Fins a quin punt som lliures en les nostres decisions? Com es construeix el destí de cadascú? Quins elements configuren les nostres circumstàncies vitals? Deia John Lennon allò de “La vida és allò que et va passant mentre tu fas uns altres plans”. I és que a vegades, sembla que, per molt que un s’esforci a voler reconduir la seva existència, tot es confabula per posar pals i més pals a les rodes…
El madrileny Daniel Sánchez Arévalo dirigí aquest magnífic film, estrenat al 2006 i protagonitzat per un repartiment excel•lent: Quim Gutiérrez, Marta Etura, Raúl Arévalo, Antonio de la Torre i Héctor Colomé. La pel•lícula va guanyar tres Premis Goya: Millor Actor Revelació, Millor Actor Secundari i Millor Director Novell, i va rebre dues nominacions també a Millor Actriu i Millor Guió Original, entre d’altres reconeixements.
El film ens introdueix en la vida del Jorge, un jove de 25 anys que acaba de finalitzar els seus estudis d’empresarials i que està buscant feina com a economista. Les seves aspiracions i expectatives, però, es veuen truncades temporalment pel fet de què el seu pare pateix una malaltia cerebrovascular. El Jorge haurà de cuidar-se del seu pare, a la vegada que assumeix continuar el treball d’aquest com a porter en un edifici. Del seu germà, més gran que ell, poca ajuda pot esperar, doncs està a la presó i a més mai ha col•laborat i s’ha implicat en els problemes de la família. Tanmateix, en un cert moment el Jorge rep una petició ben singular del seu germà (deixar embarassada una noia), la qual acabarà comportant unes conseqüències transcendentals que condicionaran per sempre més la seva relació posterior.
Els diàlegs entre el protagonista i el seu millor amic ens permeten endinsar-nos en els pensaments d’uns personatges que manifesten el seu dolor vital per haver de lluitar constantment contra una realitat que es posa d’esquena i que sembla que els nega sistemàticament l’oportunitat de complir els seus somnis. Ells dos no són una excepció, sinó que veiem que aquest fet es fa present també en les històries personals de la resta de personatges. De joves, amb el nostre idealisme, volem canviar el món, i mica en mica sovint hom va descobrint que un pot estar content si aconsegueix com a mínim no naufragar en el seu propi camí… Almenys, podem intentar, malgrat tot, no perdre la dignitat.
_______
Dinamitzador: Joan Méndez
Aquesta activitat requereix el pagament del servei de préstec interbibliotecari (1,50€) en cas de que no disposeu de la pel·lícula
Subscriu-te als esdeveniments des de Facebook