Va ser el 1908 amb les traduccions de Sherlock Holmes que, probablement, el gènere de novel·la negra va introduir-se de forma popular a Catalunya. Malauradament, de forma sotliterària. En el 1918 Carles Riba va traduir Els crims del carrer de la Morgue d’Edgar Allan Poe (Editorial Catalana) i no va ser fins a mitjans del segle XX que Manuel de Pedrolo va dirigir la col·lecció de novel·la negra més extensa en llengua catalana, La cua de Palla, editada per Edicions 62.
Hem de tenir en compte també la feina de Jaume fuster i el seu treball, De mica en mica s’omple la pica, lectura molt estesa en les lectures obligades als instituts del nostre país durant els anys vuitanta i editorials com La Magrana o la Negra s’especialitzaven en novel·la negra i van suposar un gran moment del crim escrit fins als noranta. Període que va suposar un daltabaix en vendes i d’interès per aquest gènere.
Són festivals com el Tiana Negra, Vilassar noir i, per descomptat, el BCN Negra, amb el comissariat de l’escriptor, Carlos Zanón qui ha col·locat el crim i la mort de nou a primera escena.
La mort en tota la seva immensitat, en tota la seva soledat. La desconfiança que porta a un nou lector i lectora a aprofundir-se en el món més mundà i miserable amb una mort no natural. Aquesta mort sintètica acompanyada d’un assassí. Així és la literatura policíaca o, cosa que és el mateix, la novel·la negra. Aquest gènere tan menyspreat en el passat que amb el pas del temps s’ha convertit en un esdeveniment cultural cada vegada més omnipresent i estimat. El lector necessita l’enigma, el suspens, la violència, el sexe i, per què no dir-ho, també l’humor.
A l’actual novel·la negra, ja no ens complau voler ser el Phillipe Marlowe de l’història. Ja no hi ha Maigrets sense despentinar-se, sense ser un heroi accidental, amb més defectes que solucions, amb més passat que futur heroic. Ens agrada el misteri perquè ho necessitem i volem castigar el culpable com a part de justícia divina, però no volem superherois amb grans poders. Necessitem aquest Edgar Allan Poe o Sir Arthur Conan Doyle a la nostra vida, perquè necessitem trobar els elements d’un crim, amb la seva víctima però, sobretot, amb el seu culpable i la seva justícia sobre ell.
