Recomanació de José Miguel Álvarez Benítez
Finals dels setanta. La majoria de lectors de còmic que venien de Tintín, les publicacions d’humor de Bruguera i els superherois de l’editorial Vertice de sobte es topen als quioscs amb una revista que canviaria la concepció que fins al moment tenien del mitjà: 1984. La revista era l’edició hispana de la publicació homònima editada als Estats Units, on es publicaven històries autoconclusives i també serialitzades, moltes d’elles produïdes per l’agència barcelonesa “Selecciones Ilustradas”, fundada per Josep Toutain als anys cinquanta. D’entre totes aquelles històries, brillava amb llum pròpia “Mundo Mutante”, un relat de supervivència ple de cruesa protagonitzat per Dimento, fill d’un món postapocalíptic on tan aviat podies passar de depredador a delícia gurmet.
Aquella història estava escrita per Jan Strnad i dibuixada per Richard Corben, dos autors que provenien de l’escena del còmic underground nord-americà i la publicació de fanzins (contracció de fan magazins, o sigui, revistes no professionals fetes per fans). Aquest origen, a diferència del de la majoria dels seus companys de publicació que ja es van iniciar a la indústria professional, fa que tant “Mundo Mutante” com la resta de la seva producció destaqui per la seva desvergonyia, la seva frescor i la manca de por a l’hora d’experimentar tant gràficament com narrativament.
Els carrers, els edificis, les botigues, els ponts i els cafès de la ciutat de seguida aconseguiran captivar al nostre protagonista, en Gil. La seva fascinació per París, però, no sembla ser compartida per la seva promesa, la Inez, qui resta més indiferent a l’encant de la ciutat. Un dia, quan el Gil va de tornada en direcció al seu hotel passejant tot sol, succeirà un fet absolutament sorprenent. De sobte, al girar per un carrer, Gil es troba en el París dels anys vint del segle passat, podent així entrar a formar part de les reunions dels artistes bohemis que pul·lulaven pels locals nocturns de la gran ciutat del moment.
La serialització de “Mundo Mutante” es fa patent a la seva lectura en àlbum. Dimento va encadenant actes fins que descobrim qui és i que és el que amaga el seu món. Pel camí es creuarà amb tota mena de bestioles famolenques, de personatges esbojarrats i fins i tot amb una parella còmica involuntària amb la qual comparteix un running gag que li dona un toc d’humor a l’obra. Dimento és un ésser innocent en un món on això és un valor a la baixa, i no és estrany que, a mesura que avança la lectura, el lector empatitzi amb ell.
Gràficament, l’obra és espectacular. Corben juga amb la llum, l’ombra i sobretot el color per donar vida a vinyetes quasi fotogràfiques. A més a més, Strnad li cedeix prou espai al guió perquè pràcticament cada escena tingui un ritme cinematogràfic. Per assolir el grau d’espectacularitat que impregna el seu estil, Corben va desenvolupar una complicada tècnica que consistia a elaborar les pàgines no com un original únic, sinó que treballava cadascú dels quatre colors d’impremta per separat, fet que li permetia tenir un major control del resultat final. Això es reflectiria amb molta més força en obres posteriors com “Den” o “La caída de la casa Usher y otros relatos de Edgar Allan Poe”. “Mundo Mutante” és una excel·lent forma de conèixer l’imaginari de Jan Strnad, però sobretot és una magnífica introducció al grafisme de Corben. El seu estil sorprendrà el lector novell que, de ben segur voldrà conèixer la resta de l’obra de l’autor, tràgicament desaparegut a finals del 2020. Llegir “Mundo Mutante” és un perfecte homenatge a un autor que marca un abans i un després de la història del còmic.
