Recomanació de Roser Canet
Com a noia de vint-i-un anys no hi ha dia que passi en el qual no parli, pensi, comparteixi o busqui amb la mirada l’amor. És a tot arreu. I si no, en el seu lloc hi ha desamor, que vulguis o no n’és l’altra cara de la moneda.
Segons la meva curta experiència el desamor es pot manifestar a través d’un cor trencat o d’un cor esquerdat. El primer pateix d’un tall net que es pot enganxar, envernissar i ja ho tindríem! Cor com nou, preparat per tornar a enamorar-se. El segon no té tanta sort. L’esquerda és silenciosa, lenta i de camí arbitrari. Quan un s’adona que l’hi té és perquè hi ha tanta bifurcació que ja no hi ha per on enganxar-ho. És un cor capaç d’enamorar-se, però extremadament dèbil: s’arrossega i davant l’absència de símptomes clars segueix tirant endavant. El resultat n’és l’esmicolament. Se n’ha de recuperar cada trosset amb pinces i anar provant de reconstruir el trenca-closques, un procés llarg i dolorós.
Un bon exemple de cor esquerdat és en Christos d’Amor i enyorança de Theodor Kallifatides. Ho és des de ben bé el principi de la novel·la: haver de marxar de Grècia per anar a Suècia, totes les promeses dites a la família no complertes, sentir-se fora de lloc, la buidor, el futur incert, etc. Les esquerdes van augmentant durant tota la història per motius que semblen aparentment diferents, però que en el fons remeten a la decepció davant l’amor i de no saber estimar. El protagonista va veient que mai pot ser perfecte, que sempre hi ha errors en l’equació o algú que pren mal.
És quan s’enamora de la Rania que arriba a l’abisme de l’esmicolament. És una situació complicada, més moguda per la passió irracional que no pas per l’amor (perquè clar, què és exactament l’amor?). En Christos va avançant com pot, ple d’esquerdes, i estimant tant com aquest cor li permet a tothom qui l’envolta (però mai a si mateix). Però «Tot i així, no es rendia».1 Al final sembla que aconsegueix fer net, començar de nou. Passa quan entén que «És absurd barallar-se amb la vida, amic meu. El millor que podem fer és estimar-la».2
Un altre model de cor esquerdat és la canta-autora Alice Phoebe Lou. Amb lletres com la de Care3, mostra l’antipàtica cara de l’enamorament. L’embogiment que no et deixa pensar i et treu de tu, torturant-te, deixant esquerda: «I’ve got so much love don’t know how to get it out, you’re blocking it».4 Tanmateix, la cançó més representativa és How to get out of love5 on el jo poètic suplica que li trenquin el cor («I’m ready to have my heartbroken»6) abans que no pas li vagin esquerdant lentament: «For only then could I give up the hope in my heart». A Open my door7 del seu últim àlbum veiem que arriba a una conclusió semblant que la d’en Christos «And I now I wander the world alone but alive. Smiling on the inside».8
1 Amor i enyorança p. 176
2 Amor i enyorança p.215
3 “(tenir) cura, importar”
4 “Tinc tant d’amor no sé com treure’l, tu l’estàs bloquejant”
5 “Com desenamorar-se”
6 “Estic preparada per a que em trenquin el cor”
7 “Obrir la meva porta”
8 “I ara erro pel món sola però viva. Somrient per dins”
