Recomanació de Raimon Portell
Encara no saben parlar i ja han rebut un bany reiterat de poesia. Rimes, cançons de bressol, moixaines, la poesia els envolta. Salta miralta, escarabat bum-bum, ton pare no té nas, la lluna la pruna, aquest és el pare, a la una sol i lluna…, una pluja constant ha anat estovant el terreny més fèrtil.
La construcció del llenguatge arriba acompanyada de carícies i rodolins. I qui no en sap és perquè no vol. Cada llengua en té centenars i segur que a la biblioteca disposen de reculls de qualitat o, si no, es pot recórrer al fabulós Jochs de la infància de Francisco Maspons y Labrós, edició de 1874 que es troba sencer a Google Books. Aquest llibre pot servir per crear un barem: va sobrat qui coneix més de 100 a 200 tonades, de 50 a 100 seria correcte i menys de 50, necessita millorar.
Però massa sovint tot això s’acaba així que els enviem a l’escola. Si no s’hi para atenció, un bon dia entren a classe i es troben amorrats als poemes de J. V. Foix, o de Verdaguer, o de Vinyoli, i s’hi estampen sense entendre res. I aleshores en fugen com de la pesta, perquè aquesta poesia a més arriba acompanyada de dates, moviments artístics, estructures mètriques i conceptes elevats..
Sort que no sempre és així. La poesia és present a moltes escoles. Els mestres saben que, entre les primeres rimes i la poesia per a adults, n’hi ha molta que serveix de pont i permet mantenir i potenciar aquest gènere, i jugar amb la paraula ben col·locada, la sorpresa d’una imatge, el gust d’un bon recitat. Per ajudar a fer aquest camí tenim un munt d’autors que s’hi ha dedicat amb professionalitat insubornable: Lola Casas, Miquel Desclot, Joana Raspall, Fina Girbés, Enric Larreula, Ricard Bonmatí… I també en podem trobar amb la firma de Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Joan Salvat Papasseit, Josep Carner…
En podeu trobar una magnífica selecció a Poesies amb suc sota la batuta de Miquel Desclot o a l’antologia Plouen poemes!, que han recollit Vanesa Amat, M. Carme Bernal i Isabel Muntañá. Un cop llegits, anotats, apresos, repassats i paladejar, ja no s’hi valen excuses. Qui no regala poesia és perquè no vol, que diuen que hi ha gent per tot.
