Recomanació de Joan Méndez Camarasa
Per transformar la societat en què vivim, segurament és imprescindible dotar-se d’una bona dosi d’optimisme i d’idealisme. Ara bé, és possible fer-ho sense caure en una certa ingenuïtat? Podem fer efectius els nostres somnis d’un món millor des de la bonhomia? Quin poder es necessitaria tenir i com s’hauria d’exercitar per tal d’afavorir una convivència més lliure, justa i fraternal? Al cap i a la fi, la major part dels éssers humans que viuen encadenats, desitgen realment ser alliberats i haver de viure d’una altra manera?
La pel·lícula Manderlay del director de cinema danès Lars von Trier i va ser estrenada l’any 2005, com a segona entrega de la trilogia “USA: Terra d’oportunitats”, que va començar amb l’exitosa Dogville, i que en teoria conclourà amb el rodatge de Wasington, encara que aquest darrer film sembla que està ajornat sine die. En Manderlay Lars von Trier manté l’estètica minimalista i teatral de la primera cinta, amb parets imaginàries i divisions dels espais pintades al terra. Tanmateix, a diferència de Dogville, en aquest ocasió pel que fa a la taquilla la recaptació va ser un absolut fracàs.
“Manderlay” és el nom de la plantació situada a Alabama on arriben la Grace (la protagonista del primer film, ara interpretada per l’actriu Bryce Dallas Howard enlloc de la Nicole Kidman) i el seu pare, acompanyats d’uns quants homes armats que estan al seu servei, després d’haver cremat el poble de Dogville. A Manderlay funciona el treball amb esclaus negres, encara que feia ja 70 anys que en teoria havia desaparegut l’esclavatge als EEUU. Aquesta realitat horroritza la Grace, la qual decideix posar-se al comandament de la plantació amb la ferma voluntat de propiciar l’alliberament dels esclaus i la instal·lació d’un règim de treball cooperativista i democràtic, comptant per dur a terme el seu projecte amb la col·laboració d’alguns dels esbirros del mafiós del seu pare.
Malgrat els múltiples esforços que farà la Grace per superar tota mena d’obstacles i assolir el seu lloable objectiu, segons avança la història ens anirem adonant que les seves accions no tenen cap possibilitat de coronar-se amb èxit. Per una banda, perquè desconeix els detalls del funcionament de la plantació i quina és la utilitat de cadascun dels elements que la conformen, tant a nivell material com a nivell humà, fet que comportarà que prengui algunes decisions errònies. Per l’altra, perquè, en contra del que esperava la Grace, la cultura del vot que acaben incorporant els ex-esclaus i ara nous homes lliures en Manderlay es converteix en allò que l’il·lustrat Jean-Jacques Rousseau anomenava el domini de “la voluntat de tots”, interessada i egoista, enlloc de cercar “la voluntat general”, el bé comú.
