Recomanació d’Albert Pijoan
Dèiem en l’anterior article que de ciència-ficció en català fa anys que se n’escriu, tot i que més que d’autors de gènere hauríem de parlar d’incursions puntuals en el gènere per part d’autors inquiets. Hem vist que la tendència es comença a transformar a partir dels vuitanta, però que no és fins al canvi de segle (i de mil·lenni) que podem començar a parlar de relativa equiparació a altres literatures.
Aquesta evolució ve per un reajustament més profund de l’ecosistema literari català. La Societat Catalana de Ciència-Ficció, que es constitueix l’any 1997, fa de trencagels; la segueixen iniciatives editorials molt diverses, la creació de blogs, associacions i revistes, canvis en la consideració de determinada crítica, premis a obra inèdita i obra publicada i, el més important de tot, un públic àvid de ciència-ficció en català que fins fa pocs anys es veia obligada a acostar-se al gènere en castellà o anglès principalment.
Dins de les iniciatives editorials recents, és de justícia fer una menció especial a l’única col·lecció en català que segrega per raó de gènere, la col·lecció Ciència-Ficció de Pagès Editors, on es publiquen autors catalans i traduïts tant clàssics com contemporanis de manera regular des de l’any 2000. L’editor de la col·lecció fins a l’any 2019 va ser, naturalment, Antoni Munné-Jordà. Durant la primera dècada del segle XXI es constitueixen algunes revistes que publicaran conte de gènere en català, com Les Males Herbes, llavor de la futura editorial homònima, Catarsi o Freakcions. A partir del 2010 es fa un pas més enllà, i neixen una sèrie de petites editorials que tenen la voluntat de publicar títols de ciència-ficció de manera més o menys assídua, com Mai Més, Chronos, Raig Verd o la ja esmentada Males Herbes. Totes aquestes editorials comparteixen la premissa de recuperar en català els clàssics del gènere, publicar autors catalans que fins aleshores no tenien cabuda en el circuit i mantenir-nos al dia dels corrents internacionals. De manera paral·lela es va produint un cert reconeixement crític i acadèmic, amb una fita rellevant com és la publicació de l’antologia de gènere Els altres mons de la literatura catalana, del catedràtic de literatura catalana contemporània de la UAB Víctor Martínez-Gil.
Tot plegat facilita que es produeixi un fet que en la literatura catalana només s’havia donat de forma anecdòtica: que apareguin autors amb una obra principalment o, en alguns casos, exclusivament bolcada en la ciència-ficció o la ficció especulativa –també és notable que la majoria d’aquests autors combinen la novel·la o el relat per adults amb la literatura infantil i sobretot juvenil de gènere, tot i que alguns d’ells han acabat especialitzant-s’hi, com Montserrat Galícia–. Ens referim a autors com Carme Torras, Enric Herce, l’enyorat Víctor Nubla, Jordi de Manuel o Salvador Macip entre molts altres. I aquí rau la diferència més destacada, en aquest «entre molts altres». La llista d’autors del gènere d’aquests últims vint-i-cinc anys és molt més àmplia que la dels cent anys anteriors. Un senyal que la ciència-ficció i, més globalment, els gèneres de la inventiva viuen un moment dolç en les lletres catalanes..
Per saber més coses dels títols clàssics del gènere a casa nostra haureu de viatjar al passat i llegir l’article anterior.
