El genocidi armeni ha sigut un dels esdeveniments més tràgics de la seva història singular: l’any 1915, l’ordre executiva signada per Talaat Pasha, ministre de l’Interior de l’Imperi Otomà declara: «El govern ha decidit destruir completament a tots els armenis que viuen a Turquia, per molt criminals que siguin les mesures que s’hauran de prendre, i sense tenir en compte ni edat ni sexe, ni escrúpols de consciència». Començà la deportació i 1.500.000 d’armenis van ser massacrats sistemàticament i la resta deportats. La negació d’aquests crims contra la humanitat que no han estat reconeguts pels seus executors ni castigats comporta conseqüències tant polítiques –va encoratjar Hitler per perpetrar el genocidi dels jueus-, com psicològiques pels sobrevivents i els seus descendents.

Els quaranta dies del Musa Dagh està basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915. La importància d’Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d’un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l’obra i en seu plantejament de qüestions fonamentals sobre els deures morals de l’home modern. Què fem, com actuem, davant de l’horror i la persecució? Com hem de reaccionar?

Maria Ohannesian és catedràtica d’institut de Llatí i professora associada de Llengua espanyola a la UAB. Ha traduït al català diversos poetes armenis, entre els quals cal destacar Terra porpra, una antologia del poeta nacional armeni Daniel Varujan,  traduïda juntament amb Maria Àngels Anglada. És doctora en Filologia i es dedica a la investigació lingüística.

Ramon Monton, viu a Cardedeu, és traductor i escriptor. Va rebre l’any 2015 el premi Ciutat de Barcelona de traducció com a reconeixement per la traducció de Els quaranta dies del Musa Dagh.