.

Cadàver exquisit 9

Ligero y leve, por caminos del aire,
cuerdo sin cuerda, cuerda sin cuerdo.
Asumo mi derrota confiada
y desafio al mundo
A moure’m lliurament
per un mar de brossa.
Acepto lo que pasa
y dejo fluir
Amb el sentir de l’espiral que sobrepassa.

Cadàver exquisit 11

Què és la poesia?
La poesia som nosaltres, els que avui
som aquí…
I tot i tot i tot.
És allò que tenim dins
i a vegades expliquem, diem…
És la mateixa vida a vegades plena d’alegria,
a vegades trista.
És trobar el fil que ens connecta.
És el que em permet treure la merda
que porto dins.
És realment això la poesia?
És sentir-te de nou al meu costat i
és la inspiració directe d’un món rebel.

Cadàver exquisit 12

Una obra no està completa hasta que se comparte?
Pues quisiera completar mi vida contigo
acompañar-te hasta el final
y fundirnos en el infinito.
Bendita locura sentirme cerca de ti.
Dejo de ser una obra completa
cuando nos distanciamos.
Es darle una nueva vida a nuestra obra
Avui és el moment de compartir…