L’Europa qüestionada
La Comunitat Econòmica Europea nascuda arrel del tractat de Roma del 25 de març de 1957 tenia com a missió promoure a partir de l’establiment d’un mercat comú i una aproximació progressiva de les polítiques econòmiques dels estats membres, a un desenvolupament comunitari equilibrat i a l’estabilitat i augment de la qualitat de vida de les comunitats, d’integració i cohesió social.
La crisi de l’euro ha evidenciat moltes deficiències democràtiques en el discurs polític, sotmès a l’imperi dels poders econòmics nacionals i transnacionals i ha posat en qüestió la possibilitat d’un fracàs real del projecte europeu.
Per entendre els diferents posicionaments al voltant de la situació política, econòmica de la Comunitat Econòmica Europea i d’identitat dels estats membres, us proposem la lectura de Europa: la última oportunidad de Martin Schulz, president del Parlament Europeu que dibuixa amb precisió l’actual situació d’Europa amb els seus èxits i també els errors comesos i proposa un seguit de mesures que ell creu necessaris per superar amb èxit aquesta crisi.
També el llibre de José Ignacio Torreblanca que planteja la pregunta qui pren les decisions a
Europa? Que analitza la poca transparència en les decisions així com el poc èxit de creixement i canvi i el conseqüent deteriorament de la legitimitat democràtica.
A Europa cómo discurso, Toni Ramoneda analitza el tipus de discurs polític i públic que fa la unió europea en un entorn incert, però que no es mou de l’immobilisme econòmic per repensar el model de la Comunitat.
En un altre sentit és el recull d’entrevistes que s’apleguen a D.O. Europa: converses
sobre la identitat europea on cinc pensadors Zygmunt Bauman, 
Alexandra Jasinska-Kania, Susan George, Saskia Sassen, Sami Naïr o Orham Pamuk donen la seva visió de què implica ser i sentir-se europeu i què significa aquesta identitat compartida.
A El desengaño europeo, Sami Naïr qüestiona els objectius inicials de modenda única 
per assolir el desenvolupament col·lectiu per a tota la Comunitat europea ja que la realitat és la diferència econòmica entre els països del nord i els del sud, ´l’imposició de polítiques socialment destructives per als països més afectats per la crisi o el projecte TTIP d’obrir el mercat europeu a Estats Units.
Aquest Sant Jordi, autors propers…
UN REPÀS DELS ESCRIPTORS CARDEDEUENCS D’AQUEST SANT JORDI
Cardedeu té per veïns diversos autors i traductors de qualitat que han publicat llibre aquest any i n’hi ha que, fins i tot, han estat guardonats amb importants premis de les seves categories. Us n’oferim un recull per tenir-los en compte aquest Sant Jordi, al llarg de l’any o per descobrir-los agafant-los en préstec a la Biblioteca Marc de Vilalba.
Ramon Monton (Traductor)
Títol: Els quaranta dies del Musa Dagh
de Franz Werfel Editorial: Edicions 1984
Per la traducció d’aquest títol va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2015
També aquests darrers dies han aparegut dos títols més traduïts per en Ramon Montón: L’ajudant de l’autor Robert Walser (Edicions de 1984) i Una breu història de set assassinats de l’escriptor jamaicà Marlon James.
Corina Oproae (Traductora)
Títol: La meva pàtria A4, de la poeta romanesa Ana Blandiana. Editorial: Cafè Central i Eumo Editorial, dins la col·lecció Jardins de Samarcanda
Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2015.
Dani Rangil (Autor)
Títol: Llegendes d’aigua dolça Les millors històries mitològiques i tradicionals de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella. Edicions Sidillà. Recull de 400 llegendes catalanes
Núria Busquet (traductora i poeta)
Arca mínima. Edicions Tremendes
Primer llibre de poesia publicat d’aquesta accionista a favor de la poesia entesa com a forma de vida. Diu Jaume C. Pons Alorda que les creacions de Busquet, experta en el terreny de la traducció, formen part d’un complex entramat en què l’horror i l’entusiasme es complementen de forma animal. Un llibre perfecte per ser recitat i propagat amb força oral de tornado, com la seva autora.
Eva Baltasar (Poeta)
Títol: Animals d’hivern. Edicions 62
Darrer Premi Gabriel Ferrater de poesia. Segons el jurat, la poesia de Baltasar “és d’una potència extraordinària que dibuixa una experiència molt marcadament personal i femenina amb un llenguatge molt capaç de colpir-nos emotivament”. Hi ressona la poesia de Sylvia Plath i “no es basa tant en la veu com en el pensament”. Pendent de publicació.
