A la biblioteca infantil tenim un hort per ser… feliç!
Si entreu a la Sala infantil, trobareu una instal·lació plena de llibres, testos i caixes… és el nostre material per a fer un hort… ben diferent! Us convidem a participar-hi quan vingueu a la Biblioteca, trobant i plantant la vostra llavor!
És l’aparador de la primera sessió d’Experimentia. Espai de descoberta i creació, que tindrà lloc el proper dijous 11 de desembre. I, què és això? Us preguntareu… trobareu més informació aquí!
Guia de lectura: Llibres i més llibres de… llibres!
Llibres dins de llibres, animals i monstres lectors, bibliotecàries intrèpides, nens menjallibres, contes capgirats…
Us presentem una tria de títols on els protagonistes són ells mateixos: els llibres! I el meravellós poder que exerceixen en aquells que s’atreveixen a endinsar-s’hi. Històries sorprenents i divertides que us encantaran!
Guia creada per: Sílvia Cantos Bastida i Febe Mendoza Méndez, del Grup de Recomanacions Gènius
A la Biblioteca trobareu:
Vols saber el teu pes a la lluna?
Paral·lelament a aquesta web, trobareu: Your age on others worlds.
Ambdós són aplicatius creats per l’Exploratorium, el Museu de la Ciència, l’Art i la Percepció Humana de San Francisco, a Califòrnia. Serveixen per explicar d’una forma gràfica la relació entre la massa i la densitat; el segon per explicar el diferents temps de rotació de cada un dels planetes.
Literatura Map, un mapa d’autors
Us descobrim una eina literària. Es tracta de Literature Map, una eina senzilla que ens permet trobar nous autors a partir d’un autor determinat. Consisteix en cercar el nom d’un autor que ens agradi, i a partir d’aquest ens crea un gràfic, que sembla un mapa, d’aquells autors relacionats amb el que hem cercat, per exemple pel tipus de novel·la que escriu, com pot ser novel·la policíaca.
Per a cada autor, hi ha un espai de discussió on hi participen i afegeixen comentaris els usuaris del web.
Feu una prova i a veure què us sembla.
Enllaços relacionats:
Literatura Map
Literatura Map: un sencillo y rápido mapa de autores. Del blog Comunicación cultural.
John Tenniel, el primer il·lustrador d’Alícia en terra de meravelles
Aquest 2014 commemoren els cent anys de la mort de Sir John Tenniel (1820-1914) que va ser conegut, en especial, per ser el primer il·lustrador d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda de Lewis Carroll.
Tot i no veure amb un ull, aquest il·lustrador britànic va realitzar més de 2000 dibuixos per la revista Punch gràcies, en part, a la seva capacitat humorística. Tenniel no només fou caricaturista.
És coneguda la seva obra artística en d’altres disciplines pictòriques.
Carroll va voler que Tenniel il·lustrés la seva Alícia i va anar darrera seu amb insistència. El resultat foren 42 il·lustracions pel primer llibre (en terra de meravelles) i 30 pel segon (a través del mirall).
Tots dos autors eren tenien molta cura de la feina, Carroll era insistent en que les il·lustracions fossin adequades al text i a Tenniel, per exemple, no li va agradar la qualitat del primer tiratge del llibre i aquesta no es va vendre a Anglaterra, sí als Estats Units. Finalment, l’any 1865 (però amb data 1866 impresa), un nou i millor tiratge va veure la llum Alícia en terra de meravelles amb una gran acceptació i èxit.
A la Biblioteca Marc de Vilalba em volgut fer un homenatge a aquesta gran obra i als seus creadors. Hem preparat una instal·lació amb objectes que evoquin i que puguin crear el desig de conèixer l’obra de Carroll i Tenniel. La podreu trobar al racó de la novel·la juvenil.
CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JOAN VINYOLI 1914/2014
Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914, al Passeig de Gràcia, 117. El cognom Vinyoli és d’origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoly quan un dels avantpassats del poeta s’instal·là a Cuba. Posteriorment, el poeta adoptarà la grafia catalana a l’hora de signar els seus escrits.
A l’edat de 5 anys, un mes i mig després del naixement de la seva germana Carme (el dia 2 d’abril de 1919), mor el seu pare (37 anys), que era metge internista especialista en epidemiologies. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren, tot i que l’any 1922 la família torna a Barcelona on Vinyoli comença, en règim de “classes de favor”, la seva formació bàsica al “Colegio del Sagrado Corazón”, és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al “Colegio de la Inmaculada” (ICI, Rosselló cantonada Balmes), on s’impartien els estudis de Comerç.
A partir de 1923 i fins el 1935, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés. Josep Fornés, metge oculista i company d’estudis del pare de Vinyoli, serà qui, uns anys més tard, propiciarà que el poeta entri a treballar a l’editorial Labor, de la qual n’era copropietari.
És precisament a Santa Coloma on Vinyoli guanyarà el seu primer premi literari (l’any 1927, amb motiu de la celebració dels Jocs Florals de Santa Coloma, de caire familiar) i, des d’aquell moment, combina els estudis amb la creació esporàdica de textos literaris fins que, cap a l’any 1933, descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D’Ací d’Allà (publicat el 1932), que l’acosta a Rilke de qui adopta la divisa: “La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”.
Gràcies a la traducció del poema de Rilke “De si una volta algú t’hagi amat”, apareguda en el diari La Publicitat el 16-I-1935, coneix Carles Riba que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta. El 1937 publica el primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d’Estudiants.
Després de la guerra, tot i que passa un moment de silenci creatiu a causa dels esdeveniments viscuts, es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent; coneix Isabel Abelló, la persona que el “converteix” a la vida interior i a la poesia i que li apropa la figura de Shakespeare, que el porta a escriure el seu primer vers líric: “I must do something of my poverty”, un nou lema personal al qual serà sempre fidel.
L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i un any després neix el primer fill (Joan). El 1947, forma part del jurat de la primera convocatòria del Premi Rosselló-Pòrcel de poesia instituït per la revista Ariel i neix el seu segon fill, Albert.
Comencen uns anys d’intensa activitat literària: publica De vida i somni; obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel “Círcol Cultural Columbense” de Santa Coloma de Farners; forma part d’una tertúlia literària setmanal amb Joan Petit, Eduard Valentí, Guillem Cosp i Francesc Gomà; obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la Selva, i la Flor Natural en els de Girona; publica Les hores retrobades (que obté el Premi Óssa Menor), fa diverses lectures públiques dels seus poemes…
L’any 1952, neix el seu tercer fill, Raimon, i el 1954 comença els estiuejos familiars a Begur (fins el 1978), lloc que, segons el poeta, és el més “important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital”.
L’any 1956 publica el llibre El Callat, el pròleg de creació “Pel camí dels mesos” (dins Els mesos de l’any) i, l’any 1963, publica Realitats. Comença aleshores un període d’inestabilitat i de forta crisi personal, laboral i poètica, tot i que durant aquests anys manté una relació personal i literària molt intensa amb Gabriel Ferrater.
Els anys 70 són anys d’intensa activitat editorial: participa en el primer festival de poesia al Gran Price i publica Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), llibre pel qual obté el premi Lletra d’Or), Ara que és tard (1975, que obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d’Or) i el volum Poesia completa 1937-1975, Vent d’aram (1976), Premi de la Crítica Serra d’Or), Llibre d’amic (1977), El griu (1978), Obra poètica 1975-1979 (que inclou el volum inèdit Cercles) i “Sis poemes de Nietzsche“, dins el número 2 de la revista Quaderns Crema.
És també en aquesta època que inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol i que comença a patir greus problemes de salut (l’any 1972 té un infart i el 1978 una trombosi cerebral).
Després de la seva jubilació, l’any 1979, publica A hores petites (que obté el Premi de la Crítica Serra d’Or) i Cants d’Abelone (al número 20 de la revista Reduccions). També en aquests moments es publica Antologia poètica, amb pròleg de Feliu Formosa.
L’any 1982, el govern de la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi i, l’any 1984, l’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.
Mesos abans de la seva mort, el 30 de novembre de 1984, publica els llibres Domini màgic i Passeig d’aniversari i el volum de traduccions Versions de Rilke.
De manera pòstuma, apareixen les edicions: Noves versions de Rilke (1985) i Barcelona/Roda de Ter. Correspondència (1987) que recull la relació epistolar (octubre 1977-juny 1983) del poeta amb Miquel Martí i Pol.
—————————————-
A la Biblioteca trobareu:
- Passeig d’aniversari. Empúries, 1984
- Tot és ara i res. Edicions 62, 1982
- Vers i prosa. Tres i quatre, 1990
- Joan Vinyoli: poesia completa. Introducció d’Enric Casasses. Edicions 62, 2014
Us convidem a commemorar el centenari de Joan Vinyoli
TWIWOC: cerca feina a les xarxes socials
Us presentem una nova i recent aplicació per trobar feina. Es tracta de Twiwoc, una eina d’internet que cerca feina a les xarxes socials Twitter i Linkedin, on moltes vegades resulta difícil trobar ofertes de feina o no sabem fer una cerca petinent i obtenir bons resultats. A més permet la geolocalització de les ofertes de feina.
Us passem dos enllaços molt interessants, el primer es tracta d’un article sobre el programa i el segon l’enllaç al programa:
Un gaditano idea una aplicación que busca trabajo por ti (CádizDirecto.com)
Twiwoc
MOOC, l’aprenentatge virtual obert i gratuït
Us presentem una nova manera d’aprendre i formar-se. MOOC (Massive Online Open Courses), cursos en línia oberts i gratuïts. Una plataforma educativa, que ofereix cursos de prestigi de diverses temàtiques i que ofereixen universitats com Harvard, Standorf o la UNED.
MOOC ha estat una autèntica revolució en el món de l’aprenentatge virtual, de l’educació i la cultura lliure. El poden realitzar milers de persones alhora, i aquestes organitzar-se de manera individual el seu temps d’estudi. No existeixen barreres temporals ni geogràfiques.
Però com tot, aquest sistema té els seus pros i contres, i els seus seguidors i detractors. Per saber-ne més, us passem tres enllaços que creiem que poden ser del vostre interès.
En primer lloc l’entrada del bloc Gestió del coneixement, que ofereix una breu explicació sobre el tema:
Els cursos en línia oberts i massius (MOOC) i la intel·ligència col·lectiva
En segon lloc l’enllaç a un article d’un butlletí de la Universitat d’Alacant, on se’ns expliquen els primers indicis del MOOC, xifres, filosofia, nivell i qualitat, participants, i altres aspectes a saber abans de començar.
¿Qué són los MOOC? de Sergio Luján Mora, 2012
I per acabar, l’enllaç a la plataforma MOOC.
ALTRES DIMENSIONS 1
Escriptors de paper
Després de llegir L’escriptor més gran del món de Ramón Montón, la història d’un escriptor bloquejat en plena lluita contra les distraccions quotidianes, he rebuscat en un d’aquells calaixos de la memòria que amb el temps he anat omplint d’informacions curioses (escenes de pel·lícules de les que n’acabo oblidant el títol però no l’anècdota, frases memorables de llibres perduts per les prestatgeries de casa els amics o històries d’aquelles que només passen als cosins de la germana de la cunyada de la teva àvia) i he trobat dues petites històries entranyables que m’han fet reflexionar sobre el tema:
La primera, és una escena de la sèrie dels anys vuitanta The Singing Detective, on el protagonistia, un escriptor de novel·la negra, està ingressat a l’hospital. El company d’habitació li diu “Què és el que fas tot el dia al llit sense dir res?” i l’escriptor li diu “Estic escrivint”, l’altre riu burleta i l’escriptor contesta: “Penses que només s’escriu amb paper i llapis?”.
La segona, és una anècdota sobre un taller d’escriptura que impartia l’escriptor nord-americà Reynolds Price. El professor va demanar als seus alumnes que durant una setmana deixessin els contes amb els que estaven treballant (no podien tocar ni una coma, aquesta era la norma). La setmana següent, Price va demanar que aixequessin el braç aquells que havien complert estrictament l’exercici. Als que van aixecar el braç, el professor els va suggerir que abandonessin l’escriptura per sempre més.
Les dues històries parlen de l’ofici de ser escriptor, que és el leitmotiv de la novel·la que R.Montón explica amb un humor i una ironía desbordant. A través del dietari d’un escriptor fictici, sens dubte un alter ego de R.Montón, entrem en la ment d’un escriptor que durant un estiu sencer no aconsegueix esbossar res més que un parell o tres d’històries surrealistes sense cap ni peus, provocades per les petites peripècies rutinàries en què l’escriptor es veu arrossegat al llarg d’un infèrtil estiu: una tassa que es trenca i això li provoca una pena irreprimible, una adreça oblidada, una veïna que vesteix massa escotada… Amb tot aquest material, aparentment irrellevant, Montón acaba escrivint una novel·la fruit d’una no-novel·la que acaba resultant d’allò més divertida i original.
Una idea similar, ja la va desenvolupar al 1895 André Gide amb Paludes, una de les primeres obres simbolistes mai escrites en prosa. El seu repte era aconseguir impressionar als poetes –i amics seus- Paul Valéry i Stéphane Mallarmé. Gide va escriure el dietari d’un escriptor on abocava els desvariejos i inseguretats durant el procés de creació i desesperació del que havia de ser la propera novel·la: Paludes. Finalment, igual que a L’escriptor més gran del món, Gide acaba el llibre sense ni tan sols haver-lo començat, malgrat que pel camí l’experiència li serveix per reflexionar sobre qüestions estètiques i filosòfiques de la vida i l’escriptura.
La concentració, igual que la inspiració (ambdós temes centrals en aquestes dues novel·les) són, sens dubte, els pitjors enemics per a qualsevol escriptor. Per això, són ja famoses algunes de les excentricitats que escriptors llegendaris duien a terme per combatre-les:
Balzac es bevia 50 tasses de cafè al dia; Marcel Proust només escrivia en una habitació recoberta de suro després d’haver pres dos cafès amb llet i dos croissants de la seva pastisseria preferida; Jane Austen escrivia a la sala d’estar amb la seva mare cosint al seu costat; Hemingway escrivia dret; Murakami escriu a les quatre de la matinada; Sacks escrivia a les cinc; Navokov a les sis i Bukowski, és clar, a les dotze del migdia.
Avui, lliscant el dit per la llibreria de casa, he topat amb dos llibres més on escriptors actuals utlitzen altres escriptors com a personatges per a les seves històries:
Cançons d’amor i de pluja, l’últim llibre Sergi Pàmies, és altra vegada una col·lecció de pensaments, observacions, anècdotes i paranoies de la vida personal de l’escriptor. Un dels contes que forma part del recull “La Llibreta”, és el relat d’un dia que Pàmies surt a comprar una llibreta nova per escriure i el venedor, un altre home, es posa a plorar sense consol. No es diuen res, però com si el venedor sabés que aquella és una llibreta per explicar històries i Pàmies un escriptor, li brinda un relat sobre el misteri de les seves llàgrimes.
Un altre llibre actual on el protagonista també és un esritpor és Mr.Gwyn d’Alessandro Baricco, que amb la seva habitual prosa poètica, ens explica la trajectòria d’un escriptor que, de cop i volta i sense raó, declara que no escriurà mai més llibres. Ben aviat, però, l’absència d’escriptura li provoca fortes crisis d’ansietat. Sabent que l’única forma d’ensortir-se’n és tornar a escriure –sense que això suposi trencar la promesa de no tornar a escriure llibres- s’inventa un nou ofici: retratista. Com que no sap pintar, Gwyn decideix que en comptes de fer servir la pintura farà servir les paraules.
Tots aquests exemples són originals exercicis metaliteraris que ens permeten entrar de puntetes a la ment dels escriptors (reals o ficticis) i així entendre una mica millor com són aquells que escriuen i el delirant ofici al què es dediquen.
A més, en el cas de L’escriptor més gran del món, com a lectors (de la biblioteca de Cardedeu) serà inevitable no esbossar un somriure còmplice cada vegada que reconeguem elements com “les taules blau cel verdós empastifat”,“el monstre marí de la refrigeració” o “la nova bibliotecària d’ulls tímids i seductors”, ja que els reconeixerem igual que ho farem a partir d’ara amb l’escriptor més gran del món (o si més no de Cardedeu!), a qui és fàcil veure passejar pel poble amb samarretes de palmeres i els cabells esponjosos com un núvol, que qui sap si no és la metàfora de la propera novel·la que ja li va rondant pel cap.iure
