Aquest Sant Jordi 2023 us convidem a triar dins un ampli ventall de propostes. En aquest article hem seleccionat, des de la Biblioteca, les novetats literàries referents a història i cultura popular feta per autors de Cardedeu o que parlen del nostre municipi. A Cardedeu gaudim d’un bon planter de lletraferits de tota mena i enguany cal destacar la tasca excepcional que han dut a terme els historiadors per trobar les veritats del passat de Cardedeu.
Ricard Ginjaume ha estat especialment prolífic, amb tres llibres nous: 
Els noms de la memòria: el cost humà de la guerra civil a Cardedeu que es va presentar el mes de juliol de 2022 i amb el qual s’estrenava la col·lecció Recerca Local de Cardedeu, impulsada des del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Els noms de la memòria vol ser un reconeixement a totes les víctimes del conflicte bèl·lic a la nostra vila. El llibre s’estructura en dos grans blocs: un primer de context històric del que va suposar el conflicte a Cardedeu i a la comarca, i un segon centrat en les víctimes, on hi figura una fitxa biogràfica per a cadascuna d’elles, que ha comptat amb la col·laboració de moltes de les famílies, tant pel que fa a la recopilació de dades com en la divulgació de fotografies i documents originals.
Amb l’Editorial Efadós, Ginjaume ha investigat i escrit Cardedeu: oficis i comerços seqüela de l’anterior Cardedeu desaparegut, dins la col·lecció Catalunya Desapareguda. En aquest segon viatge pel nostre passat l’historiador ens endinsa en els antics oficis i comerços de Cardedeu i ens permetrà copsar els importants canvis que hi ha hagut en el món del treball en el darrer segle. Veurem fotografies d’un temps no molt llunyà, quan els pallers eren un element característic dels nostres verals i la vila era el centre de tallers artesanals i petites botigues. Records d’uns temps més durs i austers, però també més senzills i sostenibles.
Ricard Ginjaume també ha fet memòria dels serveis públics amb 75 anys de la Biblioteca de Cardedeu, escrit conjuntament amb l’historiador Àngel Casals i la directora de la Biblioteca Carme Homs. L’estudi posa en valor la necessitat dels cardedeuencs de tenir una biblioteca i els intents per aconseguir-la des de la societat civil organitzada. Cardedeu va ser la segona població del Vallès Oriental a tenir una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. Aquest esdeveniment va tenir lloc en plena postguerra, un moment fosc per a la història del país, i ha estat sempre un espai de salvaguarda de la llengua catalana, un refugi on socialitzar-se i informar-se, que obrí noves oportunitats a infants, homes i dones del municipi. Aquest llibre és un homenatge a totes les persones que la van fer possible i que l’han mantingut oberta i activa al llarg del temps, fins avui. El llibre es presentarà el 19 d’abril a les 19h a la Biblioteca.
Dues iniciatives preciosíssimes i vinculades a la història de Guerra Civil, la primera la de Salvador Coll Icart amb El Caliu de la il·lusió: les cartes de Can Malla en temps de Guerra. En el llibre es reprodueixen les cartes de guerra enviades i rebudes per dos germans que van ser destinats al front. Aquesta publicació és una font molt important per saber com es va viure la guerra a Cardedeu, a la rereguarda. Les cartes d’en Josep Cruixent ens permeten conèixer com era la vida d’un ferrador de mules a la Batalla de l’Ebre. Can Malla és una de les cases més antigues de Cardedeu. La família de la casa guardava un bon grapat de cartes en el fons d’un armari de la casa, a més d’unes altres que es van trobar en un bagul de les golfes de les quals no recordaven l’existència.
La segona, la proposta de la família Castells que, amb Papers de la Guerra, 
han editat els escrits de Josep Castells i Pubill des del front de Guerra. Josep Castells, reclutat pel bàndol republicà, va començar un dietari manuscrit, una àmplia correspondència d’anada i tornada i múltiples documents, que ajuden a dibuixar la seva experiència amb un grau de detall poc habitual. La reproducció de les cartes permet descobrir en primera persona un episodi de vida que forma part de la memòria col·lectiva del país.
Àngel Casals, professor de l’Àrea d’Història Moderna i director de la càtedra UB sobre estudis del Renaixement, ha coordinat la redacció del llibre Molins de Rei i el Palau de Requesens. Un estudi sobre la importància històrica d’aquest palau del segle XV i sobre la família propietària, el Requesens, una de les més influents en la història catalana del segle XV i XVI, amfitriona de personalitats com l’emperador Carles V.
I per tancar el capítol d’història i d’historiadors esmentem a Manuel Pérez Nespereira, autor de: Ventura Gassol: una biografia política. Editat per la Fundació Irla, detalla el recorregut polític d’aquest home de lletres, reconegut sobretot pel seu activisme polític catalanista.
Desviant l’atenció cap a la recerca antropològica cultural, mencionem el treball fet per Rafel Mitjans i Teresa Soler sobre el Ball d’en Serrallonga a Granollers, Cànoves i Mataró. Un treball precís i d’edició modesta, que recull totes les evidències trobades als diferents arxius dels municipis mencionats. El Ball d’en Serrallonga era la representació teatral d’un episodi de la vida d’aquest famós bandoler català del segle XVII, que es fa al carrer generalment per Carnestoltes. El Ball d’en Serrallonga: entre Cànoves i Mataró (1856-1925) i editat per Els Garrofers ACP.
D’Enric Garcia-Pey, trobareu el Recull onomàstic de Cardedeu que us servirà per descobrir l’origen dels noms de carrers, cases i paratges de Cardedeu. Aquest, és el segon número de la recent estrenada col·lecció: Recerca Local de Cardedeu, impulsat pel Museu-Arxiu Tomàs Balvey.
En Pep Lancina, juntament amb la Clara i l’Enric Alegre han escrit la història del jazz de Cardedeu en el llibre 50 anys de nits amb jazz a Cardedeu, 1971-2021. Entre 1971 i 1981 es van celebrar les Nits amb Jazz als Pinetons en les que van actuar més d’un centenar de músics de jazz, tant catalans com internacionals. Unes Nits que van reunir a milers de persones i que es recorden com úniques i especials. Escoltar jazz en directe als Pinetons durant la nit en un ambient festiu i màgic va ser possible gràcies a l’ímpetu del GAT, pal de paller de les mogudes culturals al poble durant els anys 70. Cinc dècades després el record d’aquelles Nits es manté viu!
En l’àmbit de la cultura de tradició oral, felicitem a en Dani Rangil per tots els anys dedicats al treball de formigueta per oferir-nos en un sol llibre la Mitologia dels països catalans. Editat el mes de novembre de 2022 per l’editorial Efadós. Aquest 1 d’abril de 2023 ja se n’han fet quatre reimpressions. Segons l’autor, els nostres mites han sobreviscut camuflats dins les rondalles, llegendes, costums o creences i no pas en relats qualificats de mitològics. Aquest llibre aplega més de trenta personatges de la mitologia catalana i n’esbrina els orígens remots, els significats profunds i la vinculació amb altres mitologies d’arreu del món. És un llibre de fàcil lectura, molt precís en les explicacions i recomanable als qui els agrada la novel·la fantàstica amb denominació d’origen. El llibre ha estat il·lustrat per Laia Baldevey que aporta una narrativa gràfica màgica, enigmàtica i molt suggeridora del món de fantàstic. Una feina excel·lent!
Per acabar l’apartat d’historiadors i cultura popular, ho farem amb un ball de gitanes. Concretament amb la proposta artística que ha treballat el fotògraf Mariano Pagès al seu llibre Ball de gitanes, ritual del Baix Montseny, que ha estat possible després d’un treball d’immersió dins les colles de gitanes del Baix Montseny. L’artista fa servir la fotografia com a mitjà d’expressió tot i que el treball es recolza en la investigació simbòlica de l’esdeveniment que centra l’atenció en el significat de la festa i els personatges arquetípics que s’hi representen.
