Recomanació de Ramon Monton
Sèneca va escriure que la fama és horrible perquè depèn del judici de molts. Dalí, en canvi, va dir que el més important és que parlin de tu, tant és que sigui bé com malament. Ser famós no només és cansat, com demostra el fet que els Beatles acabessin volent deixar de ser-ho, abandonar el seu rol estereotipat lligat a les frustracions i les expectatives de les masses per recuperar la seva pròpia individualitat, sinó que pot esdevenir perillós, com exemplifica l’assassinat de John Lennon, del qual recentment ha fet quaranta anys.
Stephen King és un dels autors que millor han explorat l’anomenat “terror psicològic”. Em va impactar especialment l’adaptació de Stanley Kubrick de la seva novel·la The Shining (El resplendor), no només per la temàtica —un escriptor que es torna boig per un excés de solitud—, sinó sobretot perquè trencava un dels tòpics de tota la vida, ja que els fantasmes no hi desapareixien amb llum elèctrica.
Misery és una novel·la de Stephen King d’aquest gènere publicada el 1987. A l’obra, Paul Sheldon, un escriptor d’èxit d’una sèrie de novel·les romàntiques ambientades a l’època victoriana, decideix matar el seu personatge protagonista, Misery Chastain, en una última novel·la anomenada El fill de Misery, perquè vol reorientar la seva carrera literària, escriure obres més serioses i obtenir el reconeixement de la crítica, no només èxit comercial, i comença una novel·la completament diferent que titula Fast Cars. Mentre torna cap a casa amb el cotxe pateix un greu accident enmig d’una tempesta de neu a la muntanya i es desperta en un llit en una casa desconeguda, on en té cura una dona infermera amb evidents problemes mentals, Annie Wilkies, que afirma ser “la seva admiradora número u”. Paul Sheldon, aïllat del món i incapaç de moure’s perquè té les cames trencades, queda en mans dels capricis i els violents canvis d’humor de la seva cuidadora-segrestadora, que l’obliga a redactar una novel·la en què ressusciti el personatge de Misery Chastain.
L’any 1990, Rob Reiner en va fer una excel·lent adaptació cinematogràfica —lloada per Stephen King— que manté la intriga de la història sense ser tan truculenta com la novel·la i inclou personatges com l’agent literària i un entranyable xèrif local que no apareixen a l’obra de King.
És un antecedent directe de Misery l’obra de John Fowles El col.leccionista (1963), que va servir també de base el 1965 per a una adaptació cinematogràfica de William Wyler, amb un gran impacte entre el públic. El protagonista, Frederick Clegg, és un home solitari, gris i tímid que col·lecciona papallones i està obsessionat amb Miranda Grey, una estudiant d’art a Londres, però no té prou valor per dirigir-s’hi. Finalment, la segresta i la tanca en un soterrani que té preparat com la seva nova llar.
Totes dues obres es poden interpretar com paràboles de la dependència que impliquen les relacions tòxiques, i fins i tot qualsevol tipus de dependència, com la de les drogues.
