#juvenil

En aquesta ocasió parlarem d’un títol que ha estat, molt justament, destacat amb el premi Edebé de Literatura Juvenil d’aquest mateix any 2018. Parlem de Desconeguts, obra de David Lozano. Aquest autor també va guanyar el Premi Gran Angular de literatura juvenil al 2006 amb Donde surgen las sombras, va quedar finalista al Premi Hache amb Herejía i també va quedar finalista al Premi Edebé anteriorment amb El ladrón de minutos. A més a més, David Lozano és l’autor de la saga de literatura de fantasia gòtica La puerta oscura. Per tant, estem davant un autor amb experiència i saber fer en el camp de la literatura juvenil. I això, es nota. I es nota molt.

El llibre que avui recomanen és la història d’una cita a cegues entre La Laura i en Wilde. Els dos s’han conegut per Twitter i la novel·la arrenca just quan arriben al lloc on es veuran per primera vegada cara a cara, després de dos mesos de llargues converses, bromes i confidències per les xarxes socials. Però al mateix temps que els dos protagonistes seuen un davant de l’altre, la troballa d’un cadàver a l’altra punta de la ciutat guarda relació sens dubte amb la parella protagonista… Així, Desconeguts intercala amb una facilitat envejable capítols del sopar, on la Laura i en Wilde es van mostrant als ulls de l’altre com són realment (o com els agrada que els altres els percebin…) amb altres capítols a contrarellotge on la inspectora Irene Castell intenta per tots els mitjans descobrir la identitat i els motius que expliquen aquell cadàver trobat en un barranc…

Ambdues històries avancen amb rapidesa, ja que tota l’acció que narra el llibre té lloc en una única nit. De fet, tot avança tan ràpidament que dóna la sensació que la història passa en temps real. D’altra banda, els diàlegs estan escrits amb una precisió sorprenent, i els capítols són força curts. L’autor de Desconeguts ho fa tot molt bé: tot encaixa a la perfecció. Tots els misteris i totes les teories sobre qui enganya realment a qui es van succeint pàgina rere pàgina. Així, quan agafis entre les teves mans aquest llibre, aniràs a dormir tard. Només un exemple sobre això mateix: qui escriu aquesta recomanació va ser incapaç de reenganxar Netflix fins que no va acabar l’última pàgina d’aquesta novel·la tan trepidant.

Així doncs, des de la vostra biblioteca no podem més que recomanar si o si la lectura d’aquesta història d’amors que comencen, crims, sospites, dues cares i intencions ocultes… Per què no cal més motiu que voler gaudir per deixar-se atrapar per aquesta història merescudament premiada. Queda dit!

Vango és una novel·la d’aventures trepidant, fascinant i inoblidable. La història arrenca amb el protagonista, Vango, un jove de dinou anys a punt de ser ordenat sacerdot a les portes de Notre-Dame. És l’any 1934, el període d’entreguerres. Els traumes col·lectius de la I Guerra Mundial, l’arribada un any abans de Hitler al poder a Alemanya, fan que la situació social a Europa es vagi tensant de forma irremeiable. Però algú intenta matar a Vango disparant-li des de la multitud! A partir d’aquí, la trama del llibre avança a tota velocitat en una cursa sense descans on el protagonista tractarà de resoldre el misteri de qui el vol mort i per què.

La trama avança portant al lector per tot el món: París, Moscou, Sicília, Nova York, Berlín… Doncs el zepelí que apareix a la portada no és casualitat. L’autor, Timothée de Fombelle, també utilitza capítols on exposa escenes clau de la infància del protagonista, que fan que a poc a poc anem fent-nos una idea més precisa de Vango, tot i que sempre manté l’enigma al seu voltant. A més dels diferents escenaris, els personatges secundaris que apareixen al llarg de la novel·la són francament memorables. Si amb Vango sempre es juga al misteri, els seus aliats i enemics (o aparents aliats i aparents enemics), estan perfectament treballats; semblen vius de debò.

Tot i els capítols que actuen de flashback, l’acció va sempre endavant i a cada pàgina es desvelen noves sorpreses, nous problemes i girs argumentals. Això fa que, a l’hora de llegir aquest llibre, sempre he volgut llegir “una mica més”. Per aquest motiu, he anat a dormir bastant tard totes les nits que m’ha durat la lectura de Vango…

Vango combina amb molt d’encert la novel·la de misteri amb la d’aventures. A més a més, i gràcies als anys 30 on se situa l’acció principal, ofereix unes gotes de novel·la històrica que li senten meravellosament. Amb les aventures, les persecucions i l’acció contínua, i els nazis entre altres també perseguint-lo, per moments m’ha recordat al ritme trepidant de les pel·lícules d’Indiana Jones, tot i que Vango no porta ni barret ni fuet.

Així doncs, Vango. Entre cielo y tierra és una novel·la juvenil recomanable al 100%. També per a lectors adults, ja que el ritme i l’aventura que plasma Timothée de Fombelle a cada pàgina la gaudirà tothom que s’acosti a les seves pàgines. No us penseu més, i comenceu ja mateix el vostre viatge a bord del zepelí i acompanyant al jove Vango en la seva cursa de supervivència i recerca de la veritat! Un viatge per tot el món que recordareu per sempre. Queda dit!