Quan parlem de biblioteràpia, no estem parlant dels llibres d’autoajuda, que ara mateix són força qüestionats, i no volem entrar en polèmica. Sinó que estem parlant de la capacitat que té un llibre, una bona novel•la, per fer que qualsevol de nosaltres, potser només per una estona, o potser per molt més temps, pugui ser algú altre, viure en un altre món, en una altra època, viure una altra realitat, i gaudir, i perquè no, aprendre.
Quan parlem de biblioteràpia parlem de llegir un llibre de ficció i l’efecte que té sobre el nostre cervell, per exemple, ens pot ajudar en diversos aspectes personals, no només intel•lectuals.
Alguns estudis ja han demostrat que la lectura millora el pensament crític, i ens pot servir com a recolzament per enfrontar-nos als reptes de la nostra vida.
La biblioteràpia ve d’antic, en trobem ja referents a l’Antiga Grècia on a les portes de les biblioteques s’avisava que estaven a punt d’entrar en un lloc de curació de l’ànima.
Al s. XIX ja es receptaven lectures per part de metges, psiquiatres i infermeres. Però el moment en què més es va estendre va ser després de la I Guerra Mundial, quan als soldats amb síndrome d’estrès post-traumàtic se’ls recomanaven llibres per llegir.
Un dels projectes que actualment s’estan duent a terme i que és pioner és el de “The School of Life”, a Londres, fundada pel filòsof Alain de Botton i compten amb quatre “biblioterapeutes” . dues d’elles, Ella Berthoud y Susan Elderkin han publicat el llibre “The Novel Cure: An A-Z of Literary Remedies” (La Cura de la Novel•la: Remeis Literaris de la A a la Z).
Si algú vol que li “receptin” llibres com a teràpia, a la web del centre s’hi pot omplir un formulari, on s’han de respondre preguntes sobre hàbits de lectura a més d’altres preguntes més personals. Després d’això a la persona se li fa una entrevista i finalment se li recomanen entre sis i set llibres, la majoria de ficció.
En general, la lectura fa que el nostre cervell s’activi, que activi les àrees que el llibre ens demana que activem, per exemple quan ens descriu una olor, un gust, o un sentiment. També millora l’empatia, ja que ens permet posar-nos en la situació del personatge de la història. I per acabar-nos de convèncer que llegir és el millor remei pel nostre cervell, la lectura de no ficció augmenta la reserva cognitiva que ens protegeix dels símptomes de la demència.
Algú s’atreveix a provar-ho? O ja ho heu provat.
Els bibliotecaris no som terapeutes, ni metges, ni psicòlegs, però acostumem a ser bons prescriptors literaris, i per alguna cosa s’ha de començar, oi?
Bona lectura!
La informació s’ha extret dels següents articles, i n’hem afegit d’altres per saber-ne una mica més:
¿Has probado la biblioterapia?
Biblioterapia: el poder de un libro sobre tu cerebro
En el mercado de la ‘biblioterapia’
5 beneficios de la lectura para nuestra salud
Tres razones por las que leer beneficia la salud mental
Laura Perich.
