Fa temps, en una taula de la biblioteca, vaig veure un llibre obert, La gramàtica del amor, de Rocío Carmona, editora i cantant del grup Nikosia, nascut a la vila de Gràcia. Em van cridar l’atenció les cites que n’havia subratllat la persona que el llegia:
“En una hora d’amor hi ha una vida sencera” … “L’amor és un infern on et quedaries a passar l’eternitat” …
“La felicitat és un art, no una ciència”
Hi ha moltes novel·les que es poden considerar petites o grans gramàtiques de l’amor. Sempre he tendit a defugir els autors d’èxit i els best-sellers, categories que no sempre coincideixen, però últimament la curiositat m’ha portat a fer excepcions. No és la primera vegada que em passa, perquè no es pot generalitzar, a banda que reconec que s’ha de tenir una habilitat especial per aconseguir escriure best-sellers, és a dir, novel·les que enganxin el lector. En el cas de la famosa Les cinquanta ombres d’en Grey, d’E.L. James, per exemple, vaig comprovar que està ben escrita, fins i tot té moments brillants, no tot el seu atractiu consisteix en el morbo eròtic. Probablement connecta amb una sensibilitat concreta d’una època propensa a l’experimentació sexual, però en el fons és una història d’amor.
També ho és Ni d’Eva ni d’Adam, d’Amélie Nothomb, una autora que va ser una veritable sorpresa per a mi, i que des de Estupor i tremolors no he deixat de llegir amb la mateixa passió amb què ella escriu les seves estrafolàries creacions. En aquesta novel·la, d’inspiració autobiogràfica, com bona part de la seva obra, hi ha una interessant dialèctica entre amor i llibertat que ja trobem en una escriptora molt anterior, la famosa Colette, que ara torna a gaudir d’actualitat gràcies a la pel·lícula de Wash Westmoreland protagonitzada per Keira Knightley.
Sidonie-Gabrielle Colette (1873-1954) és una de les escriptores franceses més conegudes. La introduí en els ambients literaris i artístics de París el seu primer marit, Henri Gautier Villars, anomenat Willy en el món literari. El marit tenia uns quants “negres” que escrivien per a ell, i demanà a Colette que també ho fes. D’aquí va néixer la sèrie de Claudine, que seria un gran èxit, però que apareixeria publicada amb el nom de Willy fins que Colette se separà del seu marit i començà una carrera literària i artística pel seu compte. Entre les seves obres més destacades hi ha La ingènua llibertina o Chéri. Colette és un bon exemple d’escriptora d’èxit i alhora d’elevada qualitat literària. Constants en la seva creació són una sensualitat refinada, el gust pel luxe en els detalls, un erotisme més insinuat que explícit, l’aposta per la vitalitat per damunt de tot (els seus personatges femenins necessiten desesperadament viure, sentir, que els passi alguna cosa), la recerca de la llibertat i l’experimentació, al marge dels convencionalismes, i una ironia intel·ligent que sovint desemboca en el sarcasme.
