Recomanació de Núria Vendrell
El balanceig constant entre fantasia i realitat, barrejar aspectes mítics i fantàstics amb aspectes morals i realistes, les descripcions i l’ús de la natura són els aspectes que més em captiven de la forma d’escriure de Selma Lagerlöf.
Lagerlöf va ser la primera dona que el 1909 va guanyar el premi Nobel de Literatura. Guardó que reconeixia una manera d’escriure minuciosa i poètica. Tota la bibliografia és una meravella en la forma en que està escrita, en el fons de les temàtiques i en la caracterització dels personatges.
En l’extensa obra literària trobem els valors que desitjava transmetre: la bondat, l’amor i el treball ben fet amb responsabilitat. Ho fa, a través de l’ús d’elements fantàstics o sobrenaturals pouats de les supersticions populars, dels mites nòrdics i de llegendes cristianes. Lagerlöf escrivia pensant a ser llegida i compartida en veu alta, amb senzillesa, per arribar al màxim de persones. La forma d’escriure és plena de descripcions de la natura que situen l’oient en el lloc, el sentiment i les sensacions òptimes per fer arribar el seu missatge.
Va tenir detractors que la van menystenir en els seus orígens, titllant-la de dona poc relacionada amb la realitat i que consideraven que no tenia l’educació refinada pròpia dels intel·lectuals suecs. Però Lagerlöf estava compromesa socialment i coneixia la realitat. Es va identificar i posicionar amb el moviment sufragista, les malalties mentals, la pobresa, i va ser crítica amb el paper neutral del seu país respecte la Primera Guerra Mundial.
Em centraré a parlar del seu llibre El emperador de Portugalia. 1914. Tracta d’un vell camperol que esdevé pare sense desitjar-ho; però la nena, que neix canviarà la seva vida. Quan ella ja més gran ha de marxar de casa per guanyar diners i evitar el desahuci del pares, en Jan es protegirà de la dura realitat de separar-se de la seva filla i es refugiarà en la bogeria: la filla, es convertirà en emperadriu de Portugal i ell, en emperador.
Situada en l’entorn rural, Lagerlöf intercala pobresa, crueltat humana, relació entre pares i fills, entre marit i muller, entre rics i pobres i també ens hi apareix la saviesa humana. És una obra que ens parla de la necessitat del perdó i de la reconciliació. El llibre té dues parts: una primera, mentre la nena es fa gran, on ens presenta l’entorn, les tradicions, llegendes, paisatge i el creixement de la noia i una segona part, on veiem el vell Jan, que ha embogit per l’absència de la filla.
En aquesta part, Lagerlöf ens posa dins la pell d’un boig. Arribes a dubtar de què és veritat o mentida. Veiem la seva vestimenta, els moviments, la mirada del món i els detalls, com transforma la realitat en fantasia i com supera les mofes i les riotes que genera (l’estigmatització del malalt mental). Ens mostra els pensaments i sentiments d’un boig i com, en moments de bogeria o de lucidesa, diu grans veritats.
