Qui és artista? L’artista neix o es fa? D’on surt el geni creador? El talent es té o no es té… És així? Hi ha qui pensa que un pot aprendre l’ofici d’escriure, fent un curs per exemple de tècnica literària o de redacció de guions teatrals o cinematogràfics, però que cap escola ens pot ensenyar com es fa una gran obra, perquè per a això no hi ha fórmules ni receptes. Tanmateix, els artistes, donada la seva creativitat, sovint reclamen per a ells poder viure segons els seus propis criteris morals, ben diferents d’aquells que comprèn la majoria de la societat.
Estrenada el 1994, aquesta film de Woody Allen és sense dubte una de les seves millors pel•lícules. Nominada a 7 Óscars, entre ells el de millor guió original, malgrat finalment només va guanyar-ne un. La història es centra en un jove dramaturg amb ànsies de notorietat, que veu l’oportunitat de poder dirigir i estrenar una obra teatral escrita per ell. Per finançar el projecte compta amb la gentilesa d’un capo de la màfia, qui “només” posarà una condició: que la seva parella, una noia que vol convertir-se en estrella però que no té les més mínimes aptituds interpretatives, tingui el paper de protagonista.
Malgrat que l’autor sent que s’està prostituint accepta aquesta imposició. El seu desig de mostrar al món el seu talent artístic justifiquen aquesta concessió… encara que de tant en tant sembla que està a punt de llençar la tovallola i deixar-ho córrer.
Els assaigs de l’obra que anem veient durant el transcurs de la pel•lícula ens permeten descobrir quin és el procés que es segueix en el treball teatral, fet aquest que li dóna a la pel•lícula un encant especial. Des de la primera reunió per passar el text, tots asseguts en una taula a dalt de l’escenari, fins com es van preparant cadascuna de les escenes, els comentaris i suggeriments dels actor i actrius, les sensacions del director, la gestió dels egos, etc. Veiem per dins la preparació de l’obra, i és aquí on en Woody Allen ens té guardada una sorpresa: la intervenció del guardaespatlles de la dona del capo mafiós, que es revela com un autèntic fenomen en l’art de la dramatúrgia.
Quan arriba un punt en què l’obra s’encalla i els actors se senten incòmodes amb el seu paper, perquè no acaben de veure que tingui sentit tant el que diuen com la manera de reaccionar dels seus personatges, serà el guardaespatlles qui trobarà la manera de com resoldre la situació, proposant un gir genial a la història que encantarà a tots… menys al jove escriptor, que passarà a adonar-se’n de què potser no té tant de talent com ell es pensava.