Enguany s’han presentat quaranta-quatre textos de 29 autors participants. Val a dir que no ha estat una deliberació unànime i que a l’hora de fixar els textos guanyadors el jurat ha valorat molt positivament els textos següents:
- Crepuscle technicolor — Pseudònim: Respira fons
- Espiritualitat malèfica — Pseudònim: Escarafall
- (Des)Esperança — Pseudònim: Rellotger
- Ianquis — Pseudònim: Liliana
- La revolució dels peixos grocs – Pseudònim: Samarreta
- Fosca és la nit — Pseudònim: Bec Desmanegat
- Maig de 1938 — Pseudònim: WW
- Pètals — Pseudònim: Araceli
- Primeres experiències pictòriques — Pseudònim: Jude Otlom
- Retrat — Pseudònim: Oreneta
Microrelats presentats al concurs de l’any 2018
Precipitació
El tro vermell amaga el cap sota el coixí, potser per no sentir el rebombori de la festa o perquè es pensa que si no el veuen s’estalviarà de donar explicacions de la malifeta. Prou que li agrada d’anar de tronc amb el llamp, però el rebenta arribar sempre el segon i que l’altre s’endugui tots els honors. Avui s’ha vist un llamp mut… avui que el llamp havia volgut il·luminar-li l’aniversari.
[Pseudònim: Dènia]
La revolució dels peixos grocs
Un mar de peixos grocs, grans i petits, grassos i prims, savis, llecs i aprenents, s’escampa insolent per places i carrers desfiant el malefici. Cauen els barrots. S’enlairen els estels. Feliçment, no ha estat un somni.
[Pseudònim: Samarreta]
Nit d’abril
Una discreta llum encen el jardí solitari, són les cuques de llum que celebren feliçment, la festa major, amb fanalets de paper. La lluna cobreix amb cristalls de sal el meu desig de pintar de verd esperança els teus projectes de ianqui lluitadora. Tu, vencedora de focs i de tempestes. Tu, avesada a afrontar qualsevol ombra malèfica. Tu, dona d’aigua, afalagadora, amb la passió a flor de pell. Avui, inexorablement, t’has rendit.
[Pseudònim: Fada]
Cursa de fons
La Montserrat era una dona feliçment casada (o no), amb una bona feina (o no) i uns fills meravellosos (això sí, veus). Tanmateix, una ombra enfosquia la seva vida : s’ofegava … Cada dia, a la mateixa hora … Però es curaria, algun dia! No seria aquell dilluns, en què mirant als costats constatà que era la primera, per fi, a la fila per recollir els nens de l’escola … Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!
[Psudònim: Rosa Negra]
crepuscle technicolor
Avui pel·lícula de ianquis. Quietud de la tarda i les veus de tv3 que fugen pel pati de veïns. Ànimes que no miren enlloc dirigides a la pantalla, ni quan ella mor, ni quan ell torna, psicodèlica felicitat embotada de somnífers. Dones consumides entre rodes que no giren, dones que somien sobre esclops desgastats. Una desaparició lenta i dolça agafades de la mà. Cap malefici, olor de puré de pastanaga i un director mascle.
[Pseudònim: Respira fons]
La solidaritat i la infància
L’àvia estava espantada. Al sentir les nostres veus, va treure el cap per la finestra i va veure, encuriosida, com veníem de l’escola agafats de la mà disposats a desfer aquell malefici estrany que posseïa la masia. Cantàvem fort i ens sentíem irreductibles davant la temor de la resta. Llavors, l’àvia va somriure lleument.
[Pseudònim: Àmbar]
L’interruptor
Pel matí, encenia l’interruptor de l’habitació que havia instal·lat aquell ianqui estrambòtic i, al baixar-ne la tecla, les pilotes desinflades del pati començaven a botar bojament mentre la pluja creixia enlluernadora per tot arreu, directa cap al cel. Al capvespre al tancar l’interruptor, el sol es rentava les dents mentre la Lluna es posava un vestit i em xiuxiuejava bona nit.
[Pseudònim: Àmbar]
Maig de 1938
L’exèrcit havia arrassat tot amb els tancs, i els bombardejos encara sonaven en la llunyania com trons distants. Com si fos un malefici, la pluja no s’aturava, i la meitat del poble estava submergit al tenebrós i violent riu Ebre. El nen, de no més de dotze anys, va mirar per la finestra i va sospirar. —Un dia més sense poder sortir en bicicleta…
[Pseudònim: ww]
Com si ja no hi fos
Com un malefici, havia desaparegut. Tot el que el feia feliç, tot el que el feia enfadar. El que li agradava, el que odiava. No li quedava res. Només una sensació de buit que el corroïa per dins. Cridava buscant la resposta, però ningú no se la donava, i així va agafar l’ampolla de whisky i va caminar fent tentines pels carrers buits de la nit de Barcelona.
[Pseudònim: ww]
La màscara
La vaig veure per primer cop a l’estació, sota les flors d’un cirerer. Als seus disset anys, tenia cara de noia i cos de dona. Els seus cabells daurats queien per la seva esquena, enmarcant un rostre esculpit per àngels. Quan em va dirigir la seva mirada celestial ho vaig saber: Rere el seu somriure ocultava una enorme tristesa, un oceà de llàgrimes que ningú mai no podria aturar.
[Pseudònim: ww]
Felicitat
-Felicitat! Què insisitent!
-Felicitat! El semàfor s’acaba de posar en vermell. Què hi faig?
-Felicitat! Està ben a prop.
-Felicitat! Ja està aquí.
-Oh Felicitat! T’has…
-No t’he dit que no vull res de tu?
-T’has deixat Lo color més blau a la biblioteca. He vist que te l’havien dedicat.
– És molt important per mi. Gràcies. Vols que anem a prendre un cafè?
-No. Tinc millors coses a fer.
[Pseudònim: Atzucac]
Ianquis
Elles estimaren nois ianquis. L’àvia, un brigadista valent; compartiren plegats tota l’agror de la guerra. La mare, un hippy rodamón; ell li va ensenyar a cantar totes les cançons d’en Dylan. Tots dos, però, estaven només de pas. Coincidència? Malefici? Fa temps, jo també vaig conèixer un noi ianqui. Ell ho volia deixar tot per mi. Però qui ho vol, això? Li vaig dir que no. A més, jo estava només de pas.
[Pseudònim: Liliana]
A trenc d’alba
Aquella nit no va poder aclucar l’ull. L’Afrah havia esdevingut dona. Sabia que això suposaria l’arribada del malefici que havia incendiat la seva terra. Dins seu sentia l’angoixa creixent. Va sortir a fora, on el cel començava a clarejar. Els edificis derruïts permetien allargar la vista fins l’horitzó. Amb una remor creixent, va veure, acostant-se a gran velocitat, el míssil ianqui que l’alliberaria definitivament del seu fat.
[Pseudònim: Bala Perduda]
Fosca és la nit
S’adonà que la seguia des de que va abandonar la festa de la Casa Blanca. El va portar fins a un carreró fosc i solitari, i va esperar l’envestida. Amb un koshi-guruma el va deixar estabornit a terra, li va clavar els talons d’agulla a una natja i va dir:
– Et declaro sota el meu malefici, ianqui prepotent i masclista.
La dona va allunyar-se lentament en la nit.
[Pseudònim: Bec desmanegat]
La missió
Quan el soldat ianqui va esbotzar la porta estava convençut que posava fi al malefici d’aquella pobra gent. Era l’únic casull del poblat que havia quedat dempeus, i la seva darrera oportunitat de poder ser condecorat. Fusell en mà, es disposava a atacar quan, de sobte, una dona va desconnectar la videoconsola. —Fes el favor de sortir a jugar, que fa un dia preciós. Feliçment, aquella operació no es va acomplir mai.
[Pseudònim: Calidoscopi]
L’espigó
Asseguda en aquella roca, portava hores, dies i potser ja, algun any. La remor de les onades havia desdibuixat aquells records que un dia havia portat allà per oblidar. Aquella dona havia deixat que poc a poc s’arrelés dins seu el malefici del desamor. Fins que va arribar un dia que feliçment va sentir com es convertia en pedra des dels peus fins a l’ànima. Un cor de pedra ja no podria patir.
[Pseudònim: Llevantada]
Un petit canvi
-Que? Ja hi tornem a ser!
-Doncs si! Hi ha costums que no es poden deixar estar, total és només un cop l’any.
-Si, si, un cop l’any però sempre igual, podríem intentar fer algun canvi, encara que només sigui per una vegada, això sembla una maledicció.
-Potser tens raó… Escolta, quan arribi la princesa li comentem.
-D’acord! Esperem-la!
-Sembla que triga…
-Si que ho sembla, si…
[Pseudònim: Fezzik]
L’editora
Regirant les piles del llibreter de vell, la dona va trobar un manuscrit ianqui. Hi havia escrit un nom i un telèfon. Li va trucar i aquest Sant Jordi seu feliç al seu costat mirant com signa -ara sense el telèfon- els exemplars publicats. Sempre ha tingut bon nas per trobar talents amagats.
[Pseudònim: Plaerdemavida]
Petons
En Bernat feia cada dia el mateix, mirar a aquella dona i estar assegut en aquella cadira davant la finestra, contemplant el jardí de la Residència. Sempre en silenci, creiem que era feliç. Estava malèfic, tenia Alzhemier. I un dia va dir:
– me’n recordo com eren els petons.
– I ara, com són? – ara són ciber
– que són cibers? – va preguntar- sense deixar de mirar a través de la finestra.
[Pseudònim: 23]
Sola
Mentre la dona, ara una mica massa vella, mira a través dels vidres de la finestra, reflexiona sobre el malefici de la soledat. Es plany a si mateixa, per qui tant estimava i amb qui havia estat feliç, i que va tenir l’atreviment d’haver-li passat davant. Quina enyorança més gran pels que no tornaran i els que han perdut la memòria involuntàriament. Maleïts, els que expressament l’han oblidada.
[Pseudònim: Tres+Tres]
i ara si em disculpa, tinc feina
l’han trobat amb els ianquis posats -com solia dir- i la bragueta oberta. la queli protagonista xiscla espaordida que suïcidi, que quin malefici dos en una setmana, però la dona del malaurat afirma amb satisfeta parsimònia que ningú que hagi viscut i estimat tan feliçment com ell es clava voluntàriament un ganivet al cor. i encara menys amb la bragueta tan així, amb tot allà fora tan d’aquella manera.
[pseudònim: propulsió atòmica]
Espiritualitat malèfica
feliç ment aquella que feliçment etziba, de dona a dona: els meus néts són el meu has parit.
[Pseudònim: Escarafall]
Retrat
En Carlo besa suaument la dona, tot xiuxiuejant una proposta agosarada. Ella, una autèntica ianqui atrevida, accepta sense dubtar-ho ni un segon. Probablement no s’hauria de precipitar, però no vol deixar espai a l’orgull, ni a la vergonya. L’endemà, asseguda al balancí, tremolosa, nua, la Sally observa els delicats moviments del pinzell del seu jove amant…mentre les emocions s’enfilen per les parets en un vol silent, un xic malèfic.
[Pseudònim: Oreneta]
El regal
Ella no sabia córrer mes, però tenia que arribar a agafar-lo, amb les presses no es fixava en l´avinguda, els aparadors tancats encara, amb diferents matisos, feien pensar que el nadal s´acostava. Alguna cosa metàl•lica va fer que s´aturés. -Això era un ianqui? Ja tenia el regal per la Bruna! -la seva neboda-. Tot d´una va veure com el bus arrencava. Aquell matí començava amb un malefici, però aquella dona era feliç.
[Pseudònim: Seudonimusae]
Diligitis
Sona el rellotge, tot comença a rodar, el gran director de l’orquestra dóna corda a un engranatge perfecte. Tot flueix en perfecta harmonia, les olors, les textures i els colors s’amalgamen causant una feliç explosió de sensacions, delectant febrilment, tots i cadascun dels sentits més exigents, en l’instant en que es comença a gestar la nova i perfecta creació. Fins que…, tancant els ulls, saps que estàs assaborint, el bes del més gran dels maleficis.
[Pseudònim: sempervivens]
Primeres experiències pictòriques
En Ramon –o Ramonet, com l’anomenaven els grans de casa- va quedar arraulit sota els penjadors de fora la classe amb un posat moix. El pobre no entenia el perquè d’aquells malèfics crits que l’havien sorprès mentre, feliç i tranquil, dibuixava el seu drac de Sant Jordi. Això sí, amb els retoladors d’en Jofre, a la paret, i amb les botes mig molles, enfilat sobre la taula de la dona que ara el renyava enèrgicament.
[Pseudònim: Jude Otlom]
L’Aranya
Aquella notable desventura va tornar la seva carona humida. -Que et passa? -va preguntar la mare. Tot va començar amb l´aroma encisador dels fulls tintats, el temps de pluja ja era a tocar. La pagina va regirar-se i aparegué la dama gràcil de potes llargues. El cop de l´ensurt va fer caure el seu ianqui metàl•lic, cap a un destí fatal. L’abraçada de la seva mare el va aixoplugar. Només tenia sis anys, sortosament.
[Pseudònim: Seudonimusae]
Alliberada
Ja no et crec quan em dius que faràs l’impossible perquè siguem feliços i recuperem la il•lusió en la nostra vida. Sempre és el mateix… com per art d’un malefici oblides les teves promeses i torna el menyspreu, crits, cops, exigències… Muda de terror, les llàgrimes em cremen les galtes… Però, des de el silenci, avui, he dit: Prou! Marxo lluny de tu! I, mai més, et juro, ningú em farà mal.
[Pseudònim: Rosella]
(Des)Esperança
Les llums s’acosten rabents. Nervis i il•lusió em neguitegen la panxa. La criatura ho nota i de tant que es belluga em fa venir ganes de pixar. Maleeixo ser dona. Estic farta que bavegin mentre penjo el cul per la borda. El vaixell del futur se’ns amorra. Tronen sirenes i crits. Ordres i amenaces. Passem de l’exaltació al silenci cruel. El malefici que arrosseguem no s’acaba. La bandera italiana ens enfonsa l’esperança.
[Pseudònim: Rellotger]
Primer dia
Primer dia de la meva primera feina “seriosa”. Tot i que començo a les nou en punt, fa més d’una hora que rondo pels voltants de l’edifici. Fa fred, però no vull entrar a la cafeteria que hi ha just al davant. Em fa la sensació que tothom em mira i em veu com una noia, disfressada ridículament de dona, intentant semblar qui no és. Maleïda l’hora que em vaig deixar enredar per guarnir-me així!
[Pseudònim: Jul]
Àfrica
Pel camí ple de pols, amb un feix de matolls secs al damunt de les espatlles, va cap al mercat, potser el bescanviarà per alguna altra cosa. No té res. La dona ha estat violada més d’una vegada per soldats que l’havien de protegir. El seu home l’ha rebutjat, no vol ser la riota dels altres. Ara, rebentades les seves entranyes per aquest malefici, les seves llàgrimes cauen sobre la terra eixuta i erma.
[Pseudònim: tres+tres]
Sorra
Sembla un malefici. No puc esborrar del cap la imatge de sorra esmunyint-se entre els dits. Poso la cara sota l’aigua i la imaginació em duu fins a un riu gèlid on salto de pedra en pedra, al límit d’un barranc. Sota la dutxa veig el pas del temps, tota una vida. M’estiro en la banyera i temo ofegar-me entre la sorra. Moro. He somiat que somiava que dormia, mentre feia la migdiada.
[Pseudònim: Veu]
Pètals
Ai mare que arriba Sant Jordi i no tindré rosa. Sembla un malefici. A la boja de la companya de pis la despertarà feliçment un missatger amb la flor amb més senyeres del món, a la Pati de la feina li portaran el ram més gran del sistema solar, i jo, a recollir els pètals del terra. Aquesta nit fer d’escombriaire serà més perfumat.
[Pseudònim: Araceli]
Aquí dins
Tinc por i m’amago aquí dins, m’escapo del món, de la malícia i del fred. El temps, com jo, espera, i compta dins del rellotge de l’avi. Què em pessigolleja tot el cos i em provoca? Imagino que són formigues, les segueixo i així passo el temps. Ric i ploro. Tremolo i m’adormo. Sóc un branquilló gebrat. I somio que aquella donota ens retorna la calefacció.
[Pseudònim: Veu]
Tempus fugit
6:30 del matí, sona de nou el despertador. Aquesta vegada he aconseguit parar-lo sense etzibar-li un cop i fer-lo caure al terra. No estic segura si és un malefici o un “déjà vu”. No comprenc que fa un ianqui a la meva habitació. Sant tornem-hi…6:30 del matí, sona el despertador, …presa vint-i-quatre, càmera, acció!
[Pseudònim: Magalí]
Horror
A punt de rebre la pitjor batzacada, el temps s’atura en l’asfalt. L’horror la penetra amb la mirada i la reconeix. La llambregada entre la dona i l’odi, amagat rere un escut d’empara i falsedat, paralitzen l’escomesa. Ell pronuncia el seu nom, atònit, amb el braç enlaire immòbil, i l’enyora, quan en la infantesa volia descobrir, feliçment, què hi tenia sota la pell. Ella, encara ara continua quieta damunt la terra que estima.
[Pseudònim: Veu]
Epitafi
Sí, no, sí, no…deixà la margarita ben esquifida com un rostoll. Amb delit esperava el retorn del seu ianqui. Aquell bruixot que llegint el pòsit del te, ja li va avançar que no tots els maleficis es resolen feliçment. ” Ella, tossudament enamorada l’esperà eternament” fou la frase que els veïns van posar al seu epitafi, després de trobar la dona morta al jaç sota l’alzina.
[Pseudònim: Magalí]
Infantesa trencada
La nena plora. Vol fugir. Sortir corrents. Capbussar-se al riu i jugar amb l’Amil i amb la Sanah. Al seu voltant tots riuen, feliços. Menys ella. Tampoc riu la mare què, amb mirada dolça, intenta encoratjar-la. Els ulls vidriosos la traeixen. A la seva petita la fan dona. Maleïda per una tradició obscena. I el cor se’l trenca. Sent ràbia i dolor infinits, però prega perquè el marit, de cabells emblanquinats, sigui un home bo.
[Pseudònim: Nenephta]
Guerra Santa
_Però, estàs segur que ets un gat?
_Força, ja et vaig dir que el meu lladruc no era gens normal.
_I ara què fem? Has de perseguir-me tu a mi o jo a tu?
_Crec que són els gossos els que persegueixen als gats.
_I per què? És un malefici?
[Pseudònim: Horacio Mairena]
Insòlits i hòrrids conjurs
Encara somicava tremolosa. No havia estat fàcil desempallegar-se de les grapes d’aquell ianqui sense escrúpols que l’havia segrestada. Qui s’hauria imaginat que, rere l’home vestit de vint-i-un botons, s’amagava un bruixot? La malastruga s’acarnissà amb una criatura espaordida i desorientada… Per què havia estat ella, l’escollida per aplicar el nou conjur?
Cada dia empetitiria un pam? Cada dia?! Quan –l’endemà– la dona fou feliçment alliberada i aconseguiren trencar el malefici, respirà alleugerida…
[Pseudònim: Quim Descans]
Desafinada
Quan aquella dona ianqui va decidir improvisar un solo de soprano per deixar impressionats la resta de turistes que feien cua per entrar al museu, vaig pensar que, feliçment, s´acabava el malefici de fer de guia turístic entomant la xafogor d´agost i les bestieses dels bigarrats creueristes. Només el goig d’engegar-los mar enllà, li calmava l’instint criminal i el brunzit eixordador de les oïdes.
[Pseudònim: Aigua]
Tren
La dona va tancar el llibre de cop, va dirigir una mirada incrèdula al seient de davant i, amb un somriure resplendent, com de ianqui ric després d’unes vacances al Carib, va etzibar un cop de genoll a l’entrecuix de l’home que li palpava la cuixa. Al ritme dels gemecs d’aquell cretí, mentre li llençava un breu malefici, es va perdre passadís enllà, brandant feliçment la llarga cua.
[Pseudònim: Aigua]
La meva vida
El temps no passa endebades. En ocasions, els anys són feixucs, atapeïts de tràngols de mal pair, d’altres més lleugers farcits de records afalagadors i emocions fugisseres, que van omplint el sac de la memòria, ja ordenats o bé amuntegats, plens de joia, però també d’infortunis i mals averanys. Tot plegat, són el resum de la meva la vida que, feliçment, un dia els meus pares, estimant-se, van engendrar.
[Pseudònim: David d’Esparta]
Inspiració
Avui per fi he resolt alliberar les desbocades legions de les meves neurones perquè, en companyia de les capritxoses muses de la inspiració, marxin rabent amb encomiable afany i bàrbara gosadia a dirigir la meva animosa ploma amb traços ferms i concisos, els quals tot i no ser més que una empolainada munió de gargots de tinta, feliçment es llançaran a la intrèpida odissea de conquerir les nívies pàgines del reialme de la Ficció.
[Psudònim: David d’Esparta]
L’evidència
La parella surt de comprar en un centre comercial.
S’acosten al seu cotxe tot empenyent un carret atapeït.
Obrin la porta del portaequipatge.
A la safata posterior apareix l’embolcall llampant d’un preservatiu.
Perplexitat, confusió, retrets i discussió.
Explicacions escabroses i confessió detallada d’infidelitat.
Bronca monumental. Crisi conjugal.
Conseqüències: un altre feliç matrimoni trencat.
[Pseudònim: David d’Esparta]
Històric de les anteriors convocatòries
Els relats premiats i tots els relats enviats als certamens, any rere any, els podeu consultar en aquesta llista:
- I Concurs de Microrelats Sant Jordi 2011
- II Concurs de Microrelats Sant Jordi 2012
- III Concurs de Microrelats Sant Jordi 2013
- IV Concurs de Microrelats Sant Jordi 2014
- V Concurs de Microrelats Sant Jordi 2015
- VI Concurs de Microrelats Sant Jordi 2016
- VII Concurs de Microrelats Sant Jordi 2017
- VIII Concurs de Microrelats Sant Jordi 2018