Ella… Maj Sjöwall
Maj Sjöwall va néixer a Suècia (1935). Va estudiar periodisme i arts gràfiques i, molt aviat, als dinou anys, va començar a traduir de l’anglès. Feina que va compaginar amb altres feines: directora d’art i reportera per a diverses marques de la premsa sueca i com editora a l’editorial Wahlström and Widstrand. L’any 1961 va entrar a treballar a la revista Idun. Allà va coincidir amb Per Wahlöö.
Ell… Per Wahlöö
Per Wahlöö (1926-1975) va néixer a Suècia. Va dedicar la seva primera dècada de vida professional al periodisme com a reporter de cròniques de successos. Cap a la dècada de 1950 va publicar algunes novel•les de ficció, essencialment de tipus polític. L’any 1961 va conèixer la seva parella a la vida real i a la vida artística i ambdós crearien el cicl: La història d’un crim regenerarien el gènere negre a occident implicant dins els seus arguments la política, el terrorisme, delinqüència… En fi, la societat…
Sjöwall i Wahlöö
Els dos amics es van convertir en parella poc després de coincidir. Políticament tenien les mateixes inclinacions i coincidien en la seva manera de viure. Interessats en la Criminologia i impulsats per una forta motivació política, perquè tots dos formaven part del Partit Comunista suec, ràpidament es van decidir per la redacció de novel•les policíaques, amb la que fàcilment podien capturar l’atenció del lector al mateix temps que els permetia el desenvolupament d’un debat intel•lectual. Cada novel•la es basaria en un crim, i totes les novel•les juntes havien de conformar un “gran crim”. D’aquí ve el subtítol La història d’un crim que no és altre que el de la socialdemocràcia traïcionant la classe treballadora. La dissecció inexorable que la parella realitza sobre la societat sueca en descomposició es manifestarà de manera clara en la dècada de 1980 quan el famós model social va començar a trencar-se amb els embats crus del liberalisme econòmic despòtic i la modificació de models econòmics, socials, culturals, morals i ètics.
La història d’un crim
La parella Sjöwall i Wahlöö van escriure, dins aqueste sèrie, deu novel•les protagonitzades per l’inspector suec Martin Beck durant els anys 60 i 70 i encara ara són un referent de la nova ficció policíaca, renovant aquest gènere. Henning Mankell afirmava que qualsevol escriptor de novel•la negra actual està, avui en dia, inspirat per aquests dos autors. Els títols que conformen la col·lecció de la sèrie Història d’un crim, per ordre de l’any d’edició són aquests:
Roseanna (1965). Primer títol de la sèrie. Els personatges d’aquest primer títol continuaran apareixent en els següents de la sèrie. Per descomptat el protagonista principal, l’inspector Martin Beck, a qui se li encarrega la investigació de la mort d’una dona desconeguda trobada en el preciós llac Vattern de Suècia.
L’home que es va esfumar (1966). L’inspector Martin Beck, ha de deixar les seves vacances per investigar la misteriosa desaparició d’un periodista de renom a Hongría. Beck sospita que es tracta d’un cas d’espionatge comunista.
L’home del balcó (1967). Martin Beck i el seu equip segueixen la pista d’un assassí pedòfil a Estocolm. L’inspector Beck, lluny de ser un personatge heroic, mostra en aquesta novel•la els aspectes més prosaics de la existència humana: problemes a la família, moments d’estat d’ànim baixos, problemes de salut, etc. Situacions que l’aproximen a quotidianitat de cadascú.
El policia que riu (1968). L’inspector Beck haurà d’investigar un assassinat múltiple en un autobús on han mort nou passatgers. Entre les víctimes hi ha un policia i l’inspector creu que la mort d’aquest no ha estat casualitat. Ha estat considerada com una de les millors novel•les de la sèrie sobretot per la crítica política del model suec on, sota la disfressa de la democràcia gairebé perfecta, s’oculten grans infàmies policials i polítiques. Es va realitzar una adaptació cinematogràfica nord-americana dirigida per Stuart Rosenberg (1973) sota el títol San Francisco, Ciudad desnuda.
El coche de bomberos que desapareció (1969). Una estranya successió de fets, suïcidis i accidents elimina als membres d’una banda de lladres. Només al casa d’un suïcida troben una nota al costat del telèfon. La nota diu: Martin Beck.
Asesinato en el Savoy (1970). Un magnat de la indústria és abatut al restaurant de l’Hotel Savoy a Malmö i l’assassí pot fugir sense que ningú tingui temps d’intervenir. Martin Beck, ara cap de la brigada d’homicidis – i a punt de trencar amb la seva esposa – es dirigeix cap al sud de Suècia a donar un cop de mà al seu amic l’inspector en cap Per Mansson.
El abominable hombre de Säffle (1971). L’assassinat d’un policia, evidencia un passat d’home de la llei que feia servir mètodes violents amb els detinguts i sospitosos. Contrast amb la societat aparentment demòcrata i avançada de Suècia. D’aquesta novel•la en va fer una adaptació al cinema el suec Bo Widerberg (1976) amb el títol Un home a la teulada.
La habitación cerrada (1972). En un atracament una dona mata un client. Sembla un mal final d’una sèrie d’atracament que passen a la ciutat d’Estocolm. Un aparent suïcidi vincularà ambdós fets. L’inspector Martin Beck s’encarregarà d’unir tots els elements d’un trencaclosques desconcertant.
El asesino de policias (1974). Aquesta novel•la tanca un cercle. L’inspector Beck torna als inicis del cas Roseane amb el mateix acusat Folke Bengtsson i un cas de característiques molt similars al primer. Malgrat l’amargura de Martin Beck, queden petites ombres de bellesa que contrasten amb severitat amb la crisi de la societat del benestar.
Los terroristas (1975). una visita oficial a Suècia, un comando terrorista i una noia jove desencantada per una pàtria que creia ideal, són els tres elements a partir dels quals, els autors realitzen una autòpsia brillant d’una societat, encara no morta, però ja en un avançat estat de putrefacció. És sens dubte l’obra mestra de la sèrie, com si Per Wahlöö al començament del llibre sabés que aquesta seria la seva última obra.
