Viatges en el temps, causalitat inversa, inversió de l’ordre temporal… ens enfrontem a una qüestió purament tecnològica o, en realitat, estem davant d’una paradoxa de tipus lògic? És a dir, la possibilitat de crear una màquina per a viatjar cap el futur o el passat, depèn només del progrés científic i tecnològic que siguem capaços d’assolir, o, ans al contrari, topa amb incongruències des del punt de vista de la lògica i el principi de no-contradicció que permeten afirmar que una tal màquina mai no podrà existir de cap manera? I tanmateix, si anéssim al passat i ens trobéssim amb nosaltres mateixos, què succeiria amb el concepte del “jo” tal com l’entenem ara?
Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula.
Dirigida per Nacho Vigalondo i protagonitzada per Karra Elejalde, Bárbara Goenaga, Candela Fernández i el propi director, va ser estrenada l’any 2007, aconseguint guanyar diversos premis nacionals i internacionals. El film es tracta d’un thriller psicològic amb la particularitat de què aquest té lloc en un escenari on el protagonista (Héctor), intrigat per la visió d’una noia que ha vist mitjançant els seus prismàtics, s’endinsa en el bosc per mirar de trobar-la i, després de rebre una agressió per part d’un home encaputxat i fugir a tota pressa, acaba entrant, per garantir la seva seguretat, en una màquina que el trasllada al passat. Un passat no gaire remot, però, doncs només viatja aproximadament a uns 45 minuts abans.
L’Héctor que acaba de sortir de la màquina podrà veure’s a si mateix fent les coses que ja havia fet amb anterioritat. Aquest nou Héctor, que, tal com ens proposa la pel·lícula, podríem anomenar Héctor 2, intentant evitar que aquesta duplicitat esdevingui contínua i mirant, per tant, de fusionar els dos Héctor, acabarà entrant de nou en la màquina del temps, la qual cosa acabarà donant lloc a un nou Héctor, és a dir, Héctor 3, a qui correspondrà mirar d’arreglar tot aquest embolic, una vegada ha descobert que l’agressió que va patir el primer Héctor l’havia ocasionat Héctor 2 i, per tant, ell mateix! O potser no…
I és que, són Héctor 1, 2 i 3 la mateixa persona? El film aparentment manté la coherència de la trama d’una manera absoluta, com si es tractés d’una mena de puzle on finalment encaixen totes les peces de forma magistral. Tanmateix, realment ho aconsegueix? Quines de les nostres intuïcions més arrelades podrien entrar en conflicte amb la possibilitat real de què tinguessin lloc uns esdeveniments com el que ens proposa la pel·lícula.